Persones generoses, que no es retiren ancianes

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una dona i un germà seu que, quan poden fer-te costat, sobretot, en relació amb persones que han estat vinculades amb l'empresa familiar (o bé per altres motius), te les recomanen.

Per això, li dius:

"— Són generosos i, quan els he telefonat i els he dit si hi havia algú que podria resoldre un tema d'alguna part de la casa, han fet bon servici. I, a més, en altres ocasions, et poses en contacte amb eixes persones".

Igualment, hem vist uns mots que hui ha escrit la psicòloga María José, sobre persones que, tot i tenir molts anys, encara es dediquen a lo que els donava vida quan eren més jóvens. I tu, li respons (https://x.com/LluisBarbera50m/status/1973124922839801957?t=wdSeDt4LquNNEQGw47n4dg&s=19):

"— Bon vespre, María José,

Un mestre de Magisteri, Pere Riutort (1935-2021), en el 2021, encara escrivia".

De fet, eixe any, ho comentí a un home i em digué que són persones que "No conocen la jubilación" (sic).

Per exemple, el pintor català Miquel Torner de Semir (nascut en 1938), qui encara es dedica a l'art o, per exemple, un home que, amb més de huitanta anys, reporta en Twitter sobre marató i que, a banda, porta un blog sobre aquest esport.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Les dones en el primer terç del segle XX i les parelles matriarcals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit un comentari que posà una dona en setembre del 2023 sobre el paper de l'home i el de la dona. Així, un marit, amagadet sota el llit, diu a la muller, arriscada, "mano jo".

Llavors, ta mare, et respon:

"— Mon pare (1906) deia que les dones tenien habilitat per a fer creure els hòmens que manaven ells,... però que manaven elles".

Els meus avis nasqueren en Alaquàs (una vila de la comarca de l'Horta de València).

A més, copses que Montserrat Cortadella t'havia plasmat uns mots en nexe amb el tema:

"— Jo ho he sentit dir sempre; i, a casa, qui manava??? La iaia i la mama".

Afegiré que, en el grup "Cultura mallorquina", Antonia Barceló ens ha posat:

"— I taannt!".

Finalment, dir-vos que, en una rondalla mallorquina, un rei demana a Aineta:

"— Aineta: ¿estàs a ses mateixes que mos casem?".

I ella, que no havia fet vots per a monja, li diu:

"— Estic a ses mateixes".

Aleshores, ell li proposa casar-se ambdós i ella, que té la darrera paraula, li ho accepta.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: El passatge esmentat de la rondalla.

Rondalles mallorquines i dones que menen i molt obertes

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes!!", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge d'un català, Tonet, qui viu en Brasil i que també és en contacte amb la realitat de Catalunya i, ben mirat, de la resta de territoris catalanoparlants.

Igualment, t'entra un escrit d'Antonia Verdejo, una dona molt oberta, que, encara que és d'arrels castellanes, ha trobat que un avi seu té avantpassats que, en el segle XV,  emigraren cap a Castella i, després de la guerra, aquest padrí torna a Catalunya. I, tant ella com l'avi, amb un gran sentiment de pertinença a la terra.

Finalment, dir-vos que hem respost a una dona que ens havia fet un comentari:

"— Bon dia, Maria Àngels,

En moltes rondalles de tot l'àmbit lingüístic, si algun jove (o adult) intenta conquerir (imposar la seua voluntat) una fadrina (o una dona), el 'narrador tradicional' (qui ha contat el relat), fa que, al capdavall, el personatge masculí haja de seguir les indicacions femenines (jove, dona, velleta...).

Hi ha narracions en què ell l'allibera de l'empresonament, però se salven els dos perquè ell actua d'acord amb els passos que li marca ella.

I més: després d'haver-la salvada ell, no apareix cap mena d'heroisme masculí i patriarcal" (https://x.com/LluisBarbera50m/status/1972229597665304886?t=zHpv5Og1XcN_WsU-HK4EXQ&s=19).

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

Nota: Aquest dibuix figura en u dels toms de rondalles mallorquines recopilades per Antoni Ma. Alcover (1862-1932) i, com podem veure, la dona agafa l'home amb la seua mà dreta, com captem en moltes fotos de parelles catalanoparlants d'arrels catalanoparlants fetes abans de 1930.

Lligams i agermanaments matriarcals, reals i simbòlics

Paraules de hui:

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he escrit a una de les col·laboradores en la recerca, perquè em fes un aclariment. 

En acabant, enllaces lo que t'havia posat en diferents missatges i, com quan recopiles de fonts distintes, t'ix un resultat que s'ajusta a lo que et proposaves: afegir un comentari més a la investigació.

Igualment, hem vist uns mots de n'Antoni Gelonch, mecenes cultural, de hui:

"Avui fa quatre anys, dia per dia, que cada matí us faig avinent algunes efemèrides corresponents a la data. És una feina laboriosa, llarga, en què cal triar i documentar. Només espero que us pugui ser útil. Gràcies als qui les seguiu fidelment, i invitació a tots els qui encara no ho feu!" (https://x.com/Antoni_Gelonch/status/1971824626062762423?t=OlgWkiMitWOjPLp4PuMROQ&s=19).

Finalment, he captat que "Cada una de les dues parts de la dona, de lo femení, és agermanada amb l'altra; com també el lligam home-dona, en què mena lo tel·lúric.

Són com dos bessons que sempre van junts i lligats a la terra.

Lligam adulta-filla/néta, sobretot, i adulta -fill/nét. Rondalles i cançons i llegendes'. I, a més, ho he adduït, per exemple, en una llibreta.

Això, en la cultura vinculada tradicionalment amb la llengua catalana i en la vernacla en terres catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

Mare-filla adolescent i maternitat.

Mare-fill nadó i maternitat 

En línia amb la deessa grega de l'agricultura, Demèter, i prou amb el mitraisme: els Sants de la Pedra, Abdó i Senent.

Aquests sants, en una escultura que evoca obres d'art en què apareixen Demèter i Persèfone, de la cultura grega.

"Les mares guarden molt la cultura familiar" (Lucila Grau), matriarcalista

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he afegit: 

"— Una de les coses més bones que he observat en l'estudi és que, per exemple, hui, hi ha unes quantes persones amb respostes semblants i que, entre elles, plasmen més la realitat.

Després, hi ha qui té una visió diferent i ben distant i tot".

Llavors, et diu:

"— Es complementen".

Li hem adduït:

"— Sí. I, entre uns i altres, n'ix un resultat que pot oferir informació molt interessant i que, fins i tot, a vegades, n'hi ha qui fa comentaris a un tercer i li diu que ha aprés una cosa nova que desconeixia abans. Per això, una recerca pot ser extensa i rica".

