Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren de dones pobres que havien fet molt per la vila? Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís Barberà i Guillem
****
Quant a missatges, el 14 de febrer del 2026 ens comentaren "Mai ho he sentit" (Xec Riudavets Cavaller), "Parlaven de persones pobres que havíem d'ajudar, en restar soles per la guerra, amb marits, fill i tot morts. No miraven si havien fet el bé o no; era necessari fer el que calgués per tots i prou. Jo em sento orgullosa dels meus avis, que tant bé van fer" (Lydia Quera), "No en recordo res" (Àngels Sanas Corcoy), "No ho solien fer" (Angelina Santacana Casals), "A mi, concretament, no m'ho deia o no sabia res d'això!!!" (Roser Canals Costa),"A casa, prou feina tenien per tirar endavant i fer pujar els fills; no podien pas ajudar.
Actualment, sí que ho podem fer, estant retirats. I, encara que no cobrem gaire, personalment, dedico moltes hores a la setmana treballant per la vila" (Rosa Rovira), "No. Jo era massa petit per recordar coses que havien dit les padrines..." (Daniel Gros), "Dones pobres, a casa, ho eren totes. I tots. Però no tenien res seu i ajudaven com podien.
La tia i l'oncle de Barberà, quan acabaven el dia (dissabte), anaven a l'església i ajudaven el mossèn" (Montserrat Cortadella), a qui escriguérem "Ma mare tenia molta amistat amb una dona que es morí fa poc. La coneguí prou. Alguna vegada, aquesta dona, María, em deia 'Pobra, però honrada'.
I ma mare, quan me n'ha parlat, alguna vegada m'ha tret:
'— María és d'eixes dones que, com se sol dir, no tenen res i ho donen tot. És una dona molt ajudosa'.
I poques setmanes arrere, em digué:
'— És d'eixes persones que Déu tindrà guardat un espai en el cel perquè se l'ha guanyat'.
Llavors, li comentí:
'— Era una dona bondadosa'".
Per correu electrònic, el 14 de febrer del 2026 ens plasmaren "No, en el cas de les meves àvies" (Nuri Coromina Ferrer).
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada