La cova matriarcal, el nexe amb la cultura vernacla i recerques sobre el matriarcalisme català

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit un poema en què es reflecteix el matriarcalisme i ho fa per mitjà de símbols (per exemple, el pou, el qual empiula amb la cova) i en què, a més, apareix el tema de la maternitat, no censurat en els Pobles matriarcals.

I l'aproven, per una senzilla raó: perquè, com escriu l'antropòloga basca Mª Carmen Basterretxea, es fonamenten en la figura de de la mare, en el dret maternal, en la terra on vivim i, de pas, en la Mare Terra.

Afegirem que, fa poc, una argentina descendent de valencians catalanoparlants, ens feia unes qüestions relatives a les dones i, sense deixar-ho per a un altre moment, li enviàrem unes quantes fotos i, a més, li adduïrem que això també es capta en la cultura tradicional vinculada amb les terres catalanoparlants.

En eixe sentit, resulta interessant recórrer a la lectura de rondalles, de llegendes i de narracions recopilades abans de 1932. En eixes fonts, apareixen trets que no es tracten en les escoles, ni en les biblioteques públiques, ni, òbviament, en xarrades que compten amb subvencions polítiques de partits que s'autoproclamen d'esquerres, progressistes, transversals, etc..

Ara bé, tu, entre 1) abraçar aquestes opcions o 2) optar per l'estudi, per la conscienciació i per la publicació (pas a pas, però constant) de detalls que van en línia amb lo matriarcal i, per descomptat, en connexió amb la cultura vernacla dels teus ancestres, de la terra on vius (i en què nasqueres) i de tot l'àmbit lingüístic, tries la segona.

Finalment, com quan parles amb els teus pares i com la mare que explica (i que, igualment, escolta) als fills, als veïns i a qui li fa una qüestió (o a qui li diu res) i sempre 1) tocant els peus en terra, 2) lluny dels idealismes dels qui pretenen que seguim les modes dels qui, 3) com ara, preferirien que féssem una recerca només de manera superficial, 4) versada sobre persones famoses o que ocupaven alts càrrecs i 5) amb una actitud receptiva.

I ho dic perquè, de moment, eixes persones (tan en pro de lo "in" i, per exemple, del romanticisme) són minoria i, això sí, també part de la societat, de la població.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.