Paraules de hui:
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant les atxes", Ramona Ibarra.
"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.
"Avant les atxes", Kike.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare (com vos he reportat en Facebook i en http://matriarcalisme.blogspot.com/2026/02/el-sant-antoni-el-del-porquet-daldaia.html) i, a més de prendre alguns detalls de la conversa amb intenció de captar-ne punts importants, d'interessants i, en acabant, enllaçar-ne i escriure sobre el tema, hi ha hagut alguns moments en què et senties que feies el teu paper (ací, el de folklorista) i que la informació que rebies podia restar per a la posteritat si tu, més avant, la plasmaves i la transmeties.
Sobre aquesta transmissió, té un significat determinant: primerament, ens agafa amb el passat, amb les arrels matriarcalistes i amb la figura de la mare i, així, a la terra i a les valors maternals.
En eixe seny, si un marit, al llarg de la seua vida matrimonial, ha estat respectuós amb la dona i, igualment, ella ha estat qui ha tingut la darrera paraula, podem dir que hi ha hagut unes relacions sexuals de caire matriarcal entre tots dos.
Com un dia tragué un home a un fill, "Si, a la mare, no li agrada, no ho fem". ¿Que no té personalitat, aquest adult? Ni de bon tros! Passa que, com en una orquestra, cadascú fa el seu paper i que el de la muller és en nexe amb directora... com la mare que estima els seus fills i que és ben considerada pels seus xiquets.
Ben mirat, vull compartir amb vosaltres alguns missatges que m'han entrat referents al tema del Sant Antoni en Aldaia (vila de l'Horta de València): "Molt bo l'article de Sant Antoni" (Klke, cap dels museus de Cullera, la Ribera Baixa), "Preciós, Lluís, preciós, lo de Sant Antoni.
El meu pare se'n deia Antoni; i mon avi matern, Ton. És preciós que [el besoncle de ton pare] s'encarregués de pagar el fer l'escultura de Sant Antoni" (Ramona Ibarra), "Una ressenya molt interessant, Lluís. Una forta abraçada!!!!" (Ricard Jové Hortoneda, nascut en 1929). Gràcies a tots vosaltres.
Finalment, notes que tens present les arraïls matriarcalistes i eixe eixart mare (predominant) i marit; l'actualitat i tu com a sobirà de ta vida i no cal dir que l'esdevenidor. Però vas cap al futur i, simbòlicament parlant, tots tres en el mateix carro.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada