"Es vivia de la terra" (sic), com qui mama de la mare

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he captat uns mots seus ("Els arbres eren una part en la seua vida, en el seu dia rere dia”) que, adés, me n'han evocat uns que ella em digué en gener del 2021 en relació amb sa àvia paterna, nascuda en 1878: "Es vivia de la terra".

A més, tot i que li afiges que, en alguns escrits, copsem que aquelles dones promovien la natura perquè la tenien com una mare que alleta, que subministra i a què cal tractar bé, podries dir que desenvolupaven molt la part receptiva, que acollien els altres (si eren de bon cor) i els qui els demanaven i, més encara, que reflectien eixe sentiment de pertinença a la terra com el fill que se sent part de la comunitat lingüística vernacla.

Finalment, capim que ens sentim com el nen de pocs mesos que mama de la mareta i que, un poc abans de dormir, escolta les cançonetes, els versets, les paraules de tendror i d'afecte que ella li diu i que, amb els anys, deixaran empremta en qui ara és un nadó. 

Vos assegure que molts dies em sent com el xiquet de pocs mesos (i, àdhuc, de pocs anys) que és a prop de la mare, com quan tenies uns onze anys i observaves mares amb xiquets petits al seu costat: lo maternal, lo que, més d'u, considera femení... Passa que ara, ben mirat, és inclòs en una recerca sobre el matriarcalisme català.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, receptiva, arriscada, que aconsella si li ho demanen i que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.