Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Avant les atxes", Ramona Ibarra.
****
Hui, entre d'altres coses, he passat el dia junt amb els meus pares, en un ambient de cordialitat, de simpatia, de tocar els peus en terra i, altrament, creatiu.
Com a trets a destacar, ta mare et comenta la quantitat de vocabulari que tenien els seus avis i persones de la seua generació, les quals, sovint, parlaven de manera que lo que deien eren sentències, veritats com un temple.
Igualment, ens ha afegit que son pare Miquelet (1906) deia aquests mots sobre ma àvia materna (1910):
"— Mira la tia Amparito com trau favetes de l'olla".
Llavors, li la demanes i l'escrius en un paper.
Més avant, mon pare ha tret el castellanisme "pis" i, tot seguit, li he dit que Josep Maria Virgili i Ortiga (de qui els he fet una xicoteta explicació de com és, què fa en Twitter com a mestre retirat) havia plasmat el terme "estatge". Doncs bé: ambdós l'han conegut i l'han emprat, en lloc de "lloguer". Fins i tot, ell m'ha parlat sobre els Perelló i una casa gran d'Aldaia que era propietat de José Mª Sanchis Taberner i que ells en feien vida en la meitat de l'espai.
Ben mirat, hi ha el paper de l'emfiteuta que fa possible que el lloc romanga en bones condicions i que fa un paper més aïna de cuidador.
Adduirem que, mentres tornàvem, hem tret casos d'un cristianisme que, com el del segle I (reflectit en el capítols 10 i 11 dels Fets dels Apòstols (que no ha estat censurat, ni retocat, atenent a una recerca de Pepe Rodríguez) i que es plasmava en una rama de la família materna de mon pare (la branca de Benicarl): tots posaven en un pot comú i, en casos puntuals, si calia de de repartiment, es de realitzava a partir de les necessitats de cada i). Ah! I hi havia germanor. Vos assegure que no havia oït mai res sobre aquest tema.
Finalment, dir-vos que ma mare m'ha dit que, en el País Valencià, diem "Bona Pasqua" com a forma de felicitació (com en Catalunya) i que ha estat tradicional menjar Mona de Pasqua aquests dies: Diumenge de Pasqua, Dilluns de Pasqua i el dia de Sant Vicent Ferrer (dilluns vinent a Dilluns de Pasqua, per a evitar que la festa fos entre Setmana Santa i, així, restàs anul·lada).
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada