En nexe amb la terra, en pro de la conscienciació matriarcalista i receptius

Paraules de hui:

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Moltes gràcies", Ricard Jové Hortoneda.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, immediatament, he captat que n'havia rebut un altre. I tu, sense ajornar-ho, el plasmes en un quadern i, a més, escrius a qui ha tingut eixe detall.

De vesprada, tractant sobre uns poemes de Ramon Tanyà i Lleonart (1909-1993), copses que estàs en nexe amb la terra on nasqueren els teus avantpassats, els aborígens, eixos que no parlaven castellà i que, igualment, tenien la terra com una mare que els acull, que els dóna vida, que fa com la mareta que alleta el nounat, el nadó i el xiquet de pocs anys.

Afegirem que, com, per exemple, captem en articles sobre Pobles matriarcalistes, la Mare Terra és ben tractada i, àdhuc, se li fa una mena de cerimònia en què se li demana permís (o, com ara, se li diuen unes paraules) amb què se li expressa la simpatia cap a ella.

Doncs bé: una cosa semblant passa en la cultura tradicional i, alhora, vernacla, vinculada amb les terres catalanoparlants: la maternitat, la velleta, les dones grans, la dona com a persona que té la darrera paraula (i, com aquell qui diu, la que val), el fet que es vivia de la terra, etc., empiulen amb una cosmovisió matriarcalista, molt diferent de la cultura anglosaxona, de la castellana, de l'aragonesa i, en canvi, amb molts punts en comú amb la colla (d'Amèrica del Sud), amb la basca, amb l'asturiana i amb altres de què hi ha entrades en Internet i llibres o bé de què t'han parlat.

Per això, continua essent una realitat que, com em digué un amic molt receptiu i que féu un llibret sobre aquesta cultura ameríndia i sobre una matriarca en Atacama (nord de Xile) amb qui ell tenia bona avinença, "La cultura valenciana és matriarcal". I això val per a la que enllaça amb la llengua catalana: encara que no figure en els documents de l'Estat. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.