Amb els peus en terra, amb bonesa i en pro de la vida vernacla

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ha eixit el tema de facilitar la vida entre uns i altres i el de la bondat.

Com més dies passen, més captes i més sents la gran importància de la bonesa i de posar-se en la pell de l'altre (fet que inclou escoltar amb paciència el proïsme i, més d'una vegada, perquè no se senta isolat, sinó acompanyat).

En eixe sentit, recordes una vesprada, potser ja en la primera setmana de juny del 2013, en què, només entrar un amic a la casa on vivies, li demanares que t'abraçàs. Ell ho féu. En acabant, li llegires un escrit que li havies preparat. I l'endemà, de bon matí, li enviaves un missatge pel telèfon mòbil: la pell de l'esquena havia deixat d'estar seca i estava suau.

Afegirem que, als pocs dies, començàvem a interessar-nos per temes referents al País Valencià i a altres terres catalanoparlants i copsàvem que ens unia una cosmovisió molt semblant. I, de rebot, deixàvem el temps de la llibertat, dels principis (entesos com a culte a les autoritats) i passàvem a tocar els peus en terra i, més encara, a no deixar fora de la nostra vida lo vernacle, sinó a incloure-ho.

¿Quin semblant hi ha amb el present? Doncs que, com em digué Pere Riutort en el 2018, el dia de Sant Pere, "Ars longa, vita brevis" (frase llatina equivalent a "L'art és llarg; la vida, breu").

Per això, ara, per a la recerca, prioritzes lo que comenten els defensors de lo vernacle, de la Mare Terra, de la llengua catalana i de la cultura tradicional vinculada amb lo indígena de les terres catalanoparlants. Simplement, perquè així ho has decidit, com els Pobles que exerceixen el seu dret d'autodeterminació i perquè actues com el rei que defén el seu país i els habitants que hi viuen i bonhomiosos, com en moltes narracions que han passat de generació en generació.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.