Protectors culturals, de la terra i dels estudis

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre la manera de ser i de respondre del lleidatà n'Antoni Gelonch, un mecenes cultural, escriptor, un home que, fins i tot, ha fet un llibre sobre dones, detall que no s'esperava ma mare.

Per això, li dius:

"— Sí, de dones.

I més: l'any passat, arran de la celebració de Dia de la Dona, una dona li vingué a dir que eixe era el dia de les dones, com qui menysprea.

I ell, immediatament, li escrigué i moltes dones li comentaren que continuàs escrivint, que la seua aportació al tema i a la cultura era molt important i d'agrair".

Més avant, una amiga et demana què vol dir "mecenes" i tu li poses "Protector. Que investeix perquè es puguen fer projectes [ , en aquest cas, culturals]".

Ja de vesprada, mentres escrivíem part dels poemes que hem analitzat hui, hem sentit com si algú ens digués que ens convenia interpretar (ací, composicions).

Sobre interpretar, dir-vos que, u dels moment més feliços que passí en l'estudi sobre els Sants de la Pedra (Sant Nin i Sant Non), fou quan, seguint un suggeriment de Pere Riutort, estudií els capítols 10 i 11 del Fets dels Apòstols. En resultà unes set pàgines i sentíem que féiem "lo nostre". ¿No és això lo que fem quan juguem al nostre joc preferit i, així, connectem amb la nostra manera natural de respondre en la vida, sense forçar, en el meu cas, com molts reis en contarelles vernacles catalanes? 

Sí: com la mare (el rei, la reina,...) que empelta amb la part creativa, amb la bonhomiosa, amb la realista i amb la que organitza i ordena, segons les necessitats (i atenent al context) i no cal dir que com a governant de sa vida. És a dir, en línia amb lo que, en psicologia, es diu "l'arquetip del rei".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.