Agraïments, llegendes catalanes i sentiment de pertinença a la terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge d'Isabel Inés Aranda, una argentina descendent de pares valencians catalanoparlants i que ha fet de mestra d'educació infantil, fet que, com diu ma mare, suposa ser pacient, qui m'havia enviat un missatge:

"— Sempre llig amb delectació el darrer paràgraf [ dels escrits nocturns]... 'agraïda',... 'de ment oberta'... Així cal ser a tota hora".

Llavors, li hem respost:

"— Gràcies, Isabel Inés, i bon dia,

Ets la primera persona que em diu això respecte dels escrits que faig de nit.

L'estudi és possible, en bona mesura, gràcies a la gran quantitat d'informació que m'envien gent amb un alt sentiment de pertinença a la terra (no sols comentaris, sinó, igualment, recomanacions de bibliografia, de pàgines d'Internet i, més d'una vegada, d'obres pròpies per part d'escriptors o de persones dedicades a les cançons, als balls o a fer poemes per a familiars i per a amics o bé de persones dedicades a l'art o amb familiars que ho fan) . He llegit el teu enviament, el qual em feres a principi de 2024 i els teus comentaris.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

Ben mirat, adés he trobat la "Llegenda del Castell de Conclús" (http://llegendescatalanes.blogspot.com/2011/02/llegenda-del-castell-de-montclus.html), en el blog "Llegendes catalanes", el qual viu pocs dies arrere. En començar el relat, posa uns mots que reflecteixen la realitat en fets pareguts simbòlicament, àdhuc, ara:

"A començaments del segle XVIII, la zona en la qual s'alça el castell era pròspera, doncs les collites eren bones, els pagesos vivien tranquils amb la satisfacció de la feina ben feta i el senyor del castell era ben rebut allà on anés, tant entre els seus súbdits com entre altres nobles, degut al seu bon fer com a administrador de les seves terres i a la seva fama de senyor just i generós".

Finalment, vos adjunte un article en relació amb el sentiment de pertinença a la terra, publicat hui: "El país com a responsabilitat històrica" (https://unilateral.cat/2026/02/26/el-pais-com-a-responsabilitat-historica), plasmat per Mireia Juanola en la web "L'Unilateral". Recomane la lectura. Té detalls que emprarem per a la recerca.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.