El matriarcalisme valencià en anècdotes que t'escriuen

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit un comentari d'en Fermín Carbonell Barberà, un home molt obert, senzill, interessat per la cultura tradicional i generós.

Fa unes setmanes, mentres repassaves la recerca, copsaves una anècdota que ell t'havia enviat en el 2020 i que, com en Fermín Carbonell t'indicava, en un País Valencià en què molta gent tenia un estil matriarcal de viure i, fins i tot, de reflectir el dia rere dia. 

Així, poc o molt, dos hòmens parlaven sobre dones. El primer (ací, en Pep) diu a l'amic (per a nosaltres, en Vicent) que això no era possible, que era una broma.

Ara bé: quan parla en Vicent, l'amic en Pep li ve a dir que això sí que no ho era, perquè la seua dona no tenia relacions sexuals amb cap altre home.

Però, ves per on, que en Vicent, tranquil·lament, li respon:

"— ¡I tant que és cert!: ara isc amb la teua dona".

Afegirem que Fermín Carbonell m'ha plasmat uns mots en nexe amb la cançó que posàrem ahir (https://www.facebook.com/share/p/19gMQFoAyt):

"— Xe, Lluís. La censura: ves amb comte. Ha, ha, ha".

I tu, sense embuts i com qui coneix prou l'altre, li escrius:

"— Com més va, més censors, Fermín", encara que tu dones moltes facilitats als altres.

Finalment, diré que tu, mentrestant, aplanes que qualsevol persona interessada per la investigació sobre el matriarcalisme, puga exposar lo que més li agrade com també cançons, poemes, els seus escrits, vídeos, refranys, etc.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.