Ja de nit, he pensat en el simbolisme de l'orquestra i del director en relació amb els músics: cada u fa el seu paper i, entre tots, pot eixir-ne una obra que tinga bona acollida i, àdhuc, en què tots se senten part del grup.

Finalment, exposaré uns mots que m'ha enviat Lucila Grau, amb qui he fet intercanvi de reports. Així, m'ha escrit que "Les mares guarden molt la cultura familiar" i li he plasmat:

"— Sí. Un mestre de Magisteri, Pere Riutort Mestre (1935-2021), en una conversa per a l'estudi, em digué que les dones conservaven el català en un estat actual de la històrica Iugoslàvia, mentres que els marits el canviaven.

— Ah! Sí. Les dones tenen molta més vida interior.

— Publicat en una entrada de la web 'Malandia'(https://malandia.cat/2025/03/sabien-llegir).

Fou una conversa d'abril del 2020:

<<Pere Riutort afegí que, en Bòsnia i Hercegovina, catalanoparlants que hi havien anat, havien actuat de manera distinta: “Els hòmens parlaven turc; però les dones, català”, un detall a què no havia tingut accés abans>>.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme com moltes persones que coneixes.

Vivències que perduren com a lligam

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Vicent Pla.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant. Fas una tasca excepcional", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un amic que, amb seixanta anys, és tragué el graduat escolar d'ensenyament secundari.

Més avant, hem recordat uns mots que li digueres un dia:

"— Antonio: de cara al curs, algunes coses que t'ho posaran més fàcil són, per exemple, seure't a prop del mestre. Així, no et distrauràs i captaràs millor lo que diguen els mestres. 

Una altra cosa que va bé és, quan no sàpies alguna cosa, demanar. I, encara així, hi haurà dies que no ho faràs. 

I, sobretot, allunya't de qui puga posar-te parapeus en l'aprenentatge".

Igualment, algunes vegades, quan Antonio venia a ta casa i feies alguna classe de franc de valencià, ell et deia com li anava el curs. I, si hi treia algun tema que, com ara, podia ser interessant per a una altra matèria, li'n reportaves. Però lo que primaves era l'esperit d'estudiant obert a aprendre i que té interés pel seu desenvolupament creatiu i donar bon servici a l'alumne (voluntariós).

Vos diré que, en aquell curs 2013/2014, ell aprovà les sis matèries que li restaven i, ben mirat, la seua creativitat hi ajudà molt.

Finalment, un dia, amb el títol aconseguit feia pocs dies, em comentà:

"— Lluís: l'any que ve, vull estudiar 'Filosofia', en un curset que fan en l'escola d'adults".

Llavors, li afiges:

"— Molt bé, Antonio. Doncs, fes-ho: a tu, t'agrada la filosofia".

Per consegüent, com quan fineixes uns estudis reglats, ja pots triar el teu camí preferit i, a banda, com la mare en lligam amb la filla. Doncs això faig en la recerca sobre el matriarcalisme. I, és clar, disposat a aplanar el camí de les persones bondadoses.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Una rondalla antiga amb llaç afectiu mare-filla

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes, sempre", Kike.

"Endavant, sempre!!", Rosó Garcia Clotet.

"Una bona descripció. Moltes gràcies", Teresa Maria Marquez Bartolomé.

****

Hui, entre d'altres coses, m'he sentit molt en nexe amb la terra i, igualment, amb lo vernacle.

A banda, adés, evoques eixe empelt entre tu i l'altre, per exemple, de la mateixa manera que, quan ensenyava alguns temes a ma mare, en un moment en què ella volia traure's el graduat escolar i el d'ensenyament secundari.

Però aquest lligam l'hem copsat mentres escrivíem un comentari a Teresa Ma. Marquez Bartolomé (una dona de més de huitanta anys), qui hui ha plasmat una rondalla antiga que li llegà sa àvia:

"— Bon vespre, Tere,

Resulta interessant que ella, quan aconsegueix la llibertat, se'n torna a la mare.

I dic això perquè, simbòlicament, la mare (i lo femení) són representats per la terra i per l'aigua.

De fet, hi ha les aigües en l'interior de la mare (durant l'embaràs) i... en el part.

A banda, la mare, ací, fa un paper terapèutic i, per això, aquest retorn fa que la filla renasca en unes flors d'una color fosca. Lo femení i lo matriarcal enllacen prioritàriament amb la foscúria, amb la nit, amb lo que tendeix cap a l'obscuritat...

Finalment, al capdavall de la rondalla, ve a dir-nos que hi ha fills (ací, la jove) que conserven el lligam amb lo maternal.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

En acabant, l'amiga m'ha respost:

"— Lluís. Una bona descripció del matriarcalisme en la noia que es llança a l'aigua del riu...

Moltes gràcies".

I li has adduït:

"— La passaré a la recerca, Tere".

Aquest llaç afectiu és el que fa possible que, en bona mida, vaja avant l'estudi, com la mare i la filla que van agafadetes de la mà i sempre amb bonesa i en pro d'un ambient creatiu i tel·lúric.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Agafadets de la mà en terres catalanoparlants

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes, sempre", Kike.

"Una bona feina", Teresa Maria Marquez Bartolomé.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, mentres l'escoltava, he captat fins a quin punt hi ha hagut dones molt arriscades i molt obertes en terres catalanoparlants i que hi tenien les seues arrels. Per exemple, amb anècdotes eròtiques de fa més de seixanta anys.

Després, copses un comentari de Tere, una dona molt oberta, amb molta espenta, realista, creativa, agraïda i amb bon gust per a escriure de manera que somrius.

Tot seguit, per mitjà d'una rondalla, hem vist la quantitat d'exemples de contarelles en què mena la dona i, ben mirat, en què se'ns convida a viure seguint el model dels nostres ancestres, és a dir, el matriarcalisme. 

Finalment, diré que, així, el sentiment de pertinença a la terra, la cultura dels pactes (ben reflectida en comentaris que ens han fet, en contalles, en cançons tradicionals vernacles en terres catalanoparlants...), etc. fan que, àdhuc, enllaces amb exemples de sants que tenen les seues arraïls en distintes mitologies i en lo que hui llegies en un escrit de l'antropòloga Anna Boyé (https://matriarcados.com/bio-anna-boye-antropologa-y-fotoperiodista): el lligam entre lo masculí i lo femení, encara que l'ambient vaja en línia amb lo feminal i amb lo tel·lúric, com la parella que home i dona, pares i fills, la mare i la filla,... com se sol dir, van agafadets de la mà, com és usual en els Pobles matriarcalistes.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

L'educació vivencial i la formació en els Pobles matriarcalistes

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre el tema de l'educació (amb el significat de formació de la persona), no solament de la que exerceixen els pares, sinó, altrament, del resultat de fer visites culturals (a museus, a exposicions, a conferències...) o bé de l'escolar (escola, institut, universitat...). I, poc o molt, hem coincidit, per exemple, en el fet que les dones nascudes abans de 1920 eren molt obertes, molt íntegres i que tenien una educació vivencial molt important (els fruits del pas dels anys en camps diferents)... molt en línia amb lo que se sol considerar femení.

Afegiré que, com li has dit, en els Pobles matriarcalistes, hi ha respecte de dona a home i d'home a dona, com es plasma en moltes rondalles anteriors a 1932, en cançons eròtiques mallorquines recopilades per Gabriel Janer Manila, en estudis sobre Pobles matriarcals, en comentaris per a la recerca...

Una altra cosa que hem aprés, i i que hem assimilat bé i amb bon gust, és que, així com en la cultura colla (d'Amèrica del Sud i matriarcalista) la dona és qui se'n va al bar, però no l'home, una cosa pareguda passa en la nostra cultura vernacla (i en moltes més de la mateixa corda): les dones es dediquen al comerç i fan els pactes (com ara, amb comerciants).

Finalment, parlant sobre el tema de la maternitat, li hem adduït que, per exemple, en la cultura tradicional basca i en escrits en nexe amb les recerques d'Anna Boyé, capim que l'home hi té un paper important i que, com en l'educació dels fills, no recau només en la mare, sinó que s'entén que el futur del xiquet, entre d'altres coses, depén de com el formen els adults i els qui estan junt amb el nen i, és clar, de vivències del dia rere dia.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Vos adjunte un enllaç perquè pugueu accedir a uns mots de María José, de hui,  en nexe amb una tieta seua que té quasi cent un anys: https://x.com/majosevn/status/1970147924173533604?t=-67hLM_Q_SCL121N14P90w&s=19.

Mestres, veïns i altres persones creatives i naturalitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Teresa Ma. Marquez Bartolomé.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre la importància de tenir bones relacions amb els veïns de la finca i del barri on vius i no cal dir que amb els qui viuen en altres llocs:

"— Jo estic content perquè, en general, hi ha bona relació, veïns a qui tu tractes bé i que, quan, puntualment, els demanes ajuda, et fan costat.

A més, hi ha dues administradores molt obertes, encertades i amables".

Igualment, li hem afegit que, més d'una vegada, en eixir cap al carrer, ens hem trobat amb un veí voluminós, amb un bon panxolí i, a banda, alt, qui, quan el veus al costat del xiquet que, més d'un dia, encara és dormit, captes el bon lligam entre ells dos.

Altrament, ta mare et diu que és més important que, per exemple, en una finca, hi haja bon ambient, que hi predomine, perquè això forma part de lo que se sol dir esperit de barri i de l'esperit comunitari.

Adduiré que, a migdia, he rebut un missatge de Teresa Maria Marquez Bartolomé que tenia a veure amb el tema d'ahir:

"— La meva mare me'n va parlar, ho considerava com tu dius, però de la natura...

Bon dia, benvolgut amic.

Moltes gràcies".

Aleshores, li plasmes uns mots:

"— Els qui teniu un alt sentiment de pertinença a la terra, teniu molta tendència a haver rebut una educació en què o bé [ l', homosexualitat] es veia com una cosa natural o bé no era desconsiderada".

Finalment, vos diré que eixa manera més natural de viure i el seu lligam amb el camp i amb lo tel·lúric com també amb l'empelt entre la realitat (la mare maternal i educadora) i la creativitat i el bon cor (els fills, sobretot, els infants), va unida al sentiment esmentat i aplana que anem per la vida (i que ens sentim) com el mestre que somriu junt amb l'alumne.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mestres realistes i persones que afavoreixen el nen interior

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Gràcies", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i els de Rigoberta Menchú, n'he plasmat els seus, els mots de Rigoberta Menchú i, a més, li he adduït que, com ja havia escrit (feia uns dies) a una amiga que ha estat mestra d'educació infantil i que obrí una escola de bressol junt amb una altra dona, el trauria en la investigació. De fet, ja l'havíem captat en algun article sobre societats tradicionals matriarcals.

Igualment, trobes una foto d'un xiquet, si fa no fa, de cinc anys, somrient, amb les mans com qui pretén unir dues peces d'un joguet de construcció i mirant qui el fotografia. Així, hi ha un lligam entre ambdues bandes.

Afegirem que hem vist unes quantes fotos del pintor català Miquel Torner de Semir, nascut en 1938 i que, poc o molt, fa un any, em digué que havia trobat la gran valor dels xiquets.

En eixe seny, vos diré que, u dels moments en què millor m'ho passe, és quan faig de mestre i, amb lo que podríem dir un estil maternal, facilite que els altres puguen desenvolupar lo que es diu "el nen interior": viure en companyia de tu com si tu fosses la mare que, fent els papers d'educadora i el de protectora del nen (i dels fills), permet que el nin solte la creativitat, la imaginació i, això sí, unides al bon cor i no cal dir que captant el realisme de la mare i d'altres i el sentiment de pertinença a la terra que ella li transmet.

Finalment, ho capeixes quan, fins i tot, algunes persones que participen en l'estudi, t'escriuen (i, si no, t'ho diuen de paraula o bé ho reflecteixen en la veu) que han tornat a sentir-se com quan eren petites i gaudien al costat de la padrina i d'altres familiars acostats. A tots ells, gràcies i avant per molts anys.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Aquestes dues fotos han estat publicades pel pintor català Miquel Torner de Semir el 20 de setembre del 2025 en el seu mur.

Mestres i altres persones que afavoreixen una orquestra amigable

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del dia, n'he plasmat els seus i, a més, després, he enviat un missatge a una mestra barcelonina que, d'ençà que ho era, instruïa les humanitats (antropologia, un poc de filosofia, fer qüestions per a un estudi de la realitat del moment...).

En acabant, hem rebut missatges en què es reflecteix eixe lligam entre els fills de la terra (els qui hi tenen les seues arrels ancestrals) i eixa mena de reverència (així ens ho han dit) a la terra.

De fet, si els fills no s'acosten a la mare, no en poden mamar; i, si la mare menysprea els fills, desaprofita el bon cor, la creativitat, dedicar un moment al joc i, ben mirat, el somriure que moltes vegades veus en la careta de xiquets d'uns quants anyets.

