Paraules de hui:
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit part de lo que escriguí ahir en relació amb hòmens que nasqueren en el segle XIX i, com que eren anècdotes, hi ha un hagut bona harmonia.
Després, hem copsat un exemple en què unes mares i unes xiquetes fan costat a una xiqueta, la salven i, de pas, l'esdevenidor, la maternitat i les persones bonhomioses.
Més avant, lliges unes quantes rondalles en què la rabosa (guineu) se salva, ella és la part activa, la creativa, eixerida i que porta l'home (ací, simbolitzat pel llop) cap a on ella vol.
En eixe seny, en distints moments de la recerca, m'han tret molts exemples de dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que menaven el marit, fins i tot, encara que, primerament, no ho semblàs.
Finalment, afegiré que un dia, ma mare, em posà dos exemples que ella havia conegut: el de les seues àvies, dels anys setanta i huitanta del segle XIX. Això sí: la vida quotidiana que vivien en la família i la que elles promovien enllaçaven amb la tradició matriarcalista en terres catalanoparlants i cap de les dues bandes era tractada per l'altra com si fos un drap.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, receptiva, benigna, realista, arriscada i que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada