Creativitat i esperit comunitari en tres generacions en una taula

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares, els he ensenyat un vídeo en què una dona major, del País Valencià, explicava com fer una mena de coca. Ma mare, en veure-la i en escoltar-la, l'ha qualificada d'arriscada.

Llavors, tu penses que, com moltes dones de més de setanta anys i d'arrels catalanoparlants, així és aquesta dona. I, a més, hem coincidit en la senzillesa en les explicacions, en eixe somriure natural i grat que fa que confiem en el proïsme.

A banda, et poses en contacte amb qui, almenys, anys arrere, era el cronista d'Aldaia. Un poc després, et respon i, més avant, contactes amb la casa de la vila d'Onda i, posteriorment, amplies el contingut en Viquipèdia referent a Aldaia.

Igualment, he pensat que, així, no sols millorem un report, sinó que, per exemple, fem possible que es reflectesquen la realitat i les arrels del present, ja que les coses, lo que ara vivim, no ha esdevingut per art d'encantament.

Finalment, adés, un poc després de llegir unes línies sobre l'esperit comunitari en cases on vivien tres generacions, he evocat quan, en els anys huitanta del segle XX, molts diumenges, els meus avis materns, ma mare i jo jugàvem al dòmino o a les cartes. Ma mare ho aprofitava per a fer rogle; mon avi era prudent; l'àvia, algunes vegades, arriscava i tirava lo que ella deia "el destorbadoret", eixa carta (o eixa fitxa) que podia fer un poc la guitza i canviar part del joc. Mentres escric aquestes línies, em somrisc un poc, com si hi fos reunit amb ells. I jo, algunes vegades, com ma àvia, la creativitat, l'atreviment, el "¿I si...?" o una miqueta l'esperit juganer del nen i que fa rotllana. Això sí: no parlàvem sobre esperit comunitari. ¡És que això ho reflectia! 

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.