Àvies que ensenyen amb didàctica als néts

Paraules de hui:

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut uns quants missatges en què, fins i tot, es reflecteix que hi havia diàleg entre les àvies, les mares i els néts.

Així, Rosó Garcia Clotet ens ha posat "Parlàvem sobre històries de quan eren petites, del dia a dia (de l’època o de temps passats), història contemporània…”.

Més avant, copsem que Àngel Blanch Picanyol havia plasmat uns mots de la mateixa corda:

"—  [ La meva àvia] parlava molt de la gent, d’experiències viscudes, de la guerra, de la família. També llegia molt, però, davant meu, no recordo que comentés res del que llegia".

Afegirem que, adés, en un missatge de Rosó Garcia Clotet, apareix la paraula "paciència", u dels trets que facilita l'aprenentatge i l'ensenyament amb bons resultats:

"— Gràcies a tu, Lluís, sempre, per ser com ets, per la paciència que tens amb mi, pels teus escrits... 🫂" (sic).

Per això, més d'una vegada, evoques persones que, quan els fas una qüestió, t'expliquen les coses de manera didàctica,  com la mareta que té un fill de pocs anys i, així, el xiquet ho capta i prossegueix el pont entre ambdues bandes. I com tu (com també moltes persones) quan et demanen sobre un tema.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.