Cançons tradicionals de bressol, per a nens i maternitat

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist unes paraules de María José, psicòloga molt acollidora, amb una qüestió (https://x.com/majosevn/status/1939670264834584913?t=bLULoqW5X3YSk4kkJhq7pA&s=19):

"— Em podríeu dir, si us plau, una cançó que us agradi molt, molt, molt? 🤔🎧🤗

Sigui perquè us agrada i us fa sentir bé, o sigui perquè us porta records.👌👌👌😍

Som-hi?

Moltes gràcies!!!".

Tot seguit, li escrius junt amb un comentari:

"— 'Nit de Nadal':

'És Nit de pau, 

Nit de Nadal,

junt al foc 

de la llar,

cantem tots

aquest himne de pau,

cantem tots

agafant-nos les mans.

Pau, germans, a tothom:

visca per sempre la pau'.

D'origen germànic.

La cantava a xiquets, perquè dormissen de gust".

Llavors, hem captat un altre detall en relació amb la "maternitat", mot que hem evocat mentres la plasmàvem i n'hem afegit versos d'una altra, tradicional en el País Valencià, on podem trobar-la amb diferents lletres:

"— Una altra, de la mateixa corda:

'Mareta, mareta,

anit vaig somiar 

que una nineta 

m'havies comprat'.

I continua.

Cançó tradicional valenciana".

Són composicions, per dir-ho així, dolces i que, més d'una vegada, ens porten als instants que compartíem amb l'àvia (i, si no, amb la mare), que ens indiquen que també cal la calma i, sobretot, que el proïsme de bon cor (simbolitzat per la nina de pocs anyets o bé de pocs mesos) se senta ben acollida, ben tractada, ben rebuda i que el món és ple de persones que la protegiran i que li facilitaran un bon dormir, un acte tan important perquè l'endemà, el xiquet i les persones d'altres generacions estiguen creatives, com en eixa cova en què la dona aplana que l'home visca com el nadó dins de la mareta, ben plasmat en moltes rondalles anteriors a 1932.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que va acompanyada d'un xiquet de pocs anys i receptiva.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La llengua i la cultura tradicional vernacles i els meus ancestres

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares i, per exemple, els he llegit un missatge que m'havia enviat una catalana qui la vespra havia dormit a menys de 20ºC i amb una paret d'un metre d'amplària. Frescor.

Adduirem que adés hem llegit uns mots de la psicòloga María José sobre els pares. I, en nexe amb ma mare, li hem respost:

"— Hi estic totalment d'acord, María José,

En febrer del 2015, uns mesos després de passar a viure en la casa que jo m'havia pagat voluntàriament i sense cap cèntim de fora, diguí a ma mare tres vegades, si més no: 'Si demà morira el pare, tu podries viure en la casa'.

Uns dies després ho comentí a un amic i psicòleg. Em respongué:

'— Li has donat vida, a ta mare'.

I, ara, com més avança la recerca, més sent ma mare com un perllongament de maternitat".

És més: sovint, mentres lliges la investigació i et prepares per a fer-la amb lleugers retocs, no sols t'identifiques amb molts comentaris que et posen (o que t'han dit o que has trobat) relatius a dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i al folklore, sinó que, per exemple, evoques paraules com "ancestral" i "vernacle", mots que he consultat adés, per primera vegada, en el DCVB i, vés per on, tenen una connotació favorable al matriarcalisme.

Així, "ancestral" fa al·lusió als avantpassats i, quant a "vernacle" el vincula amb "Pertanyent a la contrada natal" i agrega que es diu, especialment, de la llengua.

Finalment, com que he nascut en la comarca on ara visc (des que nasquí i en què nasqueren quasi tots els meus avantpassats del primer quart del segle XIX en avant) i, igualment, em sent molt més identificat amb la llengua catalana (la que ells parlaven i que passaven de generació en generació), t'interesses per la cultura tradicional autòctona i per la que té a veure amb la llengua que ells empraven a nivell informal i entre si.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que ho fa acompanyada d'un xiquet i acollidora.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Les partides de pilota en el segle XX i altres detalls folklòrics

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, després de dir-li la qüestió del tema del dia, m'ha comentat sobre coses relacionades amb el joc de pilota [ valenciana] i de què jo no sabia res. 

A més, li addueixes que, en els anys setanta, després de la mort del general Franco (en 1975), hi hagué un reviscolament del folklore (en el seny de tradicions culturals vernacles) i que, entre elles, hi havia aquest joc.

De fet, li hem afegit que, en un poema plasmat per un escriptor popular en la vila on viuen els meus pares (Manuel Nácher,  1917-2008), publicat en el llibre de festes patronals d'Aldaia de 1973, hi ha uns versos sobre costums i tradicions de l'Aldaia de 1925 a 1940, en què, fins i tot, en posa relatius a aquest joc.

Igualment, li comentes que, per l'any 1983, hi hagué interés a recuperar-la i que, en un carrer veí al carrer on ells resideixen, feien partides i, àdhuc, que un home prou conegut també el promovia entre adolescents com tu.

Ben mirat, diré que, mentres escric aquestes línies, he evocat que, en un article sobre els carrers d'Aldaia en ple segle XVIII (potser, en el darrer quart) i que aparegué en un altre llibre de festes patronals (ara, en els darrers anys del segle XX), captaves que, en aquella centúria, ja hi havia un carrer local dedicat a la pilota.

¡Quantes coses aprenem i agreguem quan adoptem una actitud receptiva en la vida i plasmem això i altres coses!

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que ho fa acompanyada d'un nen i acollidora.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Arrels del segle XIX, dones majors i folklore

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Contxi Enjuanes.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia com també part del llibre "Les famílies més antigues de Catalunya", publicat en març del 2021, en què és plasmat el tema.

A més, copses que, entre eixes paraules redactades, escrits del segle XIX i el teu punt de vista en això, hi ha moltes coincidències i, de fet, ja en el vespre, ho captes en una rondalla de l'esmentat segle.

Igualment, en aquesta narració, una princesa que no sembla tenir tant de pes com son pare, és qui decideix (i qui determina) amb qui es casarà. I ho fa... amb un jove de bon cor.

Finalment, diré que, a vegades, ens demanem com és que ens sentim tan identificats amb composicions anteriors al segle XX (bé poètiques, bé musicals) i veiem que, el fet d'haver estat receptiu en el camp del folklore, a majors, a poesia festiva d'autors nats en el darrer quart del segle XIX o un poc després, fa que, com aquell qui diu, absorbesques (com el tronc que xupla de les arraïls) i, de pas, capim que, gràcies a eixa simpatia amb moltes dones ja grans, has pogut recopilar informació i detalls que són afegits a la recerca i que fan que predomine la foscor, eixe diàleg entre la mare i la xiqueta en casa, la creativitat i trets que se solen considerar femenins.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que ho fa acompanyada d'una xiqueta.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Àvies i ancianes acollidores, maternals i receptives

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una dona que veig més d'una vegada:

"— És una dona que té un somriure molt fàcil, podríem dir que natural. A més, senzilla, d'eixes amb qui es pot raonar i que escolta".

Afegirem que hui, mentres parlàvem amb aquesta dona, li he comentat:

"— Un vestit bonic i amb colors alegres i amb harmonia. No sé l'edat que teniu, però hi ha qui, tot i ser major, vist de manera joiosa".

Llavors, et diu:

"— Huitanta-quatre anys".

En acabant, li he respost "Doncs, jo vos en posava huitanta, quatre menys" i t'addueix "Doncs, són huitanta-quatre".

Igualment, li has dit:

"— L'altre dia, mentres revisava sobre dones nascudes abans de 1920, viu que una persona m'havia dit que havia conegut una dona de cent set anys... i encara activa".

Ben mirat, ta mare t'agrega que, una altra dona que tu veus a vegades, en té huitanta-set i que, com tu ja has captat, és de bon cor, molt receptiva i acollidora.

Finalment, direm que, en nexe amb les dones nascudes en el darrer terç del segle XIX i en el primer quart del segle XX, és prou habitual. No debades, en moltes rondalles anteriors a 1932 i en poemes (i en cançons) del segle XIX, es reflecteixen detalls que capim en dones com les dues de què hem parlat i en moltes més: predomina lo que podem empiular amb la foscor, amb lo maternal. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta senzilla, que acull i que escolta.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones arraïlades, creatives i festes matriarcals d'hivern

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he copsat uns detalls que plasmen el matriarcalisme català del segle XIX, com ara, el sentiment de pertinença a la terra (famílies que romanien on havien residit moltes generacions dels seus avantpassats, arraïlades) i, tot seguit, evoques comentaris relatius a dones catalanoparlants nascudes en el darrer terç del segle XIX.

És més: aquelles dones connectaven amb la Mare Natura, desenvolupaven molt la part maternal, escoltaven molt, eren creatives, organitzaven moltes festes i actes de barri, vivien en un ambient comunitarista, etc.

Com a exemple, has posat unes paraules a un home que, per exemple, reporta sobre la cultura tradicional catalana, dites, frases fetes, etc. En aquest cas, sobre la festa de Sant Antoni "el del porquet" (en gener):

"— Bon dia, Josep Maria,

Jo, des que nasquí (en 1971), fins al 2009, vivia junt amb els meus pares, moltíssims dies, en el Carrer Sant Antoni (d'Aldaia, una vila de l'Horta de València).

Jo estava molt interessant per la festa (...).

Molts detalls que has plasmat, els he coneguts i els he vists en la celebració de la festa: la foguera, l'esperit comunitari, raonar entre veïns, que les dones eren les organitzadores i que el capellà es limitava, quasi sempre, a fer la missa i a beneir els animals...

