Avantpassats matriarcals i creativitat vernacla

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, mentres preparava l'escrit del dia i, igualment, després, he copsat molts punts en comú amb la cosmovisió dels valencians del segle XIX i amb la dels qui vivien en el primer terç del segle passat. Sobretot, amb els primers.

Ben mirat, hem captat un sentiment de pertinença a la terra, un predomini de lo receptiu i que ens sentim com qui ja ha passat la jovenesa i es prepara per a l'esdevenidor, però com la dona que, per exemple, encara no ha estat àvia, tot i que li puguen restar pocs anys.

Afegirem que la teua preferència pel folklore vernacle (i, més d'una vegada, enllaçant-lo amb el que també és matriarcalista i, no necessàriament, de terres llunyanes), aplana la investigació i l'empatia cap als majors i que no jutges aquells avantpassats i que procures plasmar el seu parer. 

Finalment, això ho lligue amb el fet que no és igual una cultura tradicional matriarcal que una que no ho és, i direm que aquest detall es capeix en moltíssims comentaris que ens han enviat com també en converses en què tu fas un paper majoritàriament creatiu, com qui deixa passar a casa persones amb bonesa. I la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana és matriarcalista, com, per desembre del 2010,  ja em digué un amic.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, receptiva, benigna, realista i que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.