Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant les atxes", Ramona Ibarra.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he tret el tema de l'agraïment (en aquest cas, en els escrits de Josep Maria Virgili i Ortiga i en les respostes que, més d'una vegada, faig als qui em reporten).
En eixe seny, afegirem que, de vesprada, hem capit un document de què hem fet alguns comentaris i l'hem enviat a la mestra i investigadora Oreto Doménech i Masià: "L'ordre simbòlic de la mare en les festes d'agost de Bétera" (https://diposit.ub.edu/items/da316678-bc38-4230-840b-0db3f7760464) (*), d'Imma Dadí Estellés, un treball fet en el curs 2008/2009. Així:
"— Bon dia, Oreto,
El traguí per a un estudi sobre els Sants de la Pedra. Una dona fa de mare d'una jove. Les dues parts de la persona.
Després de la guerra, hi entrà la figura masculina: el majoral.
És un altre exemple de festa matriarcalista.
En Alaquàs (l'Horta de València), hui m'ha dit ma mare (1943) que hi ha la festa de les clavariesses de la Mare de Déu dels Dolors. Una dona ja casada i adulta (no casada pocs anys abans) fa de cap de les clavariesses. Hi poden ser dues dones (en lloc de només una).
Empelt simbòlic mare-filla.
Avant les atxes i amb els teus projectes.
Una forta abraçada".
Finalment, dir-vos que estic més còmode en temes relatius al paper de la mare, al lligam entre la dona i els membres de les diferents generacions i amb les distintes combinacions.
No debades, adés, en llegir els apartats d'un document bibliogràfic (ací, de llibres), m'he identificat molt més amb el relatiu a temes maternals (als que empiulen amb la família, amb la llengua materna, amb l'educació dels xiquets, amb la connexió amb la Mare Terra...), en lloc dels que podríem qualificar de reivindicatius, de persones famoses i, no cal dir, que dels econòmics.
I ho fas, no perquè no siguen igualment interessants, sinó perquè, com aquell qui diu, t'atrauen més aquells que et resulten més senzills i més gratificants.
Al cap i a la fi, ¿qui es dedicaria, essent, formalment, pensionista o, com ara, retirat, s dedicar molt de temps de la seua vida, a lo que no li ompli, a lo que no li agrada? Jo, com molts dels meus col·laboradors en la recerca, no.
Altra vegada, el meu agraïment a tots vosaltres. Entre tots, podem reportar-nos com la mare que empelta amb moderació, amb paciència, amb sinceritat i amb creativitat amb el nen i amb l'àvia, simbòlicament i tot.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
(*) En aquesta entrada, hi ha un apartat amb un enllaç per a accedir al treball i poder-lo llegir després de baixar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada