Paraules de hui:
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant les atxes", Kike.
"Avant les atxes", Ramona Ibarra.
"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, m'han aplegat missatges de persones senzilles, agraïdes, que han tingut àvies en una línia molt pareguda a un personatge femení (ací, Agnès) que hui he capit en una rondalla catalana del segle XIX.
Així, un home (ací, Esteve) demana ajuda a Agnès i ella, immediatament, li diu quines passes haurà de fer amb intenció d'assolir el seu objectiu. I ell les compleix i, per tant, es fa lo que vol la dona i hi ha un lligam entre tots dos, com la marona amb el nadó i acollidora de noves qüestions que li fa el nin.
Passa que l'home, sovint, recorre a la dona (qui, igualment, li fa de mare). Llavors, Agnès li torna a fer valença.
Afegirem que aquesta contarella és dels anys setanta del segle XIX i, fins i tot, la dona el salva i Esteve, contínuament, segueix les directrius feminals.
Ben mirat, la dona li convida a davallar del castell i, a banda, Agnès porta la iniciativa i ell va darrere.
Doncs bé: això també ens ho han comentat i ho hem plasmat a partir de vivències que ens han aplegat referides a dones catalanoparlants nascudes en el segle XIX (àdhuc, en els anys setanta de l'esmentada centúria).
Finalment, dir-vos que la senzillesa de la dona, l'ambient d'harmonia i el fet que predomina lo femení i el paper maternal i acollidor d'Agnès, lliguen amb lo matriarcal i amb la tradició vernacla en terres catalanoparlants.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada