"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.
"Avant les atxes", Lola Carbonell.
"Avant", Kike.
"Avant les atxes", Isabel Inés.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, m'ha fet un aclariment sobre la dita "El llaurador, de bona gana, ho dóna".
Igualment, després de consultar un escrit de Joan Marrugat, copses el tema de l'agraïment (en aquest cas, d'un matrimoni vellet, que li donà cinc melons), però també en nexe amb quan ell era molt més jove i una dona li deia "Gràcies" acompanyat d'un somriure.
A més, adés, hem vist un missatge extens d'Isabel Inés, una argentina d'arrels valencianes, qui, per exemple, ens ha plasmat que "La vinculació amb la terra, dia rere dia, em produeix benestar i necessitar, cada vegada, menys. T'agraesc els meus ulls nous!!!
Avant les atxes!!!!".
I tu, li respons:
"— Gràcies, Isabel Inés,
És que, quan eixim al camp (en el meu joc preferit, a volar un catxirulo), entrem en contacte amb la natura, amb algunes persones, si en passen, i, en acabant, de nit, jo sol dormir molt bé.
Al meu coneixement, és el resultat de viure de manera més natural.
Per això, quan, ma mare, em parla sobre el vol, no hi ha espai per a la mentira, perquè és una situació semblant a la del llaurador en nexe amb la terra: quan plou, plou; quan el vent és favorable, ho és.
Avant les atxes.
Una forta abraçada".
I tu, de bon matí, també vas a l'era.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Nota: Aquest vídeo me l'ha enviat hui Montserrat Cortadella. Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada