Assaigs i agraïments als provectes i a la terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit uns escrits que havia plasmat entre ahir i hui a migdia, en relació amb el mot "assajar" aplicat a vestits, de què, després, he reportat a Josep Maria Virgili i Ortiga:

"— Bon dia, Josep Maria,

Adés he parlat amb ma mare, li he llegit bona part dels escrits entre nosaltres dos i m'ha dit que vos done el seu agraïment pel vostre comentari en relació amb els majors que són provectes.

Avant les atxes i amb els vostres projectes pedagògics.

Una forta abraçada".

Igualment, hem copsat el paper tan favorable que ens fa la moderació, perquè és com el vol d'un catxirulo: és l'espai àmpliament (i, de bon espai) majoritari, en què estem millor i com si fóssem el xiquet (o bé el jove) emparat per algú que li atorga confiança i amb qui és empeltat. Com una llepassa...

Aquesta llepassa és la terra, començant per la teua fidelitat a la llengua catalana, per les tradicions en nexe amb el matriarcalisme de les terres catalanoparlants i, és clar, per eixa cultura que veu bé que ancians, adults, jóvens i xiquets facen com una família de caire maternal en què els diferents membres, tot i les característiques biològiques, fan bona lliga i una vida planera, com la mare que alleta el nadó que li mama prou de gust.

Ben mirat, vos adjunte una foto que he trobat hui i que devia fer més de setze anys que l'hauria vista per darrera vegada. Hi ha l'avi patern de ma mare (1874), la seua dona (1878), l'àvia materna (1885, a la dreta de la foto), junt amb els dos primers besnéts, cosins meus nascuts en 1964.

 

Generacions unides per una llengua i per més, en què la dona és la principal transmissora de la cultura vernacla, en pro de lo maternal i de la figura de la mare.

Gràcies a tots els qui em feu senzill i gratificant l'estudi i el dia rere dia,... pel bé comú.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.