Recerques fetes amb principis matriarcalistes i en pro de la creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del dia i, a més, li he dit que, en relació amb la qüestió de hui, hi havia una resposta que em recordava el dia que em traguí "el Superior" en l'examen oral.

Així, una dona et féu una qüestió i tu, sense deslligar-te'n, li respons:

"— Mira: jo, sobre el tema que m'has tret, a penes sabria què dir. Ara bé, sí que puc dir-te que, u dels temes que més m'agrada, és...".

Tot seguit, addueixes a ta mare:

"— Aleshores, la mestra se somrigué perquè hi veié que jo havia respost de manera creativa i que, en el fons, lo que més importava era un parlar genuí".

Doncs bé, una cosa pareguda passa en alguns temes de la recerca, fet semblant a quan, per exemple, volem un catxirulo (estel)  i veiem que el vent (i altres detalls necessaris per al vol) podria ser-nos més ajudós en un altre lloc o fent alguns canvis moderats (i, així, poder mantenir el joguet, l'esperança i l'optimisme).

És més, això també va en la mateixa línia que, quan capeixes que determinats temes ens podrien desviar del nostre propòsit inicial i dels nostres principis matriarcalistes i, àdhuc, de la tradició autòctona (la mare i el teu lligam amb la figura simbòlica de la mare), posem orde i, mitjançant el nostre paper de reis (cada u, rei de la seua vida), regulem l'estel i fem més senzill eixe empelt entre tu i el Poble matriarcal amb què més et sents identificat, en el meu cas, el vernacle en terres catalanoparlants. 

Per això, la investigació va molt més en nexe amb temes relatius a la cultura tradicional, al folklore i a manifestacions expressives (literatura, art...) i antropològiques i lo masculí apareix com a complement de lo feminal, de lo tel·lúric.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.