Dones del segle XIX, maternals i realistes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en un ambient d'harmonia.

Igualment, et sents molt identificat amb una dona del segle XIX, qui reflecteix molts trets matriarcals: realista (toca els peus en terra), pacient, protectora dels més febles (en aquest cas, de dones pobres), disposada a dialogar i... a escoltar els altres.

Són molts detalls que hem copsat en poemes i en cançons vernacles d'aquell segle i en versos de catalanoparlants amb un gran sentiment de pertinença a la terra, en comentaris sobre dones catalanoparlants nascudes abans de 1920...

Ben mirat, he capit una rondalla del segle XIX en què un gripau (un animal en nexe amb l'aigua i amb la terra, dos indrets matriarcalistes) compta amb el suport de persones amb bon cor.

Finalment, com que tu, altra vegada, captes que el tema del matriarcalisme et fa estar receptiu i, a banda, com el nen que mama de la mare, que s'obri als altres i que, en acabant, reporta sobre la recerca i lo que se'n deriva, no la deixes caure i prossegueixes en aquest projecte de la teua vida: sempre hi ha qui també és de la mateixa corda i l'acull amb bona avinença.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, benigna, acollidora i que va acompanyada d'un xiquet i d'un paper maternal dia rere dia.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.