Sant Jordi, els Sants de la Pedra, la dona i el simbolisme

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet

****

Hui, dia de Sant Jordi, he pensat en la importància de fer unes explicacions amb arguments, per exemple, en relació amb el patró de Catalunya.

En primer lloc, direm que, a diferència dels Sants de la Pedra (Abdó i Senent, molt coneguts com Sant Nin i Sant Non), els quals, potser en el segle X, començaren a substituir els simiots, el sant esmentat passa a ser-ne el protector de Catalunya en el segle XV.

També sabem que, en el primer quart del segle XV, Sant Vicent Ferrer féu un discurs en la ciutat de València en què trau el cavaller, la dona que l'heroi salva i altres detalls que figuren en narracions tradicionals.

A banda, així com els Sants de la Pedra apareixen en una època clarament matriarcalista, Sant Jordi és acollit en un moment d'expansió política, comercial, cultural i militar de la Corona Catalanoaragonesa. Les cultures patriarcals són expansionistes i l'exèrcit hi té un paper no precisament secundari.

Igualment, aquest fet, junt amb el detall que la color d'aquest noble siga el blanc (en anglés, per a dir "príncep blau", empren el "cavaller blanc") i que el blanc lligue amb lo patriarcal, amb lo celestial i amb l'home que allibera la dona, no m'estranya gens ni miqueta.

Ara bé: Sant Nin i Sant Non s'inicien en una època que, tradicionalment, si més no, si fa no fa, del segle XVI ençà, ha estat molt vinculada, a nivell polític i en la cultura de la Il·lustració (principalment, del segle XVIII), la qual encara cueteja), a lo fosc, a l'obscurantisme. ¡Justament a les colors que, simbòlicament, empelten amb la dona!

Finalment, dir-vos que els Sants de la Pedra plasmen les dues parts de la dona: l'activa i juvenil (la filla, el forment) i l'adulta que acull i que acompanya amb confiança la joveneta (el raïm).

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.