Empeltats amb la mare i creatius

Paraules de hui: 

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, ha estat un dia creatiu i com qui és empeltat amb la terra i gaudeix de llibertat, fins al punt que he evocat una cançó de Pasqua en què es convida a ballar, a cantar i, altrament, a viure la vida.

Ben mirat, hem rebut un missatge en relació amb el tema del dia:

"— Pobres, a casa, ho eren totes. I tots. Però no tenien res seu i ajudaven com podien.

La tia i l'oncle de Barberà, quan acabaven el dia (dissabte), anaven a l'església i ajudaven el mossèn".

Aleshores, li escrius:

"— Ma mare tenia molta amistat amb una dona que es morí fa poc. La coneguí prou. Alguna vegada, aquesta dona, María, em deia 'Pobra, però honrada'.

I ma mare, quan me'n parlava, alguna vegada em treia:

'— María és d'eixes dones que, com se sol dir, no tenen res i ho donen tot. És una dona molt ajudosa'.

I poques setmanes arrere, m'afegí:

'— És d'eixes persones a qui Déu tindrà guardat un espai en el cel perquè se l'ha guanyat'.

Llavors, li comentí:

'— Era una dona bondadosa'".

Finalment, dir-vos que, en resposta a un tweet de María José, psicòloga, https://x.com/i/status/2022782656832766250, sobre la llibertat absoluta, li he plasmat aquests mots (https://x.com/i/status/2022786959379222669):

"— Bon vespre, Maria José,

La llibertat absoluta és com l'aigua que és evaporada del tot.

Per això, en les cultures matriarcalistes, hi ha una connexió amb la terra, amb lo maternal, encara que, per exemple, la mare siga prou permissiva amb el fill.

L'home, complement de la dona.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

Per consegüent, tu prefereixes fer i viure com quan voles un catxirulo: prou emancipat i amb uns principis matriarcals que et fan possible un ambient en pro de la creativitat, àdhuc, en les teues recerques.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.