Finalment, una dona que ha pres part en la recerca, Lurdes, m'ha escrit "Altre cop,  gràcies" i li he respost:

"— Igualment, Lurdes. Cada u de vosaltres fa com cada membre d'una orquestra: aporteu informació i comentaris que ens permeten tocar els peus en terra i, a més, tenir un lligam amb la terra i, de pas, amb la part maternal de la vida".

Finalment, vos diré que fruesc en aquest estudi: fas el paper de mestre obert, que escolta els alumnes i qui li vullga reportar, t'obris a la realitat i l'escrius i, al capdavall, eduques, investigues, redactes... i comparteixes molt de lo que has recollit i de vivències i, així, el proïsme aprova desenvolupar la seua creativitat i la d'altri.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Fruint de l'ensenyament, d'educar i de fer estudis

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit un comentari en relació amb una cançó eròtica que Teresa Maria Marquez Bartolomé aprengué per mitjà de sa àvia, una dona valenta, recta, que portà els pantalons i que, igualment, li digué que no deixàs que ningú tractàs de minvar la seua dignitat:

"— La seua àvia era una dona brava i, per exemple, ho plasma en una cançó eròtica en què l'abadessa fa que registren de dalt a baix les monges del convent...".

Aleshores, et respon ta mare i li addueixes:

"— L'amiga escrigué què simbolitzava això: la pèrdua de la virginitat i el pas a jove".

Cal dir que hem llegit un missatge d'Esther, una amiga que ha estat mestra durant molts anys: 

"— Jo vaig obrir una escola bressol amb la meva cunyada el gener del 1982 i, fins els cinquanta-nou anys, que vaig treballar. Hi érem una escola catalana 100% i ho vaig gaudir molt perquè sempre vaig estar amb nadons, que m'ha encisat. 

Tinc setanta-vuit anys i mitja vida he treballat amb infants de 0 a 3 anys i havia pintat molts dibuixos per a ells".

Això, perquè li havies escrit "Avant: amb la memòria i amb l'ensenyament. 

És un dels meus camps preferits: no he pogut fer de mestre de manera contínua, però m'ha agradat ensenyar i educar com també fer estudis antropològics, ara, més aïna, en relació amb el folklore".

Finalment, et sents entre col·legues teus i, millor encara, consideres que vas per bon camí: estudis antropològics i de folklore combinats amb ensenyar i amb educar com si fóssem en unes classes amb adults i, ben mirat, amb xiquets de sis anys si fa no fa. La recerca com també la vida, tenen futur.

I demà, més, com la velleta hospitalària i receptiva que va acompanyada d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Lleialtat a tu mateix, creativitat i diversitat

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes, sempre", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet. 

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home sobre la recerca, sobre el matriarcalisme: el contingut i, principalment, en relació amb l'estil de plasmar lo que es comenta, lo que et diuen, lo que trobes en fonts (siguen diferents, siguen més semblants,...) i lo que recopiles de distintes maneres.

El fet és que li hem afegit que, la gran majoria dels qui ens han reportat, són persones obertes, que no militen en partits polítics, ni en associacions socials (o, fins i tot, de línia feminista o antisistema). I que promous la creativitat (començant per tu, en el dia rere dia).

A més, li indiques que el matriarcalisme és molt reflectit en poemes del segle XIX (i també del segle XVIII), en cançons tradicionals anteriors a 1970 i, com ara, en rondalles vernacles anteriors a 1980: 

1) la bona consideració cap a la dona, 

2) la presència de vocabulari agrícola i de detalls plasmats en poemes del segle XIX, 

3) el fet que lo senzill (i que ha passat de generació en generació) enllaça molt més amb lo matriarcalista que no, per exemple, cançons creades per músics (o per cantants) després de la guerra (1936-1939)

i 4) que és ben manifest en persones amb un gran sentiment de pertinença a la terra.

Finalment, dir-vos que adés he llegit uns mots de n'Antoni Gelonch, mecenes cultural, qui ha escrit hui:

"— Tinc una posició minoritària en alguns temes d'actualitat, segons les enquestes. Minoritari no vol dir que no pugui tenir raó, ni vol dir que no pugui ni hagi d'expressar el meu raonament. Vull i he de ser lleial al meu pensament, expressar-lo amb educació,i conservar l'esperit crític" (https://x.com/Antoni_Gelonch/status/1968321882727596213?t=mpCTCHJPPKo_OYbxJF8hwg&s=19).

Llavors, li afiges el teu comentari:

"— Bon vespre, n'Antoni,

Un avantpassat meu, nascut cap a 1870, era lliberal i considerava que la lectura i la formació de les persones afavoria que no hi hagués conflictes.

Li agradava la lectura i recopilà tots els comunicats de guerra de la Primera Guerra Mundial.

Avant les atxes" (https://x.com/LluisBarbera50m/status/1968408082792276159?t=PLvk16jl8tTp4KzsXWxviw&s=19).

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"¡Collons, Jesús!", que deia la meua àvia

Paraules de hui:

"Avant les atxes, sempre", Kike.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he dit:

"— Hui he anat al forn i pastisseria i, quan ja me n'eixia, he pensat que podria ser interessant comprar un pot de mel.

Llavors, quan la dona m'ha dit el preu de la mel, li he respost amb un '¡Collons, Jesús!, que deia la meua àvia'".

A més, addueixes a ta mare:

"— Ella s'ha somrist i li he afegit: 'El Jesús tapava el Collons' i s'ha tornat a somriure".

En acabant, ta mare te'n feia un comentari, mig rient (perquè ella també coneixia eixe estil de guilopo de ta padrina). Però, sobretot, captem que fets com aquests, els de hui, no sols són com un empelt entre cada banda en el forn i pastisseria (el comprador i el venedor), sinó, ben mirat, entre la mare i el fill.

Més avant, veus que n'Antoni Gelonch, mecenes cultural i difusor de temes molt diferents de la cultura i amb un gran sentiment de pertinença a la terra, havia plasmat una foto d'un article de hui en el diari "Segre": "El Sant Miquel de les Lletres fa un salt".

I més: Josep Maria Virgili i Ortiga anit havia posat en Twitter informació sobre una conferència que farà demà al Cardedeu i de què has informat en Facebook i que has rebut en un missatge seu: "La descastellanització del català és necessària i possible".

Finalment, sense intenció exclusivista, agregarem que podreu baixar fàcilment ambdues fotos i, en el cas de l'article, es pot llegir amb comoditat. Ah!: i gràcies a tots dos, pel seu mestratge i pel seu estil de relacionar-se amb els altres i de reportar...  ¡i, a vosaltres, pel vostre suport en la recerca sobre el matriarcalisme!

