Persones que alliçonen amb saviesa, no amb prepotència

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre els vellets, els majors, a partir de l'escrit que posà ahir en Twitter la psicòloga María José, i que, entre ells, hi havia hagut persones que m'havien deixat empremta i que encara tens en el record, per la seua manera pacífica, dialogant, pacient, acollidora i respectuosa de tractar els altres (àdhuc, amb els qui ells tenen més de quaranta anys de diferència) i amb qui tu has fruït com el nen que mama la lleteta de la mare. I li he afegit l'exemple de la tia Doloretes, una dona que tots dos coneguérem, que aplegà a noranta-nou anys i que era molt oberta, arriscada i de bon cor.

Igualment, li hem adduït que hui havíem escrit uns mots a Montserrat Cortadella:

"— Pel 2014, un home de, si fa no fa, setanta-cinc anys, em digué tranquil·lament (i ací traduesc):

'— M'agrada parlar amb tu, perquè no et burles de lo que no sé'".

Llavors, ta mare et respon i t'ho aprova:

"— És que lo primer en una relació és tractar els altres com ens agrada que ho facen amb nosaltres. I ells et poden ensenyar sobre el camp i sobre oficis que han conegut; i tu sobre altres temes i eixir guanyant les dues parts".

Cal dir que aquesta amiga catalana t'ha plasmat açò:

"— M'encisa, perquè, primer, no ho podem saber tot. Segona, no sabem quasi res; i tercera, importantíssim saber escoltar i alliçonar amb saviesa, mai, mai amb prepotència.

Et considero un magnífic 'profe' i excel·lent orador.

Avant sempre".

Ja de vesprada, traus un altre tema a Montserrat Cortadella, en línia amb la recerca que fas:

"— Lo que no he aconseguit per mitjà d'associacions, de partits, de blogs, etc., m'ho heu facilitat molts de vosaltres i, a més, amb comentaris que coincideixen prou amb estudis rigorosos i oberts sobre el tema del matriarcalisme.

Articles i entrades soltes s'han ajustat a unes paraules que em digué ma mare la vespra de triar l'estudi posterior al dels Sants de la Pedra:

'— Que no estiga tan espigolat'.

Un poc d'ací, un poc d'allà, converses (amb ma mare, amb Pere Riutort i amb alguns dels col·laboradors) i lectura de llibres i d'articles (que m'heu recomanat o que m'heu enviat debades) continuen sent decisius.

Gràcies".

Finalment, Montserrat Cortadella m'ha agregat:

"— Gràcies a tu per ser-hi".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.