Acolliment de gent senzilla i agraïda

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!" i "Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li comentat que el folklorista català Francesc de S. Maspons i Labrós (1840-1901) arreplegà rondalles que li narraren dues dones (una de les quals era una minyona).

Llavors, com també en llegir un escrit d'aquest recol·lector, no sols copses el sentiment de pertinença a la terra, sinó que ell, com aquell qui diu, preferia baixar a la gent, als altres, a tot qui estigués disposat a reportar-li.

Ben mirat, més d'una vegada, davallem i, així, ens resulta més fàcil que ens informen,  com la mareta que, encara que ho fa un poc en el nivell de vocabulari i explica a la filleta, és receptiva i, així, hi ha un lligam harmònic entre ambdues.

Per eixe motiu, com si fosses un nin que mama, tu, simbòlicament, "xucles" de la marona i de la mare de llet, o siga, més d'una vegada, de gent més gran que tu, amb més món en temes que t'interessen. 

Finalment, com a recompensa, els envie bona part del resultat (per exemple, quan els he fet una qüestió per a la recerca)... i, a vegades, em responen (sobretot, dones) que pots comptar amb ells i, àdhuc, t'agraeixen la tasca que fas i que hagen pogut reportar sobre vivències seues i sobre les seues àvies nascudes abans de 1920 (en molts casos, en el darrer quart del segle XIX). Gràcies a tots els qui heu participat en la investigació sobre el matriarcalisme català.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.