I tot això, en hivern.

Al meu coneixement, és un tret que enllaça amb el matriarcalisme".

Finalment, podríem agregar que el paper dels hòmens era simbòlic i reduït.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que ha fa receptiva i acollidora.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Estudis amb sinceritat, amb diversitat i creatius

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes!!", Andy Gimeno.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de setanta anys (ací, Miquel) i he tret el tema del meu estil de fer un estudi.

Així, li dius:

"— El meu objectiu és recopilar informació, unir-la per temes, contrastar-la i, finalment, exposar conclusions i, en més d'un cas, hipòtesis.

Això sí: també accepte respostes de persones amb punts de vista diferents als majoritaris. Així, la versió que exposes és més oberta i més completa, encara que tu ja saps que no tindràs tot lo que forme part de la realitat, ni del passat".

Igualment, li hem adduït:

"— Recorde que, una vegada, un valencià molt versat en temes de balls i danses m'escrigué que no era veritat lo que jo havia posat.

I jo, que no intente enganyar, sinó fer possible un ambient de confiança i en què la diversitat en forme part, li diguí 'Què no és de veres?'".

Llavors, Miquel et respon:

"— No manipular".

Ben mirat, li he afegit:

"— Sí. I jo vaig afegir lo que ell m'havia comentat, perquè així, de pas, serà més fàcil que, més avant, continuen participant en el teu projecte i que se'n senten part. I, a més, facilites la credibilitat i la creativitat".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta acompanyada d'un xiquet, encertada en el tracte, sàvia i transmissora de la cultura tradicional vinculada amb la terra.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El plaer d'ensenyar antropologia, folklore i de captar

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he dit que jo no admet les persones que, directament i dia rere dia, recorren a la mentira.

Després, una dona i jo hem parlat sobre la cultura a què pertany Rigoberta Menchú.(la maia) i de què, quan tenies vint-i-dos anys, llegires el llibre "Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia".

Igualment, li addueixes que, així com 1) la festa de Sant Joan té a veure amb lo patriarcal i ho representa (el foc, enfilar-se, amunt, que recorda el triangular orientat cap a dalt, ∆, lo masculí), 2) la dels Sants de la Pedra (que podria ser de tradició grega, per mitjà de la deessa de l'agricultura, Demèter, i de la seua filla Persèfone) enllaça amb el forment (cap al cel, ∆) i amb el raïm (el qual creix cap a la terra, cap a la mare, el triangle invertit, V, la vulva) i, així, aquesta segona té més a veure amb una harmonia entre mare i filla.

Més avant, he copsat el paper tan important que tens pel fet de reportar sobre temes ocultats i, així, com en la cultura tradicional maia i, per exemple, en la cultura colla (ambdues, ameríndies i matriarcalistes), fan persones que exerceixen de matriarques (encara que, en menor mesura, també ho fan hòmens), faràs possible una mena d'educació per a la pervivència de lo vernacle (començant per la llengua autòctona i per les tradicions ancestrals i de línia matriarcal), del seny de la maternitat i d'eixe empelt entre la part activa (|)  i la passiva (—) de la persona i, de rebot, una psicologia més receptiva, més realista i creativa i que diu les coses pel seu nom.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que respon amb saviesa, amb encert i amb bonhomia als xiquets i a qui li demana.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Les dues fotos corresponen als Sants de la Pedra i foren utilitzades per a l'estudi sobre aquests dos sants i lo que hi té a veure: cultura tradicional, folklore...

Un arbre matriarcal, tres generacions en un aplec creatiu

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes!", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he demanat sobre un llibre d'aventures que llisquí en el 2014 i que és útil per al tema del lideratge i per a portar un equip, i m'ha dit:

"— Anima".

Afegirem que, quan veus que fas una qüestió (o quan dius unes paraules) i captes que, potser, no s'ha copsat el significat d'un mot essencial per al tema, cal posar una xicoteta explicació. Això he fet adés i, tot seguit, he rebut un missatge en línia amb el tema.

A banda, sudara, hem escrit a la psicòloga María José:

"Bon vespre, María José,

Adés, he evocat que, en gener del 2019, sense voler, deixí fora el folklore (m'encisa i em connecta amb la terra) i passí a lo religiós... en la cultura tradicional castellana i, per això, em sentia més sol i, com si fos castellà de soca-rel, cap al cel.

Nosaltres acollim la part activa i la receptiva de la persona: la infantil i la juvenil junt amb la dels majors.

Per això, enllacem amb les diferents generacions, com el rei que ho fa amb els diferents súbdits i amb els nobles.

Avant les atxes".

Finalment, diré que aquest detall etnològic es reflecteix en moltes rondalles anteriors a 1932, en poesia popular de catalanoparlants molt arrelats a la terra i amb un fort sentiment de pertinença junt amb cançons tradicionals vernacles, àdhuc, del segle XIX: el passat (arrels, ancestres i persones més grans que tu), el present (el tronc en nexe amb lo tel·lúric i cap amunt) i el futur (les branquetes, les fulles, els fruits,...) fan possible un conjunt més acollidor i, com diem popularment, en família, com quan les tres generacions es reuneixen.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta creativa, realista i bonhomiosa que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Escrits, poemes i balls en pro de la terra i de la llengua catalana

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut la foto que vos adjunte i que, immediatament, m'ha evocat el matriarcalisme i, a més, unes paraules de Jaume Vicens Vives en "Notícia de Catalunya", en l'edició de 1960 (també ací).

Afegirem que, en més d'una llegenda catalana i, més encara, en poemes del segle XIX i de persones nascudes en el segle XX (algunes, ara, amb més de setanta anys i amb un fort sentiment de pertinença a la terra), podem copsar molts trets que veiem en la foto de la família: identitat catalana, llengua vernacla, tradicions que fan Poble, les arrels...

Quant a l'escrit de l'historiador, trau detalls que capeixes en composicions literàries, principalment, de la Renaixença (segle XIX): 1) la casa (o bé el mas o la masia), 2) l'esperit comunitari (com ara, en festes de la terra i en aplecs, de vegades, ancestrals), 3) la tasca en pro de lo tel·lúric i de l'esdevenidor en la terra on reposaven les cendres dels avantpassats catalanoparlants i 4) en nexe amb la llengua.

Finalment, altra vegada, he trobat un exemple més en què es reflecteix que la cultura tradicional lligada a les terres catalanoparlants és matriarcalista: balls i danses del segle XVIII, com veiem en una foto de què hem parlat hui en la recerca.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta bonhomiosa i sàvia que ho fa acompanyada del nen.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mare de Déu de la Llet, matriarcat, maternitat i ancianes

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant les atxes", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he cercat sobre la Mare de Déu de la Llet, la qual sembla que és molt antiga i que, fins i tot, podria tenir relació amb el paganisme, i he trobat un article.

A més, prepares unes quantes publicacions en nexe amb aquest tema, per exemple, perquè té molt a veure amb els Pobles matriarcals i amb el paper de la mare i amb el lligam entre la Mare Natura i els fills.

De fet, per setembre de l'any passat, cercàrem el mot "matriarcat" en el "Nou diccionari de la llengua catalana" (*) i captàrem que el terme era associat, molt prompte, a la figura de la mare.

En eixe seny, són moltes les rondalles vernacles en què apareix la mare i, si no, la velleta, ambdues, amb el paper maternal i matriarcalista, receptives (per exemple, a xiquets), com qui fa d'educadora, molt encertada i que connecta amb els d'altres generacions i tot.

Finalment, diré que aquests detalls també han estat plasmats en molts comentaris sobre dones catalanoparlants nascudes abans de 1920.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com l'anciana bonhomiosa que ho fa acompanyada d'un xiquet i de persones creatives i maternals.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

(*) "Matriarcat": "m. Forma d'organització social que dóna la màxima importància social i política a la mare".

Figura en el "Nou diccionari de la llengua catalana", de Joan Baptista Xuriguera i publicat per Editorial Claret en 1993.

Àvies i mares pacients, creatives i "maternals"

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he copsat detalls en què estàvem totalment d'acord, com ara, la intuïció i la facilitat amb què els nens de pocs anyets capten com és un adult o bé qui tenen al costat o ben pròxim. 

I tot venia per unes paraules de Montserrat Cortadella, qui, durant un temps, havia tingut al seu costat la seua besàvia, amb paciència i receptiva:

"— La meva besàvia m’explicava rondalles i sempre eren d’àvies entenedores, tendres i de bon fer.

Jo era bastant petita i vaig estar al llit un mes i ella estava al meu costat explicant-me les rondalles”.

Afegirem que adés hem llegit que un amic, Carles Gisbert, d'ací a poc, traurà un llibre que ens podria ser interessant, pel cap baix, del punt de vista antropològic, per a la recerca, almenys, per a determinats trets que figuren en llegendes vernacles de terres catalanoparlants: "Espais sagrats, màgics i desconeguts del País Valencià". 

És més: en estudiar el simbolisme que hi ha en molts relats autòctons i, ben mirat, anteriors a 1932, capeixes que aquells catalanoparlants de fa més de cent anys anys (i, àdhuc, de la segona meitat del segle XIX), no sols eren creatius, sinó que estaven molt relacionats amb la Mare Natura, eren "molt maternals" i, per això, de bon cor i, més d'una vegada, amb saviesa de la vida.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que fa via acompanyada d'un nen de pocs anys, com en moltes narracions de fa més de noranta anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mecenes culturals i mares i velletes receptives

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, per exemple, li he dit que el mecenes cultural Antoni Gelonch havia posat un tweet en què encoratjava a fer cine en català: https://x.com/Antoni_Gelonch/status/1935282381071491346?t=1EbM7AkGIDAj472ZPN3ecw&s=19. 

Adduirem que, si entres en Twitter, captes que ell posa molts detalls d'arts, de ciències, d'història, de literatura, de religió, articles seus,...

A banda, si més no, jo i més d'u que el segueix, agraïm que hi haja persones que, com ell, no sols sàpien moltes coses, com es diu popularment, sinó que siguen encertades, tolerants, que raonen, amb bona empatia i, igualment, que gosen exposar sobre qüestions que no figuren en moltes publicacions i que són una part més de la realitat.

En eixe seny, no sé vosaltres, però jo, més d'una vegada, en nexe amb l'estudi sobre el matriarcalisme, fruesc de copsar com aquest estar receptiu als altres, a mots sobre vivències i sobre fets que uns altres han viscut junt amb coneixements que es tenen, fan possible una recollida més semblant a la mare que escolta el nen, que li permet estar creatiu i, per consegüent, tocant els peus en terra, com quan és de nit, s'acosten els dos i ella li conta algunes cosetes (i respon amb bon cor a les qüestions que ell li trau) i, de rebot, ambdues bandes dormen bé i acullen amb bons ulls la foscúria.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que és major i que encara és forta i  pacient.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Àvies i mares que silencien i discretes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he copsat més detalls en relació amb la Mare de Déu de la Llet en diferents viles catalanes i del segle XV o anteriors, la qual empiula amb la tradició matriarcalista. 

Després, he parlat amb ma mare i ha eixit el tema de la maternitat com també el de qui prefereix silenciar sobre alguna cosa.

Així, en una obra del segle XIX amb llegendes, narracions, etc. de Poblet, hem trobat un relat en què l'abat opta per no traure un cas que t'evoca el d'una joveneta d'una vila valenciana, qui, en la darreria del segle XIX, havia restat embarassada, però que unes dones prefereixen no dir-ho a ningú.

En eixe seny, hi ha hagut dones que t'han reportat per a l'estudi i que, a més, t'han dit que els canviasses el nom, que en posasses u diferent per a certes persones,... 

Llavors, acollim eixos comentaris, de la mateixa manera que quan una anciana ens diu que no ho contem a ningú. I tu, punt en boca, així ho fas.

I tu, de bon matí, també vas a l'era i ho fas com la velleta receptiva a persones de diferents edats i que parla amb suavitat i amb paciència amb els altres.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mares que alleten les filles i empeltades amb el passat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes!!", Tonet.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, molt avançada la vesprada, en llegir una obra de fa més de cent anys i amb llegendes relacionades amb el Monestir de Poblet, he recordat que, en maig del 2003, els meus pares i jo hi fórem un moment.

En passar al lloc on figuraven els llibres, trobí "Història de Poblet", del monjo Agustí Altisent, en l'edició de 1974.

En demanar per l'autor, un frare t'afig que l'historiador estava en el monestir i que, si volies, et podria atendre. Li respons que sí.

A més, quan ja érem amb Agustí Altisent, ell, amb l'hàbit, et comenta:

"— Aquesta edició és sense fotos de color. Però, dilluns n'eixirà una que ja en tindrà".

Llavors, m'ho pensí una miqueta i, tot seguit, li diguí que acceptava el de fotos en blanc i negre. 

Al cap i a la fi, no tornaries a passar per aquell indret vinculat amb la vila on vivies (en què encara resideixen els meus pares), Aldaia (l'Horta de València), i, a més, hauries d'esperar dos dies.

Ben mirat, cerques els noms Aldaia i Quart Quart de Poblet, els quals també apareixen en eixa obra de llegendes del Monestir de Poblet,... i els captes.

Finalment, direm que, en moltes rondalles i, en més d'un comentari, capim que les dones són les que més transmeten lo que té a veure amb els ancestres, amb la contrada, amb l'avior i que, en eixe seny, el nét fa com quan era junt amb la mareta i tenia pocs mesos i s'escolten.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la mare que ho fa empeltada amb la filla que mama.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Lletra a les àvies de ma mare, nascudes en el segle XIX

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Francisca Farre.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

<<Lletra a les meues besàvies maternes, Consuelo (1878) i Amparo (1885).

Bona nit,

Fa molts anys, ma mare ja em parlava de vosaltres i també, per exemple, de l'avi Francisco.

A més, el 15 de febrer del 2020 fiu una entrevista a ma mare. Li demaní sobre les vostres vides, sobre com responíeu als altres, sobre com vivíeu, sobre com vos organitzàveu...

I ella, que se sentia de gust i tranquil·la, em deia moltes coses (algunes, m'eren noves).

Sé que fa més de cinquanta anys ben llargs que no viviu entre els vostres néts (i també entre alguns besnéts que l'àvia Consuelo, aplegà a conéixer).

També vull dir-vos que, escoltant vivències paregudes a les vostres (i a les dels vostres marits) i, per descomptat, llegint-ne, puc veure que éreu dones arriscades, realistes, valentes, fortes, bondadoses, amb molta espenta i que, com ara, acollíeu gent de totes les edats.

Vos afegiré que ja tinc cinquanta-quatre anys i que, com més tracte un estudi que faig, més puc veure que les dones que parlàveu valencià i que, com vosaltres, havíeu nascut en el darrer terç del segle XIX o abans de 1920, la gran majoria éreu dones ben tractades, ben considerades, de bon cor, que véieu amb bons ulls la maternitat...

Finalment, dir-vos que em sent molt identificat amb molta de la vostra manera de ser i de respondre als altres, entre d'altres coses, perquè tinc molta tendència a dir les coses pel seu nom i, a més, perquè em sent lligat a la terra: la tinc com eixa Mare que empara els seus fills i com eixa velleta a qui els altres no li giren l'esquena, sinó que estan receptius a la seua saviesa i a la seua paciència.

Una forta abraçada i besos a vosaltres i a l'avi Francisco i a l'avi Miquelet,

Lluís, fill de Consuelo, la vostra néta nascuda en 1943>>.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que escolta persones de la seua edat i d'altres.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Arrels atrevides, sinceres i acollidores

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he aprés detalls sobre familiars de la seua generació.

Després, has enviat un missatge a un amic i, en haver-te fet ell el seu escrit, penses que això no pot romandre així i que caldrà fer res. Per això, ja avançada la vesprada, fas unes fotos i les passes a un blog sobre el matriarcalisme.

A banda, hem copsat que, com més cap al segle XIX, més es reflecteix el matriarcalisme en terres catalanoparlants i, com podem pensar, en altres cultures del mateix ram, per exemple, en la gallega, en l'asturiana, en la basca i en l'occitana.

Però diré més: mentres escric aquests mots, he enllaçat amb el caràcter que tenien les àvies de ma mare (nascudes en els anys setanta i huitanta del segle XIX) i amb el de molts membres de la banda paterna de ma mare: per exemple, que eren arriscades, que l'àvia Consuelo (1878) deia les coses a la cara i que feien bona lliga amb persones de totes les edats, àdhuc, amb els nens i amb els jóvens.

Finalment, ¿només ens interessa l'època central de la vida, això és, l'adulta, i a penes la infantesa (la bonhomia i la creativitat), la jovenesa (l'atreviment i els projectes que fan que la teua vida tinga seny) i la vellesa (la saviesa i les vivències que et poden ajudar a no ser un titella de ningú i sí a respondre de manera més encertada que abans)? A mi, totes quatre.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta, fins i tot, respectuosa amb els més jóvens i que encara és forta i que transmet bones vivències del passat.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Pere Riutort, sinceritat i humanitat

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he tret una anècdota de quan Pere Riutort em féu l'examen oral de "Valencià" en Magisteri:

"— Ell, en el darrer examen escrit, havia posat una qüestió (optativa): 'Què t'ha semblat el curs? Què milloraries?'. 

I jo li escriguí 'He aprés molt, coses que abans no sabia (per exemple, el paper tan important de l'Església en relació amb la llengua),...'.

Ara bé: en resposta a la segona part de la qüestió lliure, li poses 'Hi ha qui no ve a classe perquè, per la teua veu, monòtona, se'ls fa avorrides'".

Llavors, ta mare et demana:

"— Això li posares? Un poc atrevit...".

Li he afegit:

"— Jo partia que la cosa era voluntària i que, per tant, ell estava interessat a saber què pensaven els alumnes i consideres que no hi ha cap motiu per a pensar que no ho acceptarà.

Per això, en el despatx, on feia l'examen oral, em digué, somrient:

'— Què vol dir això?'.

I jo li diguí:

"— Què no és de veres, Pere?'.

I ell, com qui reconeix la seua humanitat, et deia 'Sí, sí que és de veres'.

I eixe és u dels millors records que he tingut d'ell i en el camp de l'ensenyament. I vàlid per al dia rere dia".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com qui sent que sempre hi ha qui l'empara i que fa que visca amb una cuirassa de protecció dels seus projectes.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Ancianes ben tractades, acollidores i harmòniques

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!" i "Sempre endavant", Rosó Garcia Clotet

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he escrit sobre un poema del mallorquí Bartomeu Barceló i Tortella, publicat en 1918 i en què es plasma el matriarcalisme. Així, mare i fill (nascut en 1888) van junts, ell li fa costat i, a més, agraeix el paper favorable de la dona al desenvolupament creatiu del poeta.

En eixe seny, direm que, en moltes rondalles anteriors a 1932, copsem la figura de l'anciana que, després d'escoltar tres germans, ho aplana al tercer (això és, al més petit), sobretot, perquè l'ha tractada bé amb la paraula i perquè ella ha capit la benevolència del xic.

Cal dir que això és un tret que hem trobat en persones que ara tenen més de seixanta anys i, més encara, si ja n'han fet els setanta.

Finalment, adduirem que també figura en la poesia matriarcalista, per exemple, quan apareix el tema de la Natura i, ben mirat, quan l'escriptor exposa sobre xiquets de pocs anys i, més d'una vegada, en relació amb velletes que fan de mares i sobre persones acollidores.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com la mare que té bona harmonia amb el fill de pocs anys i en el dia rere dia, sense destacar entre la gent.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bonhomia en persones dialogants i realistes

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ha eixit el tema de la bonesa.

Afegirem que, un poc abans d'escriure aquests mots, evoques que, un dia, ella et comentà sobre un home que preferia ser bonhomiós, en lloc d'anar contra lo que ell considerava que calia acollir i, com aquell qui diu, donar continuïtat.

De fet, la bondat abunda en rondalles vernacles anteriors a 1932 i, fins i tot, per exemple, entre venedors que, com diem popularment, saben vendre.

Així, hui hem fet una qüestió a una dona que, junt amb el seu germà i, en menor mesura, altres persones, menen un comerç: 1) agradables, respectuosos i dialogants, 2) tolerants, 3) empeltats amb la cultura autòctona, com es plasma en xicotets detalls en aplegar dies festius de fa generacions ençà, 4) benèvols i, àdhuc, disposats a fer-te un suggeriment, si en demanes i 5) realistes.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com la velleta que acull (i que empara) persones que fan bé als altres i en la vida, com la mare que alleta el nen de pocs mesos.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bonesa, maternitat i dolçor en el segle XIX i fa cent anys

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes" i "Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, m'he sentit més pròxim a la natura, a la Mare Natura i, igualment, a moltes persones que m'escrivien.

Ara bé, copses que hi ha una cosa amb què t'identifiques molt: la bonesa.

És un detall que captem en moltes rondalles vernacles de terres catalanoparlants i plasmades abans de 1932: en el xiquet d'uns deu anys, en l'adolescent, en la joveneta, en el pare que reuneix els seus fills (amb qui hi ha un diàleg), en la mare que es relaciona amb la filla, en el rei, en la princesa que fa de cap d'estat i, per descomptat, en la velleta.

A més, veiem que va unida a lo maternal, al sentiment de pertinença a la terra, a la dolçor dels personatges i de l'ambient en què es desenvolupen i en què viuen.

En eixe seny, el recopilador ho plasma molt en figures que simbolitzen la cultura tradicional matriarcal: 1) la velleta, 2) la joveneta i el menor dels tres germans (arrelat a la terra, natural, sincer, acollidor i tolerant) i 3) la mare que connecta amb eixe xiquet que té molts anys per davant i que el tracta amablement, com quan alletava els seus nadons.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a recollir fonts perquè els teus projectes vagen avant i amb bona avinença.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Estudiants i aprenents de la vida i pregons

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una dona que fa un poc més d'un any que la conec. Per a començar, procura ser justa, complir amb la paraula i reportar-te a temps.

A més, ha fet de mestra a adults, li interessa l'educació i l'ensenyament, a banda que considera que, qualsevol persona, allà on viu, ha de respectar la cosmovisió vernacla i no deixar-la caure, sinó fer com la mare que allarga la mà al seu fill.

Igualment, hem parlat sobre mestres que ens deixaren empremta, sobre com responien als alumnes... En aquest punt, li hem dit:

"— Recorde que, en el primer any de Magisteri, fiu unes exposicions als quasi cent vint alumnes que érem en classe.

Un any abans, havia aprés a parlar en grup de manera que tots hi estiguessen atents al tema, però sense tu fer-te destacar".

Igualment, li afiges:

"— En el curs següent, un company i jo férem alguns treballs en equip i, després, els explicàvem".

Ben mirat, ens ha dit que una mestra seua li comentava que li aniria bé escriure relats descriptius, però que ella copsava que tenia més tendència a lo pràctic, a expressar una idea de manera senzilla i, més aïna, sintètica, o siga, sense allargar-se. 

Llavors, li traus que, en tu, predomina l'anàlisi i l'exposició, l'explicació i que, encara que un mestre (Pere Riutort) et digués que podries escriure rondalles, sí que és cert que t'agraden i que, com ara, en tractes moltíssimes en l'estudi sobre el matriarcalisme. Altrament, li addueixes que mai havies trobat una relació entre aquells treballs en equip i la facilitat per a menar una colla d'unes set persones o més en la tardor del 2014. 

Finalment, m'ha agregat que un mestre seu, no sols sabia molt, sinó que era savi. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta disposada a ensenyar, a educar, a captar, de bon cor i realista.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La velleta creativa, realista i bonhomiosa

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Tonet.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una persona que, com aquell qui diu, li hauria agradat que li hagués donat la raó o que li hagués aprovat el seu punt de vista.

