Pell amb pell: més que paraules

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una dona que fou alumna meua en un curset de "Valencià" (1998/1999) per a adults.

Recorde que, tot i que solíem ser unes set persones en l'aula, hi havia bones relacions. La pedagogia, el fet de no menysprear ningú, estar obert a qualsevol comentari i mentres que hi érem, ho féu possible.

Per això mateix, quan apleguen situacions i dies com els que vivim (sobretot, pel País Valencià), captes que et remouria la consciència si, tot i poder comptar amb mitjans per a estar en contacte amb ells, els deixàssem caure, és a dir, els abandonàssem.

A més, veus que has rebut un comentari de Ricard Jové Hortoneda (un català nascut en 1929), en solidaritat amb tu i que et convida a transmetre la seua escalfor a familiars, amics, veïns, etc..

Afegiré que no me n'havien entrat mai amb aquest estil, malgrat que me n'han enviat uns set correus electrònics (o missatges) en la mateixa línia.

A banda, resulta difícil que, no solament no sentim res pels més pròxims, sinó per aquests tipus d'escrits, com ara, que ens caiguen unes xicotetes llàgrimes, encara que en són les primeres en dos dies. 

Tot ens porta a considerar que és preferible promoure la solidaritat, que no l'individualisme. De fet, en terres catalanoparlants, es plasma en un símbol: els Sants de la Pedra (Abdó i Senent), també molt coneguts com Sant Nin i Sant Non. És lo que un altre home nat en 1929, Joan Sala Vila, posa en u dels poemes: "pell amb pell".

D'ací estant, un agraïment i un "Ho passarem".

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Rondalles, sexe i vida: paraules que deixen empremta

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant, sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes!!", Tonet Castells.

****

Hi ha persones que, per exemple, dediquen part de la seua vida a la poesia i que, a més, plasmen esperança, realisme, connecten amb la terra, reflecteixen el sentiment de pertinença a la terra i, com ara, copses que en són d'eixes que tenen molta facilitat per a estar en contacte amb gent de totes les edats.

Igualment, recordes paraules que, alguna vegada, et digueren persones que coneixies. Així, en una classe de Magisteri, Pere Riutort et comentava "Tu podries escriure contes". I ara veus que és una activitat (per exemple, mitjançant Internet i, igualment, amb ordinador i en paper) que t'agrada (i molt) pel paper pedagògic, etnològic i folklòric que et permeten trobar.

Finalment, afegirem que, un dia que havíem anat a una visita a una psicòloga i sexòloga, llegí que, en el diari personal, havíem posat un lema conegut; i ella ens digué:

"— Sexe i vida".

Unes paraules molt sucoses.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Els Pobles no moren", Benet XV (1915)

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he cercat poemes en relació amb el sentiment de pertinença a la terra i, altra vegada, he captat que hi ha qui els trau per mitjà del simbolisme.

Igualment, copses que, entre la música, la poesia en nexe amb la llengua catalana, amb la terra, amb lo maternal i, òbviament, amb la natura (empiulant amb la Mare Terra), hi ha per a escriure i viure, per a recopilar més sobre la cultura tradicional vinculada amb el matriarcalisme català.

A banda, consultes en Internet i, per mitjà d'un llibret ("El internacionalismo papal", del bisbe Josep Torras i Bages) amb les paraules que plasmà el papa Benet XV, en 1915, quan feia un any que havia començat la Primera Guerra Mundial (obra a què accedírem després de veure en l'explanació de Pere Riutort el títol de l'encíclica), copses una frase que posa el mestre esmentat: "Els Pobles no moren".

Per això mateix, suara, hem recorregut a Internet i hem trobat poesia popular que enllaça amb la terra, que va en línia de la investigació que fas i amb què et proposes tocar els peus en terra, com t'agrada. 

Finalment, veus que, com quan voles un catxirulo, amb paciència i una canya (i, com el xiquet que escolta els altres i com molts vellets oberts), la recerca va avant: tolerància, pedagogia i psicologia són bons aliats junt amb el realisme i que no et fiques en bucs (en lluites pel poder, ni en iniciatives antisistema o en què el patrimoni econòmic siga lo més important dels qui les impulsen). Al cap i a la fi, no encaixen amb el simbolisme del teu joc preferit: empinar un estel.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Compartir banc mestre, alumne i més persones

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant!!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares i els de comentat que el lingüista i mestre Josep Ma. Virgili té per costum (almenys, quan vol fer un aclariment, un suggeriment o una correcció), en primer lloc, usar la fórmula "Si em permeteu", la qual puc dir que ha tingut bona acollida, fins al punt que, més d'una vegada, li ho admeten amb bon gust i el tenen per mestre. 

Afegirem que, un altre col·lega (perquè també era de la mateixa professió), Pere Riutort, durant una entrevista que li fan (amb alguns moments amb imàtgens d'un altre programa) i que figura en Internet, diu (amb un somriure que denota bones relacions entre ambdues parts):

"— Una puntuació".

I la resposta de l'entrevistador és positiva, oberta, d'agraïment.

En eixe sentit, per a temes de poques planes (o de poc de temps) com també per a més extensos i, àdhuc, per a ingents, és més fàcil que et guanyes la simpatia de l'alumne,... si, per dir-ho així, el convides a una miqueta de mel, que si t'hi mostres indiferent, el desqualifiques o, per exemple, el tractes d'ignorant. Això és vàlid, igualment, per a les relacions entre mare i fills i per a aquelles en què una part representa l'autoritat (i, l'altra, la menor en grau, però mai, mai, mai, com a persona).

O siga, "mestres que deixen empremta i de qui tu evoques", a més, la seua pedagogia, la seua paciència i la seua disposició a compartir el banc amb tu: 1) ensenyar, 2) recopilar, 3) enllaçar, 4) plasmar, 5) compartir, 6) suggerir i 7) agrair.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Un ambient més favorable per a la creativitat

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he dit que, en part, em recordaven el d'on naixien els xiquets.

Igualment, de vesprada, trobes que hi havia qui t'escrivia que et podria plasmar una rondalla sobre fades i dents. I tu, sense ajornar-ho, li respons que hi estàs interessat. I, molt avançat el dia, ho afiges a la recerca.

Més avant, hem inclòs bona part d'un poema de Joan Sala Vila (un català nascut en 1929 i encara viu), qui, més d'una vegada, ens ha posat algunes paraules en pro de l'estudi sobre el matriarcalisme català i que li hem agraït.

A banda, és d'eixes persones que reflecteixen molts trets matriarcals i que, tant si lliges aquest poema, com si és un article o, per exemple, un comentari que et diuen, coincideixen. 

Finalment, adduirem que això sempre és bo, perquè dóna consistència, força, etc., a la investigació i, igualment, ho aprofitem per a desenvolupar la creativitat, el nen creatiu disposat a fer qüestions a persones de totes les edats, a compartir-ho i, per descomptat, a posar-ho en alguna llibreta o en algun quadern creatiu, com feien molts xiquets de què t'han parlat mestres que, en les seues classes, aplanaven aquesta part de la persona.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

L'aportació de cada u a favor del col·lectiu, com en les rondalles

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge en què una dona em deia que m'enviaria un llibre. I, adés, he pensat que, quan hi ha bones relacions entre dues persones, cadascú aporta a l'altre lo millor que té, no sols en el sentit material.

Així, hi ha qui ajuda psicològicament; uns altres, fent companyia; n'hi que ensenyant; n'hi ha qui per mitjà de consells o de suggeriments. A banda, de qui, per exemple, ho fa amb tècnica. La qüestió és que, quan el cap (en les rondalles, el rei, la princesa que governa un territori o, com ara, un noble) hi actua, les coses van millor (i l'ambient) i hi ha bones collites.

En eixe sentit, aquestes narracions són un mitjà que, si l'aprofites, et pot ser útil i fer bon paper al llarg de la teua vida. 

Finalment, aquests relats, igualment ,són una bona aïna, per descomptat, per a l'estudi antropològic, etnològic (com són els Pobles i les cultures) i per al tema folklòric, etc., com també per a fer més amistats i per a consolidar més les que ja tenim i que són molt de la nostra corda.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

Nota: La generositat afavoreix un bon son. 

Com més persones, més amplitud de mires i de report

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

****

Hui, de matí, he vist que Ricard Jové Hortoneda (1929), ahir, m'havia escrit un comentari en el blog "... que t'ix pel forat del cul" (el primer que n'he llegit), fet que t'aporta una miqueta més d'esperança en el teu projecte en relació amb el tema del matriarcalisme vinculat amb la llengua catalana i amb terres catalanoparlants.

Sí: que no era "del forat del pany", com et  suggerien, per al text, mentres que plasmaves el paràgraf anterior.

En eixe sentit, adduirem que, una vegada veiérem que unes paraules seues (un refrany o bé una frase popular), provocaren que algú el desqualificàs. En acabant, li demanàrem el significat... i captàrem que, en realitat, eren una defensa de la dona. I, més encara: la seua aportació fou interessant, ja que ajudava a omplir un buit de cultura popular.

Per això, dic que el fet d'accedir a fonts diferents i, a banda, diversificades, permet que et pugues reportar (i, després, compartir) de temes, de fets, de vivències, d'informació, etc. que, de pas, fan possible una versió més àmplia de la realitat, per exemple, mitjançant persones d'èpoques diferents i del present i que, així, la recerca toque els peus en terra (u dels objectius que t'has proposat).

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Tradillibreria i promocions de la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!!", Rosó Garcia Clotet.

"Gràcies per la lectura" i "Avant", Kike.

"Avant, sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit una proposta que feia el lingüista Gabriel Bibiloni, qui, juntament amb Josep Ma. Virgili, fa una aportació i una recerca molt interessant, oberta i destinada a l'ús genuí de la llengua catalana.

En eixe sentit, recordes que, quan, a les darreries dels anys noranta del segle XX, et preparaves per a la prova "del Superior" (la qual, en el País Valencià, t'atorgava un títol equivalent a mestre de Valencià), t'interessaves prou pels castellanismes, per paraules (i expressions...) que s'empraven molt (i per les que caldria usar més).

Doncs bé, una cosa pareguda passa amb la cultura tradicional. I, com a bona nova, diré que hui he rebut un missatge en què l'entitat Tradillibreria (la qual compta amb un ventall molt ampli i ben sucós de llibres de temes relacionats amb les tradicions i amb totes les terres catalanoparlants) convidava a ser membres d'un projecte per a promoure aquesta línia de transmissió.

Llavors, tu, immediatament, els respons que t'hi apuntes. Al cap i a la fi, de xiquet, ja t'atreia la llengua materna, la poesia festiva en català, la llengua vernacla,... 

Per això, i perquè, entre eixes publicacions, n'hi ha moltes que ens permeten captar molts trets matriarcalistes, considerem que paga la pena donar suport a la campanya: llengua i cultura tradicional (òbviament, vernacles) van agafadetes de la mà, com molts xiquets de pocs anys i acompanyats de la mareta.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

https://tradillibreria.us10.list-manage.com/track/click?u=2b4bf076266c0fe5dc7639f80&id=e9a5beb845&e=91c4fd7de8

El nexe matriarcal realisme i creativitat, entre la mare i el xiquet

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant, sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit part del llibre "Si em permeteu", del mestre Josep Ma. Virgili i Ortiga i, altra vegada, he captat la necessitat d'interessar-nos per la llengua catalana (la vernacla) i que, com més ho farem (i, això sí, creatius com els xiquets de pocs anys, els qui encara no deixen de fer qüestions, ni de respondre amb bon cor a la vida,...), no sols es reflectirà més en terres vinculades amb la cultura tradicional matriarcalista, sinó que hi haurà més bona avinença (bé en casa, bé a nivell familiar, bé en el barri, bé en la terra on vivim, bé en terres catalanoparlants).

Aquestes paraules podran semblar idíl·liques, però copses que és preferible la realitat, tocar de peus a terra, no fer castells en l'aire.

Cal dir que això no exclou que, com ara, en pro de la creativitat, fem pluja d'idees (una tècnica que consisteix a dir, a plasmar i a acceptar com a genuí tot lo que sorgeix, sense censures de lo políticament correcte o de lo que, fins i tot, algú puga interpretar com una animalada). TOT, TOTES.

De fet, és una estratègia útil per a que, al capdavall, unint un poc d'ací, un poc d'allà i, àdhuc, a vegades, ¡ni això!, trobem una proposta amb què anem avant. 

Finalment, adduirem que eixa realitat explica que convinga que, quan som amb els nens, no els tallem les ales i que, a banda, ens resulta positiu el nexe entre realisme (prioritari) i imaginació juntament amb cercar. I qui diu nens, diu persones d'altres edats. En altres paraules, com la mare i el fill simbolitzats en el joc de volar un catxirulo. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Converses amb Pere Riutort sobre l'educació i les dones de Mallorca

Bon dia, 

Tot seguit, exposem sobre la dona en les Illes Balears, a partir de converses amb Pere Riutort, de què conserve els originals, bé en diaris personals, bé en fulls:

****

24 de desembre del 2019:

"Les dones, en les Illes Balears, estaven en superioritat.

Així com, en la península, hi havia un 15% d'alfabetització de les dones de poble, en canvi, era un 60% en les Illes Balears".

****

18 d'abril del 2020:

"A Mallorca, com a Catalunya, hi ha hagut escoles femenines, congregacions femenines dedicades a l'educació de la dona, perquè no podia.

Els xics, fins als set anys, a les monges; les xiques, totes: faenes de casa, catecisme.

'Filles de Maria' (associació de Mallorca). Les dones eren mares cristianes.

A Mallorca, es van crear onze congregacions de monges. Unes 'Mares de Teresa de Calcuta'. Totes tenien escoles: cent vint anys a Petra. 

S'encarreguen d'educar, sobretot, les dones.

En 1900, a Mallorca, el 60% de les dones estaven alfabetitzades. Això es devia a les dones. En una llengua que no era la seua".

****

31 de gener del 2021:

"A Mallorca, es fundaren onze fundacions de dones.

A València, hi ha hagut alguna cosa, però en un grau molt menor que a Catalunya o a Mallorca, de fundacions religioses per a pobres. I, ací, bastant menys".

"L'any 1939, el 49% dels valencians eren analfabets [en castellà]".

****

Pere Riutort Mestre (1935-2021), per telèfon.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem 

Alaquàs (l'Horta de València)

22 d'octubre del 2024

Mestres senzills, creatius i amb bona relació amb els alumnes

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una dona sobre formes d'afavorir que lo que vols transmetre (per mitjà de la creativitat i de desenvolupar més allò que et dona corda i que més t'agrada), vaja avant, progresse.

Així, li he dit:

— El filòleg que empra el "Si em permeteu", en els seus escrits en Twitter, cada dia posa part de lo que sap i ho fa de manera senzilla, didàctica. Li diuen Josep Ma. Virgili i ha sigut mestre (ara, jubilat).

A banda, li addueixes:

— I, quan considera que cal fer alguna correcció, ho indica. Però de manera que, més d'una vegada, li responen que estan agraïts per com els ho diu i per com ensenya.

Llavors, et comenten:

— Molta psicologia.

Afegirem que, en una de les darreres converses amb Pere Riutort (quan ja havies rebut la seua explanació), ens digué que, si véiem que seria interessant canviar (o bé retocar) algun punt (reportant, per a que el text plasmàs més la realitat), que li ho diguéssem. I sí que recorde haver-li fet una qüestió sobre la cultura germànica. 

Igualment, durant la traducció del document (de dues-centes sis pàgines), si que he realitzat xicotets aclariments, reajusts per a coordinar el text i petites ordenacions de contingut junt amb usos lingüístics genuïns que ell, interessat pel parlar popular i per la unitat lingüística, hauria aprovat.

Finalment, una anècdota que has contat a ta mare: Pere Riutort captà que les rondalles valencianes recollides per Enric Valor tenien molt de vocabulari... ¡i que es podria usar per a l'ensenyament de la llengua catalana i per mitjà de la cultura tradicional! En canvi, Enric Valor havia vist la tasca recopiladora sense haver deduït que podrien fer un paper pedagògic interessant. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

L'"Alfonso" Paret (cançó transmesa per Richard Jové Hortoneda, 1929)

"Avui me n'ha vingut una altra del meu poble [, les Borges del Camp], de quan era jove. Segurament es referia a alguns família més o menys musical de la vila, que no em van identificar mai. Diu:

<<L''Alfonso' Paret

en té un violí, 

per falta de corda

no el pot fer grunyir.

Quan té la corda,

li falta l'arquet,

per a fer la punyeta

a l''Alfonso' Paret!>>.

 

Confio que us faci gràcia!!!!".

Ricard Jové Hortoneda, 5 de gener del 2022.

La maternitat, el contacte entre la mare i el fill i amb la terra

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares, els he llegit una rondalla amb una miqueta d'humor eròtic i en què intervenien un rector que volia fer un sermó solemne, l'escolanet i els feligresos. 

Més avant, reps un missatge acompanyat d'una foto en què una mare té contacte físic i suau amb un fillet. Qui te l'envia, que fa pintures i dibuixos (encara que no com a professional) i que té amistat amb el pintor Miquel Torner de Semir, ens ha fet una qüestió:"El veig relacionat amb el matriarcalisme, oi?". I tu li dius "Sí. La maternitat i la mare (tant com a generadora de vida, com a educadora, com a cap de la casa...) junt amb la Mare Terra, són els eixos de lo matriarcalista", dels Pobles matriarcals. I podries haver inclòs també el dret maternal de què parla l'antropòloga basca Mª Carmen Basterretxea i, per descomptat, el sentiment de pertinença a la terra.

Tot seguit, li he reportat amb enllaços relacionats amb un pintor valencià de la rama de mon pare, Fernando Peiró Coronado. I, hores després, ella t'afig que els dos artistes són de la mateixa corda.

Finalment, direm que, amb l'obertura als temes que et resulten més agradables i, igualment, als que consideres prou sucosos, desenvolupem més la creativitat i, àdhuc, amb molts trets que tenen a veure amb la mare (qui toca els peus en terra) i amb la figura del xiquet (les persones disposades a fer qüestions, de cor net i que tenen un somriure sincer).

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Facilitar el desenvolupament creatiu i de les persones

Paraules de hui:

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he tret vivències que jo havia tingut en la meua etapa de Magisteri (1991-1994), en què dos mestres captaren que tenies interés per certs temes i que, com ha afegit ma mare, com que ells tenen més món, et poden fer suggeriments útils per a ta vida.

En eixe sentit, afegirem que, suara, hem evocat que, un dia, en ca Pere Riutort, com que ell observava que ens atreia la música, ens digué que podríem recórrer, per exemple, a un pianet. Però, com que lo teu és la música oral, a hores d'ara, encara la inclous en la recerca sobre el matriarcalisme.

Això sí: junt amb l'antropologia i la cultura tradicional i el folklore... en nexe amb la terra on vius i amb el domini li lingüístic català i cercant punts en comú amb altres cultures matriarcalistes. Així, el llibre en què parla Rigoberta Menchú empiula amb la terra, amb lo maternal i amb la Mare Terra, qüestions que ens han interessat de la infantesa ençà.

Igualment, en la investigació, et soltes més en lo que t'agrada més i, a banda, introduint temes que són part de la realitat del Poble.

Finalment, amb els qui em reporten i, com ara, aquestes darreres setmanes, m'envien informació, faig com amb els xiquets de pocs anys: donar-los facilitats i permetre que s'esplaien en allò que els resulta més fàcil i en lo que copses que els dóna corda o bé que ho podrien fer. I, òbviament, senzillesa en el vocabulari i en les redaccions, agraïment i tracte agradable i realisme.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El sentiment de pertinença a la terra i la llengua catalana com a llengua materna

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia com també part del llibre "Folklore valencià" (vol. III), del folklorista valencià Francesc Martínez i Martínez, i tu escrius lo que s'ajusta a l'objectiu i, un poc després, reps un correu electrònic molt sucós (acompanyat d'un joc i d'una cançó molt coneguda) i amb molta semblança amb alguns posts en Facebook.

Més avant, hem plasmat part d'uns poemes de Teresa Bertran Tolosa (una poetessa catalana nascuda en Guissona en 1920) i copsem molts trets en nexe amb el sentiment de pertinença a la terra, prou habitual en la literatura matriarcal, bé si és popular (o, com ara, festiva), bé si és per part de gent que viu d'escriure, bé si és de persones interessades per la llengua vernacla.

Afegirem que, molt sovint, com més antiga (i, més encara, si és anterior al 1900, més captes aquest sentiment, ja que molts trets enllacen amb el matriarcalisme i, igualment, es reflecteix en l'estil.

Per això, puc dir que, una de les èpoques en què més es veu, és en el segle XIX, justament, quan la gran majoria de la població (per no dir quasi tota la gent) en terres catalanoparlants (si més no, en Espanya), tenia la llengua catalana com a llengua materna.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Vos comentaven sobre jocs de xiquets amb vocabulari eròtic o del cos

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaven sobre jocs de xiquets amb vocabulari eròtic o del cos?

Gràcies.

A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bon cap de setmana.

 

****

Com a exemple, en el volum III de l’obra “Folklore valencià” (1947) del folklorista valencià Francesc Martínez i Martínez, figura el joc “Pinto, pinto”, en què es diu 

“Pinto, pinto, serafinto,

cuca mala, margalinto,

la gallina està al terrat,

amb el cul arromangat.

La gallina, merda al peu,

amaga este peu” (p. 50),

 

amb “m…’l pèu” en l’original.

En un altre joc, “Bonyigo” (p. 78), podem llegir

-Ací, ¿què hi ha?

-Bonyigo.

-Ací, ¿què hi ha?

-Or i plata 

que caga 

la gata.

-¿Per a on puja el gatet?

-Per la cordeta.

-¿Per a on baixa?

-Per l’escaleta”.

 

Igualment, en un tercer joc, “El floriol” (de Nadal, pp. 108-109), el floriol representa la vulva i, a més, es comenta “encertar el floriol”.

A banda, posa el joc d’hivern “Vareta d’alcalde”: “De xics ja fadrinosos amb bones cames, es proveïen d’una vara, més o manco, arregladeta, però ben llisa, amb una de quals puntes, punxaven bé una porqueria d’eixes de qual nom tenen la lletja costum alguns, lo mateix xicotets que grans, d’enviar a qualsevol pròxim i que les persones de criança solen anomenar per la M gran [= Merda]” (p. 32).

Respecte a missatges, el 18 d’octubre del 2024, ens plasmaren “Bon dia, Lluís,

Quant a les cançons, a la meva època, no vaig passar del ‘Matarile, lire, lire’, has, has, has.

Però, quan la nena era petita, la sogra li va cantar…

‘En Pere de la cultura

va anar a la professora,

es va cagar a les calces.

¡Ai, mare: quina pudor!'”.

 

També escrigueren “Bon dia, Lluís,

Aquesta, de petita, la vaig sentir, però també en castellà”, (Antonia Verdejo González), “Hola, Lluís,

Quant al tema, no recordo, sí però que em deia que, de petita, ja feia puntes al coixí, vestidets per a les nines, llegia…” (Rosa Garcia Clotet).

Afegirem que el 18 d’octubre del 2024 rebérem un correu electrònic de Rosa Rovira: “Hola bona tarda,

‘Una mona en el terrat

amb el cul arremangat

fa pudor de xocolata;

un, dos, tres i quatre'”.

 

Finalment, ma mare, per telèfon, el mateix dia, em comentà que “Hi ha molts xiquets que, en les cançons amb els jocs, era una cosa de rimar”. 

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bon cap de setmana,

Lluís Barberà i Guillem

 

"La cultura matriarcal podia no estar en els documents de l'Estat, però estava en la realitat"

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, no sols teníem molts punts en comú sobre persones de bon cor, nobles i molt obertes, d'eixes que, quan les veus, les saludes, els somrius i, fins i tot, més d'una vegada, vos junteu i tracteu sobre temes... tocant els peus en terra.

Afegirem que, suara, recordes unes paraules que et digué Pere Riutort en desembre del 2020 i que empiulen amb molts comentaris sobre el matriarcalisme en terres catalanoparlants i que, àdhuc, es plasmen en catalanoparlants que viuen en l'estranger i que et reporten sobre avantpassats seus: "La cultura matriarcal podia no estar en els documents de l'Estat, però estava en la realitat".

A banda, captem, bé en articles, bé en entrades en Internet, detalls matriarcals, com ara, referents a dones nascudes en el darrer terç del segle XIX i que van acompanyats de realisme.

Finalment, he copsat que, fins i tot, es reflecteix en persones molt obertes i molt receptives, per exemple, en Josep Ma. Virgili i Ortiga, qui té molta facilitat per a ensenyar amb bona empatia, amb bonesa i de manera que hi haja bona avinença entre ambdues bandes, fet que permet fer llibres o, com ara, articles, molt sucosos, i que hi haja qui ho transmeta a altres persones. El recomane.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Avantatges d'abraçar la varietat (en un estudi i en la vida)

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Fa molts anys, llisquí en un llibre una frase que la tinc molt present en el dia rere dia, àdhuc, en la recerca sobre el matriarcalisme, i que es reflecteix en els Pobles matriarcalistes. Figura en el llibre "El que fan els millors mestres d'universitat", de Ken Bain: "Al cervell, li encanta la diversitat", dita per Jeanette Norden.

En eixe sentit, fins i tot, quan voles un catxirulo i fa molt de temps que el vent t'és favorable (però que no canvia de direcció), agraeixes que gire una miqueta el vent.

Per això, quan fem un estudi i, a més, captem informacions diferents (i, igualment, sucoses o, simplement, que ens aporten res nou o que ens confirmen detalls junt amb un matís), sempre ho agraïm, ja que aplanen una recepció que, de pas, enriqueix la investigació, toquem els peus en terra i, mitjançant l'acte de compartir-ho, permet una conscienciació matriarcalista de part de la població (la qual, de rebot, tindrà la possibilitat de comptar amb un altre punt de vista i amb una altra opció per a reportar-se i, òbviament, una visió mes àmplia de la realitat). 

I si, a més, hi ha qui em reporta amb un suggeriment que, un poc després, considere que podria resultar interessant, li ho agraesc i, més d'una vegada, inicies un vincle que es conserva durant molts anys i tot.

Finalment, direm que hi ha rondalles tradicionals (i vernacles) en llengua catalana en què un fill (o uns quants) diuen al pare (o a la mare), que estan ociosos i que volen canviar d'aires. I els adults (sovint, la mare), els ho aproven... i tu comparteixes la posició dels pares.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Tocant els peus en terra, àdhuc, en estudiar sobre cultures matriarcalistes

Paraules de hui:

"Sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he començat a escriure en relació amb el llibre "Camins del Record", de Teresa Bertran Tolosa, nascuda en 1920, en Guissona (la Segarra). Si més no, de manera més contínua. 

A més, de nit, ens han fet un comentari sobre la recerca: 

"Bona nit, Lluís, 

L'escrit del sentiment de pertinença a la terra m'agrada. 

Tens un gran repte, estimat Lluís. Ets l'únic que pot deixar una bona llavor.

Sense pressa, però sense pausa.

Una forta abraçada i...

Avant les atxes".

Tot seguit, li respons:

"—Bona nit,

(...) Quant al projecte sobre el matriarcalisme, m'he proposat revisar-lo i, com en el dels Sants de la Pedra, afegir-lo a la web Malandia.

(...) Ma mare diu que el joc de volar un catxirulo (estel) requereix molta paciència, perquè, en el fons, és com una relació entre la mare i el fill i, per descomptat, amb l'ambient i tocant els peus en terra.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

Hi estic d'acord amb les paraules de ma mare.

A més, trobem altres escrits molt sucosos.

Finalment, prossegueixes de manera realista, amb intenció de recopilar (i de tractar) rondalles, cançons, escrits que figuren en Internet (o que et narren) fent qüestions, afegint-ho, etc. i, òbviament, en pro de la cultura tradicional vinculada amb la terra, de lo vernacle que té a veure amb terres catalanoparlants i amb dones nascudes abans de 1920 i que plasmen que la cultura matriarcalista estava (i està) en la realitat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Paraules de Ramona Ibarra sobre el matriarcalisme català i Catalunya i el País Valencià

"Bon dia tinguis, Lluís, 

Només he de dir-te, repetir-ho, que la societat que jo vaig viure, per part de mares i àvies i els pares i els avis: n'eren conscients i deixaven que la dona prengués les seves decisions. 

Tot i l'enorme atac a les dones, el masclisme no sap trobar el camí de l'acceptació i de l'ajuda mútua en la vida a la terra, dins de la terra on t'ha tocat néixer, o dins de la que has escollit com a immigrant, que, en el nostre cas, de ser-ne catalans, sota les sabates espanyoles que procuren, a través dels segles, fer-nos desaparèixer això com a nacions germanes nascudes de Catalunya mare.

Hem de lluitar per a que no ens facin perillar i desaparèixer. Franco n'és present; ara no deixarà que sonin les músiques de les falles.

Però, Lluís, continuarem, en tot, endavant. Per tant, endavant les atxes".

12 de març del 2024.

El camí que tu tries per a fer possible una recerca

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant", Kike.

****

Suara, he llegit part d'unes entrades del blog d'un escriptor i, immediatament, he recordat unes paraules que, a migdia, m'ha dit una dona, en relació amb Tik Tok, de què jo tenia una miqueta d'idea perquè, més d'una vegada, he vist entrades (i algun dia, he escoltat un poc d'unes altres) que exposa un valencià molt interessat per la promoció de la llengua catalana i, al mateix temps, didàctic, amb una pedagogia molt sucosa i molt obert (quant a la varietat). Agraesc els comentaris que m'ha fet.

En eixe sentit, el fet que la diversitat tinga bona acollida en la teua vida, és com dir que estàs receptiu.

Afegirem que, com li has dit, com que hi ha opcions que van molt més amb la nostra línia i, a banda, ja comptem amb lo que podríem dir una mena de primeres idees (a partir de fets), triem lo que considerem que ens aplana més el camí i, per descomptat, lo que fa que els nostres projectes enllacen amb allò que ens va millor... i tocant els peus en terra.

