Agraïments vernacles i simpatia per la maternitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses (https://www.larepublica.cat/fixada/video-lherencia-de-la-dictadura-passeja-per-moltes-processons-de-setmana-santa-lestetica-franquista-simposa-a-la-tradicio-catalana), he parlat amb ma mare, amb qui he tingut molts punts en comú i, a més, he pogut capir informació sobre els gremis en la festa del Corpus en la ciutat de València.

Igualment, hem rebut un missatge de Pep Capdevila (1949), un català de l'Urgell, qui ens reportà per a l'estudi sobre els Sants de la Pedra i que porta el blog "The Ladies of Vallbona" (http://theladiesofvallbona.blogspot.com):

"— Gràcies per pensar en aquest metge rural, gràcies per ser calent i no cansar-te de gent com jo, gràcies per no esborrar-me de la llista. Bona Pasqua i una abraçada".

Llavors, li poses:

"— Gràcies, Pep, pels teus escrits, per la teua manera de ser i per continuar amb els teus projectes socials acompanyats d'un cristianisme humanista.

Bona Pasqua".

Ben mirat, després de llegir un article de hui sobre alguns trets de la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana, he captat el gran paper que hi té 1) lo maternal, 2) lo que podríem qualificar d'intimista, 3) el barri, 4) lo local, 5) el fet que, en un grup, persones de diferents edats estiguen còmodes, 6) el lligam entre la mare i els fills de la terra i, és clar, 7) lo vernacle i de caire matriarcalista.

Finalment, uns mots d'Enric Valor i que ha plasmat el folklorista Dani Rangil (https://www.facebook.com/share/1DkUjfHB16): "El 1999 digué en un discurs: 'Tots els valencians estem moralment obligats a contribuir a l'ús, el conreu, el respecte i la difusió del valencià, el nostre català. La pèrdua de l'idioma propi significa la mort cultural d'una pàtria'". En altres paraules, abraçar lo autòcton i no passar-nos a un altre ram. 

Gràcies a tots els qui m'heu fet valença en algun moment.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.