Gent per la llengua catalana, per la Història de les dones i per les rondalles

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he escrit part de lo que m'ha dit i ho he fruït.

Igualment, hem trobat una xarxa creada pocs dies arrere per un català d'origen sirià (https://www.dbalears.cat/ara/tendencies/2026/02/20/416547/xiuxiuejar-nova-xarxa-social-per-catalanoparlants.html), amb punts pareguts als de Twitter. I, hem passat a provar-la.

Ben mirat, capeixes en Threads una resposta de Lorena A. Martí, una escriptora i mestra valenciana d'ensenyament infantil, qui, dies arrere, demanava per persones que emprassen el model WordPress (https://www.threads.com/@lorena_a_marti/post/DVK-c0ajNwe?xmt=AQF0lrJvk0S3zUmMaYlf4-wd-oiqAQNIPK0NCuCx45PsL3jWf8Ih-nFEGq6eoJwyNr76Ot5d&slof=1):

"— Bon día! Sigo intentando hacerme una web como carta de presentación... Lo haré en un blog de wordpress, pero necesito inspiración. ¿Me enseñáis vuestras webs de autores/as?

(...) Bon dia, Lluís! ✊Quin contingut més interessant tens a la web!

— Gràcies. Quan era xiquet, ja era interessat per una festa de barri, la de Sant Antoni, que organitzaven les dones. 

Ma mare m'ha dit que, igualment, gaudia jugant amb una cuina quan tenia uns deu anys, i que ella no m'hi posà cap parapeu.

Ben mirat, estudií Magisteri (especialitat Humanes, 1994). Un mestre [, Rafa Valls] ens parlà sobre uns historiadors que es dedicaven a cercar sobre el paper de les dones en la Història. Això m'atreia. De fet, al curs següent, ja havent acabat els estudis, aní al despatx d'un altre mestre de Magisteri [, Enric Sebastià]. Ell em comentà que hi havia una mestra de Magisteri que em podria reportar sobre la Història de les dones. 

Ella em digué un títol de dues obres. En recorde una i que vos adjunte.

Avant les atxes.

Una forta abraçada.

— Preciós 👏

Quanta falta fan estes recerques i estos continguts! Gràcies infinites per donar visibilitat!".

Tot seguit, com he indicat a una catalana, "Jo, de vesprada, he notat com una sensació d'empara per part d'una dona, en relació amb l'estudi".

¡Quant progressarem, hòmens i dones, si ens donem la mà, de bon cor i usem la creativitat (la figura del xiquet) per a aprendre entre tots i pel bé de la gran majoria, en el present i en l'esdevenidor! Ja hi ha gent que ho fa  i jo vaig en eixa línia. Així, com es diu en alguns ambients, és fer Poble.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Afegitó: Una cançó mallorquina que ens evoca la cultura colla: el déu Sol envia els raigs a la Pachamama (la Mare Terra), perquè hi haja vida en la terra. En el cristianisme, el naixement de Jesús, qui baixa del cel. L'estudiarem. Figura en el llibre "Aportació al Cançoner Popular de Mallorca. Tom III", d'Antoni Gili i Ferrer (p. 87).