Això em recorda quan, en l'assignatura "Didàctica de la Història", en Magisteri, un mestre ens comentava sobre idees preconcebudes relatives a un tema (les que en tenim abans de passar a reportar-nos més) i ens suggeria estratègies per a fer un estudi sobre lo que preferíssem. 

Finalment, adduirem que, una actitud en pro que els catalanoparlants (i, de rebot, els qui puguen estar interessats per la cultura tradicional vinculada amb lo vernacle i amb el matriarcalisme català) puguen plasmar-les per camins que abans no havies usat tant i oberts, pot fer que les respostes siguen més encertades i no tant a la babalà.

Per això, més d'una vegada, copses que, entre eixes persones, n'hi ha moltes que viuen posant-se de part de la conscienciació matriarcalista, de lo maternal i del sentiment de pertinença a la terra com també ho captem en gent d'altres Pobles de la mateixa corda i, òbviament, en molts que han escrit algun article o que, per exemple, porten un blog.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La cova matriarcal, el nexe amb la cultura vernacla i recerques sobre el matriarcalisme català

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit un poema en què es reflecteix el matriarcalisme i ho fa per mitjà de símbols (per exemple, el pou, el qual empiula amb la cova) i en què, a més, apareix el tema de la maternitat, no censurat en els Pobles matriarcals.

I l'aproven, per una senzilla raó: perquè, com escriu l'antropòloga basca Mª Carmen Basterretxea, es fonamenten en la figura de de la mare, en el dret maternal, en la terra on vivim i, de pas, en la Mare Terra.

Afegirem que, fa poc, una argentina descendent de valencians catalanoparlants, ens feia unes qüestions relatives a les dones i, sense deixar-ho per a un altre moment, li enviàrem unes quantes fotos i, a més, li adduïrem que això també es capta en la cultura tradicional vinculada amb les terres catalanoparlants.

En eixe sentit, resulta interessant recórrer a la lectura de rondalles, de llegendes i de narracions recopilades abans de 1932. En eixes fonts, apareixen trets que no es tracten en les escoles, ni en les biblioteques públiques, ni, òbviament, en xarrades que compten amb subvencions polítiques de partits que s'autoproclamen d'esquerres, progressistes, transversals, etc..

Ara bé, tu, entre 1) abraçar aquestes opcions o 2) optar per l'estudi, per la conscienciació i per la publicació (pas a pas, però constant) de detalls que van en línia amb lo matriarcal i, per descomptat, en connexió amb la cultura vernacla dels teus ancestres, de la terra on vius (i en què nasqueres) i de tot l'àmbit lingüístic, tries la segona.

Finalment, com quan parles amb els teus pares i com la mare que explica (i que, igualment, escolta) als fills, als veïns i a qui li fa una qüestió (o a qui li diu res) i sempre 1) tocant els peus en terra, 2) lluny dels idealismes dels qui pretenen que seguim les modes dels qui, 3) com ara, preferirien que féssem una recerca només de manera superficial, 4) versada sobre persones famoses o que ocupaven alts càrrecs i 5) amb una actitud receptiva.

I ho dic perquè, de moment, eixes persones (tan en pro de lo "in" i, per exemple, del romanticisme) són minoria i, això sí, també part de la societat, de la població.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

En nexe amb la terra, en pro de la conscienciació matriarcalista i receptius

Paraules de hui:

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Moltes gràcies", Ricard Jové Hortoneda.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, immediatament, he captat que n'havia rebut un altre. I tu, sense ajornar-ho, el plasmes en un quadern i, a més, escrius a qui ha tingut eixe detall.

De vesprada, tractant sobre uns poemes de Ramon Tanyà i Lleonart (1909-1993), copses que estàs en nexe amb la terra on nasqueren els teus avantpassats, els aborígens, eixos que no parlaven castellà i que, igualment, tenien la terra com una mare que els acull, que els dóna vida, que fa com la mareta que alleta el nounat, el nadó i el xiquet de pocs anys.

Afegirem que, com, per exemple, captem en articles sobre Pobles matriarcalistes, la Mare Terra és ben tractada i, àdhuc, se li fa una mena de cerimònia en què se li demana permís (o, com ara, se li diuen unes paraules) amb què se li expressa la simpatia cap a ella.

Doncs bé: una cosa semblant passa en la cultura tradicional i, alhora, vernacla, vinculada amb les terres catalanoparlants: la maternitat, la velleta, les dones grans, la dona com a persona que té la darrera paraula (i, com aquell qui diu, la que val), el fet que es vivia de la terra, etc., empiulen amb una cosmovisió matriarcalista, molt diferent de la cultura anglosaxona, de la castellana, de l'aragonesa i, en canvi, amb molts punts en comú amb la colla (d'Amèrica del Sud), amb la basca, amb l'asturiana i amb altres de què hi ha entrades en Internet i llibres o bé de què t'han parlat.

Per això, continua essent una realitat que, com em digué un amic molt receptiu i que féu un llibret sobre aquesta cultura ameríndia i sobre una matriarca en Atacama (nord de Xile) amb qui ell tenia bona avinença, "La cultura valenciana és matriarcal". I això val per a la que enllaça amb la llengua catalana: encara que no figure en els documents de l'Estat. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

 

Educació matriarcal, la Mare Terra i la presa de consciència en els Pobles.

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Antonia Verdejo.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en relació amb el tema del dia, m'ha afegit sobre la seua bés-tia Vicenteta, una dona que, amb noranta-dos anys i amb bon cap, encara es dedicava a fer randes, punt de ganxo...

A més, captes que, en altres poblacions de què no t'havies reportat, la ceràmica també és important i tradicional, això és, per exemple, com en Manises (l'Horta de València).

Ja de vesprada, hem parlat amb una representant d'una ONG d'ecologia, li comentes sobre les paraules "planeta" i "Mare Terra" i, més avant, copsem que hi ha bona avinença i que, no sols ella aprén, sinó que, mitjançant el bon cor, la paciència, escoltant lo que et diuen i, òbviament, aportant arguments de pes, ambdues bandes coincideixen que, tractant bé la Terra (i amb la idea que ens fa de mare), podem viure millor la gran majoria dels habitants del món. 

Finalment, li he recomanat el llibre "Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la consciencia", li'n parles i, tot això, com si fóssem en una aula i amb bona relació entre el mestre i l'alumna, és a dir, de manera molt semblant a la de moltes rondalles en què apareix el tema de l'educació matriarcal.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Vos comentaven sobre art (pintura, ceràmica...); estudi sobre el matriarcalisme

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaven sobre art (pintura, ceràmica…). Gràcies.

A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bon cap de setmana.

****

Quant a missatges, l’11 d’octubre del 2024, ens escrigueren “Sobre aquest tema, no gaire, però l’avi tenia una petita col·lecció de llibres dedicats a olis i escultures de diversos autors i ‘jugàvem’ a endevinar qui era l’autor de les obres” (Rosa Garcia Clotet), "Doncs sí" (Francesca Vinyoles) i Antonia Verdejo González ens afegí “Sí, Lluís. A Palafrugell, tenim algun pintor i, a la Bisbal d’Empordà (el meu poble), es dedica a la ceràmica. Tenim un carrer tot de botigues i, anys enrere, una fàbrica, Pavicsa, on va treballar mon pare, però era més de rajoles, de paviments. Alguns carrers encara conserven els rajols: https://www.terracottamuseu.cat/ca/ceramica-de-la-bisbal.html.

Es feien programes per a participar, tant de tallers de pintura com de ceràmica”.

A més, ma mare (1943), el mateix dia, per telèfon, quan li parlí sobre una bés-tia seua que visqué fins als noranta-dos anys i que, un poc abans de morir-se, digué a ma àvia materna (1910), “Amparo: no m’has comprat el fil i me muic i no li faig la puntilla [ = randa] a la xiqueta”, això és, a la germana de ma mare, ens comentà:

“— La tia Vicenteta, ella era fer punt de ganxo. Jo tinc un cobertor fet a punt de calça (però això ho solien usar per a fer calcetins). Punt de ganxo i punt de calça: cobertor, tovalles i randes per a llençols i coixins (lo que doblava, lo que feia la girada del llençol). La tia es passava el dia fent punt de ganxo”.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bon cap de setmana.

 

 

Educació matriarcal i recepció a respostes de tota mena

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Bona lectura. Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui he trobat uns quants poemes de Ramon Tanyà i Lleonart en què, com he comentat a una dona, apareixen el tema de la maternitat i el de la infantesa.

Afegiré que hi ha xarxes socials fundades per persones nascudes en el darrer quart del segle XX en Amèrica del Nord que sembla que no els fa que els estudiosos sobre cultura tradicional, folklore i antropologia publiquen en relació amb lo maternal, ni tampoc poemes escrits per catalanoparlants que ho reflecteixen i que figuren en el llibre "Camins del Record", de Teresa Bertran Tolosa (una poetessa catalana nascuda en 1920), ni en nexe amb la sexualitat matriarcal.

Ara bé, no per intentar que s'oculte lo que té a veure amb el matriarcalisme, seran més democràtics, ni més tolerants, ni estaran més a favor del pluralisme, ni de la varietat, encara que parlen molt sobre llibertat.

En eixe sentit, diré que, en un llibre de Ken Bain ("El que fan els millors mestres d'universitat", publicat per la Universitat de València), u dels seleccionats diu que no existeix la qüestió estúpida. Hi estic totalment d'acord.

Adduirem que tu, en lloc de rebutjar respostes que no siguen les predominants, o bé les més conegudes, o, per exemple, les que se solen considerar com políticament correctes, recopiles totes, les enllaces per semblança i, només, com ara, les que són esbarjo i no tenen res a veure amb la recerca, les descartes en plasmar lo que t'han dit.

Finalment, posaré que, quan algú ve a ma casa, li permet que tracte (o que comente) sobre qualsevol tema o bé que diga lo que vullga. Això sí, que se'n faça càrrec, un tret que empiula amb les cosmovisions que atorguen molta importància a la figura de la mare i al seu paper.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Manen els hòmens, però es fa lo que vol la dona", explicació d'una dita

 Paraules de hui:

"Avant", Kike 

"Endavant!!!!", Ricard Jové Hortoneda.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he dit que unes paraules que deia son pare (el meu avi matern, nascut en 1906 i d'arrels valencianes), en realitat, són un refrany, com ens ho plasmaren dues persones que també el coneixien. Parlem de la dita "Manen els hòmens, però es fa lo que vol la dona". 

I és que la cosa té la seua explicació: jurídicament, per mitjà de la imposició de les lleis castellanes i de les aprovades en terres de Castella (primerament, pel "Consejo de Castilla", i, en acabant, per "las Cortes españolas" o bé pel monarca, qui, fins a fa poc, tenia dret de vet, és a dir, d'anul·lar una llei aprovada abans, per exemple, Alfons XIII), l'home podia fer i desfer com els matalafers.

Però, com bé plasmava el dia rere dia (llevat de si ens n'anem a la burgesia, a la noblesa i, per descomptat, a les zones més urbanes i on més havia penetrat el castellà i, més encara, la cosmovisió vinculada amb la tradició castellana, la qual és patriarcal, mística i representada per les figures simbòliques del pastor, per la del religiós i per la del conquistador), no és que la dona catalanoparlant d'arrels catalanoparlants (en la meua família, per part de mare, comença, pel cap baix, per l'any 1815) fos una dictadora, ni una dona amb ànsies de manar i, de pas, d'imposar perquè sí, sinó que, com en moltes rondalles vernacles anteriors a 1932 i com en molts comentaris relatius a dones nascudes abans de 1920 i a com responien els seus marits, els pares i els seus fills, hi havia molta tolerància, germanor i una manera d'entendre la vida i de viure-la (principalment, en casa, en el barri i en el poble) com si fos la que hi ha entre la mare i el nounat (o amb el xiquet de pocs anys o menor de dos anys).

Per això, com ara, és tan important la bonesa: per a que la gent puga accedir a versions que toquen els peus en terra, en lloc de poder-ho fer només a les que impulsen persones que abracen l'actitud castellanista d'educar, d'ensenyar, de formar i, òbviament, la prioritat per la instrucció (pròpia de règims en línia amb el fanatisme i amb les dictadures, siguen d'esquerres, siguen de dretes).