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mestres que ensenyen i que afavoreixen la creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una dona que treballa i li he dit "Ara faig lo que no podia fer quan treballava ".

Possiblement, molts de vosaltres sabreu algun cas de persones que, després de retirar-se, han passat a dedicar el lleure a alguna fal·lera que tenien abans i que, per algun motiu, no podien desenvolupar tant.

Així, la recerca sobre el matriarcalisme, més d'una vegada, t'evoca lo que es diu educació a distància (fa més de vint-i-cinc anys, per exemple, per ràdio) i, a més, et sents com eixe mestre que atén què diuen els alumnes (ací, els qui prenen part en l'esmentada investigació) i, igualment, a vegades, copses com si tinguesses relació amb altres col·legues (persones que també són mestres) i quan et trobes amb persones que han recopilat prou informació sobre un punt del tema.

I aquests són els qui ens reporten: persones amb estudis o sense, estudiosos de la cultura tradicional i del folklore vernacles en terres catalanoparlants, escriptors, artistes, cantants, historiadors, balladors, antropòlegs, familiars, amics, coneguts i no cal dir que persones que ho fan com a voluntaris... 

Finalment, tu estàs en contacte amb ells com aquells mestres de Magisteri que, quan tractaven un tema i alguns alumnes els deien coses sobre la terra on vivien o bé sobre familiars o, com ara, sobre viles d'altres indrets, els escoltaven amb interés, com el nen creatiu, i, àdhuc, amablement, els feien alguna qüestió en pro del desenvolupament de la persona. Un exemple d'aquests ensenyants és Pere Riutort en el curs 1992/1993.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

En pro de la bonesa i de les abraçades d'ós

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge d'una argentina d'arrels valencianes, en relació amb l'escrit d'anit:

"— Claret, lo del discurs polític. Actituds que també es repeteixen en el nostre país".

 I, sense embuts, li he comentat:

"— Gràcies. És la posició política que ha adoptat 'l'esquerra' en els darrers vint anys".

Més avant, parles amb ta mare i et diu que, en la seua infantesa, conegué una dona que era tendror, afecte i que tenia molta facilitat per a ensenyar i per a connectar amb els seus aprenents. I t'afig que és d'eixes persones de qui conserves un bon record.

Igualment, ens hem trobat en un entorn més de cara, no sols quan escrivíem, sinó en la major part del dia, perquè posar-nos de part de la bonesa sí que és bo per a tu i per a moltes persones. 

Sí: en lloc de recórrer a la força amb intenció d'assolir els teus objectius, una actitud que aplana el model de vida dels defensors dels Pobles patriarcals, de què hi ha uns quants exemples que podem qualificar d'estrangers (si més no, en el seny etimològic, amb el significat d'"estranys") al de les terres catalanoparlants.

Tot seguit, vos contaré un fet amb què no combregue, encara que la forma fos xicoteta. Pel 2012, un membre del partit espanyol Equo (d'esquerres) deia que no era cosa d'acceptar les abraçades d'ós.

Doncs bé: potser en algun dels primers dies de juny del 2013, un amic vingué a ma casa, li demaní que m'abraçàs, ell ho acceptà, li llisquí un escrit que jo havia preparat abans que ell hi vingués i... eren un poc més de les sis de la vesprada.

L'endemà, cap a les 9h15, li envií un missatge: "Ja no tinc seca la pell de l'esquena. Gràcies". Això, després de més de huit mesos... Sempre agrairé el seu detall i, ben mirat, el simbolisme: el contacte entre el passat (un home de cinquanta-nou anys) i el present (tu, amb quaranta-dos).

Per això, sí que em case amb persones de bon cor, amb les que no són seques i també amb les que aproven un món més humà i més de part de les humanitats. M'han atret de quan era un xiquet ençà. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Estic a favor de les humanitats i dels qui les promouen

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Gràcies. Fas una molt bona feina", Tere Maria Marquez Bartolomé.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist un missatge i, sense embuts, he respost:

"— Jo, en política, no he cedit mai davant qui abans ha mentit".

Afegiré que això em recorda una conversa que tinguérem unes sis persones pel 2006, en una mena de teràpia. Quan els contí el tema del segrest del futbolista Quini (en la temporada 1980/1981) i què digué en el juí sobre els qui li privaren de llibertat, hi hagué uns quants membres que, amb claredat, em comentaren:

"— ¡Privar de llibertat una persona no es ser bona persona, no és bondat!". 

I tu, que hi estaves totalment d'acord amb ells, hui dones pas a un tema que podem enllaçar amb els qui, com ara, estan en pro de les humanitats i que es promoguen, fet no precisament present entre els partits polítics, sia de la color que sia cada candidatura.

Així, si cerquem en la propaganda electoral i en el projecte de partit (el típic "Estem a favor de...", "Promocionarem...", "Impulsarem...", etc.), més d'una vegada, captem que parlen d'honestedat (molt), d'honradesa (també), però, en acabant, desapareixen mots com bondat i bon cor, com si eixes paraules, com dirien anys arrere, fossen pròpies d'efeminats i de febles. No ho considere així. Com a exemple, podeu consultar mots de polítics sobre el judici a Mónica Oltra.

Això sí: després, s'omplin la boca parlant i reclamant justícia social, drets de les dones, dels immigrants, dels col·lectius més marginats històricament (però no lingüísticament, per exemple, dels catalanoparlants en terres catalanoparlants...) i pretenen aconseguir-ho recorrent (i incitant) a la força...

Per això, continue (i continuaré) dient (i plasmant) lo que siga veraç i lo que siga fer costat a les humanitats: em sent com el capità que va avant i que compta amb molts soldats i amb molts aliats.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Portes els pantalons i te'n poses els teus

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant, sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit l'article d'opinió "Parlar clar fa mal però neteja"(https://unilateral.cat/2025/08/02/parlar-clar-fa-mal-pero-neteja), publicat en la web "L'Unilateral". Així, comenta que molts partits han preferit deixar caure eixa espècie de joventut i la sinceritat i l'atreviment, a canvi d'una bona baixada de pantalons (i no, precisament, per a canviar-se'ls, per a provar-se'n uns altres o, simplement, perquè no els necessiten en eixe moment).

Per contra, hi ha qui no es deixa dur per eixes modes que li farien rebaixar-se com a persona i, a més, que s'endinsàs en eixa mena de secta destructiva que, moltes vegades, hi ha en els partits, en moltes associacions subvencionades per l'administració i, si no, en entitats que opten per reportar a mitges, això és, amb intenció de fer-se amos de la vida d'altri. Em considere d'aquesta línia.

Finalment, diré que la recopilació de fonts diferents i nombroses (junt amb les més comunes), fa possible que et sentes com el capità que encapçala un exèrcit que va avant i que té molts aliats i en un ambient en pro del seu projecte bonhomiós i de les generacions del passat (de la saviesa, de l'experiència, de vivències d'altres èpoques...) i dels xiquets (la bonesa, la creativitat, la generositat...) i dels jóvens. I no cal dir que afegint la teua part i fent costat al conjunt de persones del mateix ram i als altruistes.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones bonhomioses, creatives i que encoratgen

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit un tweet de María José, psicòloga:

"— En aquest moment de la vida, què diries que et fa feliç? 🤔🤗".

I, immediatament, li plasmes:

"— Estar receptiu i creatiu per a l'estudi sobre el matriarcalisme, perquè em fa tocar molts temes i escriure i parlar sobre molts camps que m'agradaven quan era xiquet i que encara ho fan ara.

Avant les atxes i amb els teus projectes".

Afegirem que, el fet de respondre (i de viure) així, fa que pugues estar en contacte amb persones diferents, molt obertes, amb molts punts en comú amb tu, amb vivències, i, igualment, que tracten temes en què tu no has entrat tant i, com que fas com el xiquet de pocs anys i decidit a agregar més a lo que ja ha recollit (o bé a lo que ja li havien transmés i a lo que ell havia captat per lliure, això és, per ell mateix), fa que et sentes com si estiguesses en un ambient favorable (i, en bona mida, festiu) i tocant els peus en terra.

Adduiré que, més d'una vegada, et trobes amb persones que no se senten com en altres moments. Llavors, els encoratges com quan el catxirulo (estel) baixava i tu fas possible que reviscole. 

Finalment, dir-vos que he parlat amb ma mare, per exemple, sobre una dona de més de huitanta-cinc anys que, com m'ha comentat ma mare, no té malíccia, és una persona de bon cor i disposada a fer el bé amb els altres. Quan la veus, et somrius i, al capdavall, capeixes que encara hi ha persones que viuen amb la bondat d'un nin de pocs anys i creatives.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mecenes i persones que afavoreixen un ambient receptiu i creatiu

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes!!", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre Antoni Gelonch, un català que, no sols és mecenes cultural, sinó que si, per exemple, te'n vas a Twitter, pots trobar música a primera hora del dia, art, escrits sobre persones que han contribuït a la millora del món (bé en la ciència, bé en tecnologia, bé en el pensament, bé en les Humanitats,...), què passà un dia com hui (però anys arrere) i, com li he afegit, "Fins i tot, sobre persones que han estat a favor dels drets de les dones, o metges o inventors i que, a banda,... eren de Catalunya".

Adduirem que, quan captes persones que fan eixe paper i que, ben mirat, responen amb moderació, amb els peus en terra i com el mestre que es proposa que, en les seues classes, tots se senten ben tractats i que cada tema que li presenten, reba una resposta com si l'ensenyant fos alumne, com li hem comentat, "Et sents en un ambient tranquil (perquè saps que no hi seràs rebutjat), receptiu, en què pots reportar obertament i en què, com que les relacions són 'de tu a tu' i, a vegades, amb escrits molt sucosos, tu hi prens part i captes que es pot promoure la cultura sense incitar a mentir, ni a manipular, i, així, ix guanyant ell i moltes persones (https://x.com/Antoni_Gelonch/status/1965044028757749885?t=Nd50dxi8Dgbj8CcFE-GYug&s=19).

A més, estan de part de la llengua i del sentiment de pertinença a la terra". 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La vida quotidiana i la senzillesa en les relacions humanes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he llegit dos acudits eròtics que em plasmaren dues dones per a la recerca.

A més, li addueixes sobre l'escatologia en algunes rondalles. Així, n'hi ha una en què la filla més petita del rei li diu "Et vull més que a un bon cagar". I, en una altra, li comenta a favor de la sal. Llavors, el monarca la fa fora i, més avant, 1) no pot fer de cos i ho aconsegueix quan la filla torna a la Cort i 2) ell captarà que, sense una miqueta de sal, hi ha aliments que perden part del gust i que, amb aquest afegitó, el recuperen. 

Li hem adduït que, en aquestes narracions, es reflecteix que també són importants la senzillesa, les coses ordinàries i les del dia rere dia.

Finalment, diré que això ens pot evocar quan, com ara, parles per a un públic com també quan fas una investigació que pretens que siga fàcil de seguir: uses vocabulari específic de determinats temes, del senzill i, més d'una vegada, del tradicional (refranys, comparacions...) i recorres a la didàctica, a eixa explicació com si parlasses a un nin de cinc anys o a un al·lot que, poc o molt, en té deu.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Recerques que ens obrin a persones de moltes poblacions

Paraules de hui:

"Avant sempre!", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he anat a un xicotet comerç de la vila on visc i els he desitjat bon dia de la patrona local (en aquest cas, una marededéu trobada, la Mare de Déu de l'Olivar). I la seua resposta ha estat positiva.

Més avant, recordes que, per exemple, podries haver fet una recerca sobre aquesta marededéu, però que el fet d'haver-te decidit per una sobre els Sants de la Pedra, Abdó i Senent, també molt coneguts com Sant Nin i Sant Non, fou un encert.

Així, ens relacionem amb persones que viuen en la mateixa vila que nosaltres (i amb altres de la mateixa comarca), en altres comarques valencianes i, fins i tot, amb persones de moltes poblacions catalanoparlants: de Catalunya, de les Illes Balears, de la Franja de Ponent... I això fa que ens obrim, que aprenguem sobre altres indrets, que captem moltes semblances i que fruïm molt en el procés i, al capdavall, amb la gran majoria de persones. 

Finalment, en l'estudi sobre el matriarcalisme català, he capit que molta gent et diuen que, per mitjà de la informació que et passen (i que tu plasmes) i que, més avant, els addueixes junt amb el resultat d'altres fonts, fa que senten que lo que ells recopilaren dels seus avantpassats, dels seus pares, de les seues àvies i de més persones, no ha caigut en sac foradat i que, ben mirat, els fa tenir una versió més àmplia de la realitat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones que se senten escoltades i útils, malgrat l'edat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Moltes gràcies. Bona feina, la teva", Tere Marquez Bartolomé.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, he tornat a captar el paper tan bo que fa sentir-nos escoltats per algú, que hi ha algú que ens dóna la mà. Com en aquella rondalla valenciana, recopilada per Ximo Caturla, en què Déu diu "No et deixaré caure" a un home.

