Mares, àvies, fills i ancians sota el mantell maternal

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Moltes gràcies. Sempre endavant!", Rosa Rovira.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un informatiu que, de fa més de sis anys ençà, m'envia una parròquia de la ciutat de Barcelona, el capellà de la qual em reportà amablement en l'anterior recerca.

Cal dir que aquest mossén me'l feia aplegar, com se sol dir, sense esperar res a canvi. 

En relació amb aquests darrers mots, un dia et diu ta mare: 

"— Si has aconseguit que algú et seguesca, que crega en el teu projecte, en l'estudi, ja pots estar content".

Sí que ho has assolit, com li digueres. I no cal dir que, amb aquestes paraules, la senzillesa és present. Ara bé, tu capeixes que, per exemple, per gener del 2010, uns quants retirats i pensionistes (hòmens i dones) estàvem en un banc i, com solíem fer, tractant temes que ens permetien aprendre. Llavors, un home féu un comentari i un tercer (però nascut en 1918, de temperament pacífic, acollidor, respectuós amb gent de totes les edats i, igualment, que era ben tractat), li respongué amb una frase que encara evoque i que lliga amb moltes dones catalanoparlants d'arrels catalanoparlants nascudes abans de 1920, sobretot, les que ho feren en el segle XIX o abans:

"— La vida es de todos" (sic).

Ara ho captem, principalment, en dones de més de setanta anys i que tenen una bona consideració cap a la natura, cap al camp, cap al llaurador i, és clar, cap a la llengua catalana: els seus comentaris, els dels seus escrits, el vocabulari que empren (i com), el fet que acullen els nens, els més febles, els qui pateixen, els qui no hem pogut usar la llengua vernacla en terres catalanoparlants, les dones i, sobretot, el seu eixart amb la figura de la mare,... fan que tu, que també adoptes una actitud receptiva (perquè t'agrada aprendre, com molts d'aquells vellets i com gent que ara té més de huitanta anys i que són catalanoparlants), passes el dia "sota el mantell maternal", com quan eres petit i la marona et contava cosetes, et relatava vivències de la seua generació (o bé d'anteriors) i, fins i tot, com quan ta àvia materna et deia que ella havia anat a una escoleta que hi havia en el carrer on tu vivies. ¡Quantes coses aprenem en davallar-nos del ruc i, encara que no deslligats de l'animalet, l'acaronem i l'agraïm, com la gent que ens fa valença... i com els qui ho feren!

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.