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bon 9 d'Octubre, dia de la creació del Regne de València i Dia del País Valencià

Paraules del papa Pau VI, vàlides per a qualsevol Poble del món, començant per la llengua vernacla:

"necessita de vosaltres, dels vostres estudis..., no sols perquè siga més estimat el seu passat, sinó també perquè la nova cultura madure en la soca de l'antigor", 29 d'octubre de 1967, durant un viatge a Àfrica.

Afegirem unes paraules de William Means, indi d'Amèrica del Nord, en l'ONU:

"La pròpia comunitat internacional que ha reconegut el dret d'autodeterminació dels pobles de les antigues colònies, hauria de reconéixer el dret d'autodeterminació dels pobles indígenes".

Els qui estem per la llengua vernacla, estem pels Pobles indígenes, per la maternitat, per la Mare Terra, per lo terrenal i per la varietat, de la mateixa manera que molta gent aprova que, per exemple, una dona puga decidir el seu futur en lo sexual (amb qui casar-se, divorci, avortament...), sense ser sotmesos a etnocidi, ni a genocidi cultural i sí poder practicar, transmetre i revitalitzar els seus costums i les seues tradicions ancestrals i vernacles (història, llengua catalana, filosofia, estil de vida, espiritualitat) com també poder disposar de mitjans de comunicació social en la llengua catalana i una cultura receptiva a les persones, indistintament de la seua edat.

Avant les atxes.

Una forta abraçada.

La rondalla de Cigronet en els Pobles matriarcalistes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he acabat de llegir una rondalla tradicional en què es plasma que cal tractar bé els nins, encara que ells siguen menors i molt més petits que nosaltres. Parle de la de Cigronet.

Igualment, captes que els xiquets, per exemple, quan tenen uns cinc anys i, més encara, uns deu anys, convé que se'ls confie part de les responsabilitats, de forma que, amb el temps, siguen els qui porten la seua vida.

¡Vaja, lo que fa Cigronet, en anar cap a l'hort on és son pare, tot i que ho faça en una orella de l'animalet que, a més, ell mena!

Al capdavall, sa mare i son pare, com que estan en pro de la infantesa (com els Pobles matriarcals), no el deixen caure i el cerquen.

Ara bé, la mareta es qui connecta amb el xiquet (i el fill, amb la dona) i, per consegüent, copsem un altre tret matriarcal.

Pots afegir que, en les escoles, en tallers d'associacions (o, àdhuc, en actes impulsats per ajuntaments), aquestes narracions siguen presentades com coses de nens i que siguen relatades sense entrar en quins missatges ens podrien reflectir. 

Això té a veure amb el fet que el paper pedagògic d'aquesta part del folklore, en els Pobles matriarcalistes, no es presenta com res limitat a l'esbarjo, ni al lleure, sinó que enllaça amb la vida de les persones (i, òbviament, amb la transmissió de la cultura vernacla, vinculada amb lo maternal i amb lo femení).

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

L'estudi sobre el matriarcalisme: un exemple de treball molt obert i receptiu

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Moltes gràcies", Ricard Jové Hortoneda.

"Avant les atxes", Montserrat Cortadella.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, mentres parlava amb una dona, he captat la gran importància que té el fet que digues (o que escrigues) coses tan senzilles com "Gràcies", "¿Podríeu...?", "¿T'importaria...?". 

Perquè, per exemple, quan, en iniciar un estudi sobre el matriarcalisme, tens poca informació i, a més, demanes a persones de distints llocs (però amb qui tens molts punts en comú), copses que estar obert a lo que diuen tots, pot aplanar-te el camí.

A més, recordem un fet que empiula amb aquest estil de fer una recerca. Un dia, durant una sessió en un centre d'educació d'adults, un home, Paco (mestre ja jubilat), digué:

"— Si cada u de nosaltres va a la seua i pretenem que canvien els polítics, no ho assolirem. 

Ara bé: si aprofitem lo que, cada u dels qui som ací, pot aportar a la resta i a l'objectiu de què parlem, alguna cosa en podrem assolir. I, per descomptat, els polítics es mouran".

I així fou: aquella escola portà la iniciativa i els regidors els seguien.

Doncs bé: amb l'estudi sobre el matriarcalisme vinculat amb la tradició matriarcalista en nexe amb terres catalanoparlants, ha passat una cosa semblant, fins al punt que hi ha hagut qui m'ha comentat (bé per escrit, bé de paraula), que això li ha ajudat a prendre consciència, a tocar els peus en terra i a copsar realitats que coincideixen en el País Valencià, en Catalunya, en la Franja de Ponent, en la Catalunya del Nord, en Andorra, en l'Alguer i entre catalanoparlants nascuts en l'estranger i que encara parlen la llengua catalana.

Finalment, agraesc els qui ens han reportat per a algun punt de la recerca. I, òbviament, les paraules que hui ens ha enviat Vicent Pla (un home molt obert i altruista), de felicitacions per la tasca i perquè considerava que calia prosseguir amb el projecte. Com diu un refrany: "Tota pedra fa paret".

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"La cultura valenciana és matriarcal" com també moltes del món

Bona nit,

En aquest blog, veureu moltes entrades en relació amb l'estudi sobre la cultura tradicional i el folklore matriarcalistes vinculats amb tot l'àmbit lingüístic i amb els catalanoparlants.

A més, com em digué en el 2010 un amic valencià molt obert i molt coneixedor de la cultura colla, d'Amèrica del Sud i matriarcalista, "La cultura valenciana és matriarcal". I això s'ajusta a la de molts dels catalanoparlants nascuts abans de 1920 i a la de molts d'ara amb sentiment de pertinença a la terra, i encara perdura en la realitat.

Avant les atxes.

Una forta abraçada.

Afegitó del 7 d'octubre del 2024: Més destinat a la presa de consciència i a l'ensenyament que no a la formació en el sentit militar i, per tant, molt més en línia amb un esperit de tolerància i de germanor, obert a la varietat, sense permetre que s'intente menysprear el feble (però tenint present que és una realitat), això és, a "Afegir pes en l'altra balança", com deia Pere Riutort, qui, en desembre del 2020, ens digué per telèfon: "La cultura matriarcal podia no estar en els documents de l'Estat, però estava en la realitat".