Vos parlaven sobre festes a la vida

Àvies (o padrines) i mares que parlaven sobre festes a la vida.

El 27 de febrer del 2026 en el meu mur, en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿parlaven sobre festes a la vida? Gràcies”.

Quant a missatges, el 27 de febrer del 2026 escrigueren "No, però parlava dels envelats que es feien quan era jove" (Rosó Garcia Clotet), "Les festes de la vida són les que vivíem tota la família junts a la platja, a la muntanya, al bosc, a una taula ben preparada o a la vora de la llar explicant tot el passat i el present; o una bona lectura compartida i, fins i tot, ballant sardanes i sentint la dolçor de l'acordió de l'avi amb cançons i amb cantades pels avis. Era estar com a festes de paradís" (Lydia Quera), "No" (Lurdes Gaspar), "Bé. Els naixements eren una gran festa. La família i amics, junt amb els padrins del nadó, feien una festa, moltes vegades, a casa.

Alguns tenien una entrada gran i es preparava amb cura un bon dinar.

Sortint de l'església, els padrins, de dalt d'un balcó estant, tiraven ametlles per a tota la concurrència del carrer, que felicitava a la família.

El carrer de Gurb era un lloc de germanor. Tothom hi era per a tot, per a lo bo i per a lo dolent. Teníem dividit el carrer en dos espais ben delimitats. Nosaltres, els del cap d'avall, érem molt ben avinguts (dels quatre cantons avall)" (Maria Dolors Sala Torras), "Com es podia abans" (Àngels Sanas Corcoy), "La veritat és que jo era massa jove per a parlar amb elles i recordar-ho" (Daniel Gros), "I tant!! Les festes de Festa Major, religioses i també les festes familiars de pares, germans i més família. Tots hi col·laboràvem!

Bonics records" (Roser Canals Costa), "No. Mai" (Angelina Santacana Casals), "Crec que, a part de les festes religioses o patronals, no en vaig sentir parlar mai" (Xec Riudavets Cavaller), "Algunes vegades ho sentia comentar amb les seves amigues" (M Pilar Fillat Bafalluy), "Festa major, envelat,..

Més que parlar, feien que les gaudissin. Crec que veient-nos feliços, elles ho eren" (Anna Babra), "No" (Lurdes Closa).

En Xiuxiuejar, el 27 de febrer del 2026 ens posaren "1915; però, la veritat, no recordo que l'àvia ens parlés de festes" (Aya_ZholvaX).

Finalment, ma mare, el 27 de febrer del 2026, per telèfon, em digué "És que, ací, [ en València], entre la festa i menjar, ho fem per a tot: trons, traques, menjars... Tot. Per exemple, en les falles, abans, anaven per les cases arreplegant ('una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep, per a la falla del meu carrer' que deia la cançó). Sant Josep era una excusa. Una festa clarament pagana". 

Adduirem que, com escriguérem a algunes persones (com ara, a ma mare), les festes de les falles en són del ram: en principi, eren de barri i, sobretot, de la ciutat de València, i tenen un origen llunyà, almenys, en el temps.

Pareix que són paganes i que tenen relació amb el començament de la primavera com a símbol del retorn de la vida i, com assenyalà ma mare, de purificació.

La gent treia andròmines i materials que ja no els eren útils o massa vells i feien una foguera.