Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant", Maria Antònia Sureda.
"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he plasmat detalls que m'havia dit en altres ocasions.
Igualment, captes que, com que ton pare també t'havia reportat sobre persones de la generació dels seus avis i de la següent, hi ha un lligam, una continuïtat que, com t'havia tret ta mare, és més fàcil d'esdevenir quan una generació i la següent tenen molta semblança. Així, si la primera ha fet estudis, és més comú que la segona tinga interessos pareguts i, com ara, que llija i que escriga.
Més avant, addueixes uns mots que t'ha enviat Rosa Rovira:
"— Bon vespre, Lluís,
La mare, tota la vida, va ser prou valenta per tirar endavant".
Finalment, ja de nit, he rebut un missatge de Tere, qui, com ara, ha inclòs unes frases que algunes vegades he tret a persones acostades:
"— L’àvia [, nascuda en el segle XIX,] es va espavilar… En fer-se vell el seu pare, va agafar les regnes de la hisenda…
Va reunir els treballadors…: ‘Ja em coneixeu: sóc na Teresa. D’ara endavant, sóc la mestressa…
El que no vulgui continuar perquè sóc dona, ja pot marxar. Ni que porti faldilles, tinc més collons que tots vosaltres…’.
Una dona com poques".
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada