Protectors culturals, de la terra i dels estudis

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre la manera de ser i de respondre del lleidatà n'Antoni Gelonch, un mecenes cultural, escriptor, un home que, fins i tot, ha fet uns llibres sobre dones, detall que no s'esperava ma mare.

Per això, li dius:

"— Sí, de dones.

I més: l'any passat, arran de la celebració de Dia de la Dona, una dona li vingué a dir que eixe era el dia de les dones, com qui menysprea.

I ell, immediatament, li escrigué i moltes dones li comentaren que continuàs escrivint, que la seua aportació al tema i a la cultura era molt important i d'agrair".

Més avant, una amiga et demana què vol dir "mecenes" i tu li poses "Protector. Que investeix perquè es puguen fer projectes [ , en aquest cas, culturals]".

Ja de vesprada, mentres escrivíem part dels poemes que hem analitzat hui, hem sentit com si algú ens digués que ens convenia interpretar (ací, composicions).

Sobre interpretar, dir-vos que, u dels moment més feliços que passí en l'estudi sobre els Sants de la Pedra (Sant Nin i Sant Non), fou quan, seguint un suggeriment de Pere Riutort, estudií els capítols 10 i 11 del Fets dels Apòstols. En resultà unes set pàgines i sentíem que féiem "lo nostre". ¿No és això lo que fem quan juguem al nostre joc preferit i, així, connectem amb la nostra manera natural de viure i de respondre en la vida, sense forçar, en el meu cas, com molts reis en contarelles vernacles catalanes? 

Sí: com la mare (el rei, la reina,...) que empelta amb la part creativa, amb la bonhomiosa, amb la realista i amb la que organitza i ordena, segons les necessitats (i atenent al context) i no cal dir que com a governant de sa vida. És a dir, en línia amb lo que, en psicologia, es diu "l'arquetip del rei". I amb esperança, com qui va avant.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.