Igualment, mentres consultem comentaris nous al tweet de María José (https://x.com/majosevn/status/1964353895070601425?t=rdGmlNOB-cFhHaTBO_nSfA&s=19) que posàrem ahir, hem evocat que, per exemple, en la recerca, hi ha moltes persones que, després de reportar-te (i de tu enviar-los algun article o, com ara, les respostes rebudes fins aleshores), senten que lo seu i lo teu no ha caigut en sac foradat, sinó en un bon sac... i que t'encoratgen i que se senten útils.

Parlant sobre sacs, hui, el valencià Fermín Carbonell Barberà ens ha escrit uns mots en relació amb la festa de Tots Sants (1r de novembre):

"— En Tots Sants, les animetes dels morts eixien per la nit d'eixe dia. Tot, perquè estiguérem quiets. També l'home del sac, etc." (sic).

I ta mare t'addueix un personatge de la cultura tradicional:

"— I Queixalet Podrit".

Afegirem que, en els anys noranta del segle XX, ma àvia materna (1910), alguna vegada deia a una néta que, si feia això, vindria Queixalet Podrit. Això sí: en la meua vida no recórrec a aquests personatges (ni a actituds modernes en eixa línia), sinó a fer més fàcil un ambient que cree lligams i que aplane la creativitat, el bon cor i un bon son.

Finalment, diré que, en Xaló, una vila valenciana, també hi ha un exemple de marededéu trobada, com m'ha indicat Nuria Vives Ivars. Gràcies pel detall.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El lligam mare-fill en la vellesa maternal

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he afegit els seus i hem tingut una conversa enriquidora.

Igualment, copses que la psicòloga María José havia plasmat uns mots sobre un tema interessant i que, ara com ara, va per bon camí en ta vida (https://x.com/majosevn/status/1964353895070601425?t=Ec9HbRHLhVBbJ4aKwaYNaA&s=19):

"— Hi ha un moment a la vida en què els fills passen a ser els pares dels seus pares. 

Quan la mà que un dia et guiava, ara és la que busca el teu suport.

Els més grans es fan molt grans.

I aleshores descobreixes que respectar i cuidar és, potser, la forma més profunda d’estimar".

I li hem respost (https://x.com/LluisBarbera50m/status/1964425403734642818?t=JcrSiwNxYtg5g-O94g8_0w&s=19, https://x.com/LluisBarbera50m/status/1964426210659709264?t=84H9XiO928kllIrUV4LROQ&s=19, https://x.com/LluisBarbera50m/status/1964427228588003415?t=KWtxUgp6o9jv5JSESqevXA&s=19, https://x.com/LluisBarbera50m/status/1964427585703571503?t=z74ifSmztW734KmufYCfnw&s=19):

"— Bon vespre, María José, i gràcies pel teu escrit, amb què m'he sentit molt identificat.

Els meus pares encara viuen i, sobretot, de novembre ençà, he captat el paper tan bo per a les relacions humanes, per al dia rere dia i per al demà, dels xicotets detalls.

Per exemple, tenir una conversa de més de quaranta minuts amb ta mare, tot i la distància física, la qual és reduïda per la connexió amb l'altre.

En el 2009, ja m'ho deia un amic i psicòleg:

'— Tu, telefona'ls: serà la teua manera d'estar amb ells'.

Hui, d'una conversa amb ma mare, he copsat el paper tan bo que pot fer una tecnologia, per dir-ho així, humanista i de manera que et sentes com en el lligam entre la mare i el nen.

Però, en aquest cas, amb ma mare.

Els encoratges i t'hi relaciones com millor saps i procurant que, com en moltes parelles de fa més de cent anys, hi haja bona harmonia entre les diferents generacions.

Avant les atxes i amb la teua tasca psicòlogica.

Una forta abraçada".

Com més va, més podem dir una veritat que, a més d'u, pot resultar incòmoda: si tractes sobre temes en nexe amb la llibertat, amb l'humanisme i amb uns altres que atrauen, el nombre de lectures es alt. Però si, per exemple, és sobre les àvies, sobre la vellesa, sobre la primavera d'hivern de la vida (quan u té uns seixanta anys o més), es redueix molt.

Ara bé: les quatre estacions de la vida perviuen i són un fet, l'ancianitat i tot. Ho compensa que et sents en un ambient que facilita la recerca i, igualment, la teua vida i un bon son.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Un entorn més favorable a l'humanisme i al matriarcalisme

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut comentaris interessants en relació amb el tema del dia i, a més, adés me n'ha entrat u de Lucila Grau i, immediatament, li he respost i li he adjuntat un enllaç d'un escrit de Bartomeu Mestre, "Blues amb dones" (https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/blues-amb-dones), qui, com ara, literalment, plasma aquests mots:

"És de destacar que a l’estudi de l’evolució de la paraula francesa, machisme no apareix fins a 1715 i, excepte alguns breus períodes del s. XVIII, el mot s’esvaeix i no torna a introduir-se amb força fins a l’any 1939. Què va passar aquell 1715 i aquell 1939? El 1715 és el final de la Guerra de Submissió (1705-1715), coneguda com de Successió, entre la Nació Catalana i les corones de Castella i de França. El 1939 és el final de la Guerra dels Tres Anys (1936-1939), coneguda com Guerra Civil. Tant en el final d’una guerra com de l’altra, l’allau de persones de parla castellana que entraren a França va ser notable.

Vg. https://www.lalanguefrancaise.com/dictionnaire/definition-machiste/

Descobrir que l’entrada de machisme a França té la data localitzada de 1715, ultrapassa el fet lingüístic, perquè la nova nomenclatura reflecteix també una conducta social. Una de les accions primeres que va fer Felip V aquell mateix any, ja sotmeses Barcelona, Mallorca i Eivissa, va ser derogar les Ordenances Militars de Carles III que, entre d’altres mesures, condemnaven a mort el segrest, la violació i la violència contra les dones. Aquelles ordenances tenien una finalitat proteccionista, com a resposta als abusos i ultratges habituals que practicaven els soldats de la corona de Castella contra les dones catalanes. Cap sorpresa excessiva, doncs, aquesta troballa que confirma que la paraula entra a França quan hi entra també la conducta que descriu. Cal tenir en compte igualment que els Decrets de Nova Planta instauren un règim que, a poc a poc, anirà anorreant progressivament els drets civils catalans i, actualment, tret del règim de Separació de Béns, la resta de privilegis (les segones festes, per exemple) no tenen força jurídica i constitueixen vestigis matriarcals que caldria reforçar, amb ampara legal".

Finalment, direm que exemples com aquest, i molts més, sobretot, per part de persones que ensenyen, que eduquen i que reporten amb intenció d'aplanar que més persones puguen viure en un ambient pròxim a l'humanisme i a l'estil de vida matriarcalista, juga en pro del fet que tu prosseguesques en la teua tasca i que et sentes en un entorn més en pro de valors que se solen considerar femenines i que tenen molt bona acollida en els Pobles matriarcals. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Tradició, modernitat i aportació personal en una recerca

Paraules de hui:

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella 

****

Hui, entre d'altres coses, he escoltat un vídeo del jove meteoròleg Jorge Rey, un xic de terres castellanes i que, per una banda, parteix de la tradició i, per una altra, aprofita els mitjans moderns. I, mentres clou el vídeo, diu que, com podem veure, ambdós coincideixen.

En eixe seny, afegirem que una cosa semblant esdevé en la recerca: hi ha qui et reporta oralment, hi ha qui ho fa donant-te obres personals i tot (les quals reps i, en acabant, no sols et resulten molt profitoses, sinó que les gaudeixes), n'hi ha que et recomana (o t'escriu) videos, webs,... que et fan paper. I tu, altrament, agregues per altres fonts.

Ben mirat, capim que tots dos t'aplanen el teu objectiu de fer realitat un projecte que ara va avant i en relació amb molts temes que, quan eres petit, quan eres jove, quan tenies quaranta anys t'atreien i hi estaves interessat i, àdhuc, ara: cultura tradicional, folklore i temes vinculats amb l'educació. 

Finalment, la dedicació a l'estudi en eixos camps i a dominar tu en la teua vida, fan que, a més, dormes bé, que tingues bones amistats i una vida que evoca el lligam entre la mare i el fill i l'educació en el nexe entre tots dos.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El matriarcalisme valencià en anècdotes que t'escriuen

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit un comentari d'en Fermín Carbonell Barberà, un home molt obert, senzill, interessat per la cultura tradicional i generós.

Fa unes setmanes, mentres repassaves la recerca, copsaves una anècdota que ell t'havia enviat en el 2020 i que, com en Fermín Carbonell t'indicava, en un País Valencià en què molta gent tenia un estil matriarcal de viure i, fins i tot, de reflectir el dia rere dia. 

Així, poc o molt, dos hòmens parlaven sobre dones. El primer (ací, en Pep) diu a l'amic (per a nosaltres, en Vicent) que això no era possible, que era una broma.

Ara bé: quan parla en Vicent, l'amic en Pep li ve a dir que això sí que no ho era, perquè la seua dona no tenia relacions sexuals amb cap altre home.

Però, ves per on, que en Vicent, tranquil·lament, li respon:

"— ¡I tant que és cert!: ara isc amb la teua dona".

Afegirem que Fermín Carbonell m'ha plasmat uns mots en nexe amb la cançó que posàrem ahir (https://www.facebook.com/share/p/19gMQFoAyt):

"— Xe, Lluís. La censura: ves amb comte. Ha, ha, ha".

I tu, sense embuts i com qui coneix prou l'altre, li escrius:

"— Com més va, més censors, Fermín", encara que tu dones moltes facilitats als altres.

Finalment, diré que tu, mentrestant, aplanes que qualsevol persona interessada per la investigació sobre el matriarcalisme, puga exposar lo que més li agrade com també cançons, poemes, els seus escrits, vídeos, refranys, etc.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Música tradicional, aprenentatge d'una llengua i cosmovisió

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes!!!", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist un tweet de Gabriel Bibiloni en relació amb els mots genuïns "acostar" i "acostar-se", en lloc dels castellanismes (per calc) "apropar" i "apropar-se". Llavors, li he escrit https://x.com/LluisBarbera50m/status/1962870554781716960?t=2H5m265YbYcHEbLh0O1aVA&s=19:

"— Bon dia, Gabriel,

En una de les versions de la cançó de falles 'El fallero', amb lletra de 1931, es canta 'Ja s'acosta Sant Josep, / el tio Pep'.

No figura en aquest vídeo, però hi ha qui canta eixos versos: https://youtu.be/emoOolOM2WA?si=Yu1YpOYS216rQmP9.

'Acosta'm el got', ho he oït d'ençà de xiquet.

Una observació que he fet: la gent més vinculada amb partits polítics i amb grups socials, tendeix a copiar molt el castellà, per exemple, de formes com "apropar".

Els que menys hi participen, sense necessitat de defendre un puritanisme, fan ús de formes genuïnes i tradicionals alhora.

Jo (1971), com que, quan era un xiquet de set anys, si fa no fa, ja m'agradava l'ús genuí en la llengua que fos, mai he caigut en eixe parany político-lingüístic.

Avant les atxes".

Finalment, vos diré que hi ha una cançó valenciana molt coneguda i típica de Pasqua, en què apareix el verb "acostar" i que ens han plasmat en la recerca sobre el matriarcalisme:

"Ja s'acosta Pasqua, 

Pasqua de les mones, 

quines 'pantorrilles' 

quines 'pantorrilles' 

tenen les xicones", 

https://youtu.be/MD5GE4orkpk?si=bqvm7WeBJ9KuzMFS.

I és que la música és un mitjà més per a aprendre una llengua i per a captar la cosmovisió d'un Poble.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Emparant els vells, emparem el nostre futur

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist un escrit de Miquel Pucurull (un home nascut en 1938 i que, per exemple, amb més de huitanta anys, ha fet estudis de Sociologia i ha escrit uns llibres):

"— Ahir vaig fer una piulada on glossava l’acció de l'exalcaldessa de Barcelona per tractar de cridar l’atenció sobre la Franja. Molts l’han posat verda. I, a mi, també. Fins i tot, alguns (als que he blocat) m’han insultat. Entenc per què molta gent se’n va del Twitter.

Es pot no estar d’acord amb el que escric. Naturalment. El que és inadmissible és la desqualificació d'alguns que m'han dit que l’edat que tinc em fa dir coses que, a ells, no els agraden. Edatisme en estat pur" (https://x.com/Pucurull/status/1962505395429064855?t=4iaWMilibKDlZq8RV8zsUA&s=19 i https://x.com/Pucurull/status/1962508478670331941?t=DzQWhteSyOJFVwikq9mPcA&s=19).

Finalment, li hem respost:

"— Bon vespre, Miquel,

He conegut persones de més de noranta anys (u, de 1918, amb qui fiu amistat i que em deixà empremta), amb dos dits de coneixement i molt obertes a persones de totes les edats.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bona setmana"(https://x.com/LluisBarbera50m/status/1962616045522321876?t=GJhdFlc4EnV1TJm_HiCLDQ&s=19).

I és que, qui tracta bé els ancians que tracten bé els altres, aplana que l'endemà actuen igual amb ells. I, si no, que ho siga més fàcil.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.