Sí: com aquell home acostat que, per gener del 2012, volia que et posasses de part seua en un tema sexual que tu ja tenies tan assumit com si et demanassen quines són les cinc vocals: que ell es deixava dominar molt per la seua dona.

El fet és que sempre hi ha algú que gaudiria que seguíssem el seu estil de ser i de viure.

Però, ¿què passa quan pretenen que siguem súbdits seus i, en canvi, sense necessitat de fer-los la botifarra, ni de desqualificar-los,... els diem les coses a la cara, acollim parers i versions diferents, responem de manera tolerant i, més encara, en línia amb eixos ponts (ací, molts) que trobàrem amb eixes persones que ens deixaren empremta com també amb les que encara viuen i ho han fet i, ben mirat, com a reis de la nostra vida i, com en moltes rondalles, afavorint un ambient i un estil de vida creatius i com si tinguéssem un xiquet (o més) al costat i, algunes vegades, a persones de diferents generacions i amb qui es pot parlar i escriure de tot?

Que els deixes manifest que tu ets qui voles el teu catxirulo (estel) i que no ho fa el primer que veus pel carrer, ni el més ric del món, ni el primer ministre de l'Estat on vius, ni ningú, llevat tu.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta creativa, realista i bonhomiosa.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Hi ha rondalles en què dones ja velles reflecteixen aquest arquetip, això sí, unit al del savi per l'acumulació de vivències i de facilitat per a respondre amb encert en la vida.

Avis i àvies creatius, pacients i amb bonhomia

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he dit que la qüestió ja la tenia escrita i que era u d'eixos temes que consideraves que calia traure.

A més, ens ha exposat algunes vivències que havien tingut alguns avis seus. Així, son avi patern, Miquelet (nascut en 1874 i que visqué noranta-un anys), en mots de ta mare, a banda de tenir bon gust per a fer caragols i de fer els diferents passos (no solament u o el final), això comportava que devia tenir paciència. 

Cal dir que eixa paciència ajudava a tenir bones relacions entre el marit i la muller (com t'ha tret més d'una vegada) i, àdhuc, amb els néts i amb moltes persones.

Ben mirat, la dona (l'àvia Consuelo, nata en 1878), també tenia bona mà per a la cuina, per exemple, per a fer unes coques Cristina que estaven tan dolces, que, després de convidar els néts, li deien:

"— Que bona és la coca, 'abuela' [ = àvia]".

I la padrina, sovint, els responia:

"— Ja sabia jo que no perdria parroquians" (sic).

Finalment, també m'ha adduït que ma àvia materna (de 1910) tenia molta facilitat per a portar la botiga que duien en casa, sobretot, per com atenia els clients i perquè, com quan jugava al dòmino, era arriscada. Encara evoque aquests detalls en ella: el somriure amb què oferia als néts una rosquilleta i com intervenia en el joc esmentat. Això té molt punts en comú amb comentaris que ens han fet altres persones.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com a rei de la teua vida, amb realisme, amb creativitat i amb bonhomia.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Tot seguit, un enllaç en relació amb una resposta a la psicòloga María José, en Twitter: https://x.com/LluisBarbera50m/status/1931088236648038885?

Realisme, creativitat, bondat i Pobles matriarcals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Contxi Enjuanes.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he tret un tema de què el poeta i mestre Joan Sala Vila (nascut en 1929 i encara viu) em comentà que seria interessant incorporar-lo a la recerca. 

De fet, en haver llegit llegendes en diferents llibres relacionats amb Catalunya, copsàrem punts en comú amb detalls que, a mitjan dels anys noranta del segle XX, ja havíem capit en una obra sobre la història de les dones.

És més: adés, una dona t'ha reportat amb unes paraules que no tenen pèrdua i que, a banda, reflecteixen una relació prou creativa entre l'àvia de què et parla i la néta:

"— Segons l'àvia, les bruixes existien: de bones i de dolentes, com un ciutadà amb un talent de fer el bé (o el mal) a la gent. De fet, sempre deia 'Jo sóc com la bruixa bona: cuidant els meus néts" (Lydia Quera).

Per tant, Lydia Quera relaciona la bruixa (dona): 1) amb la bonesa,  2) amb la maternitat i 3) amb el sopluig dels fills.

Finalment, diré que, de vesprada, he captat tres trets en nexe amb el joc de volar un catxirulo (estel), el meu joc preferit: 1) l'arquetip del rei (ací, mitjançant la mare que toca els peus en terra), 2) la creativitat que ens enllaça amb lo tel·lúric i amb els altres i que ens permet aprendre dels altres i d'altres fonts i 3) la bondat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la mare que ho fa acompanyada del fillet i amb harmonia i amb senzillesa sense destacar entre la gent.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

L'arquetip del rei en rondalles en pro de la infantesa

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui he llegit una rondalla recopilada per Valeri Serra i Boldú (1875-1938), en què es reflecteix l'arquetip del rei que, a més d'estar interessat pel benestar i per la filla única, connecta amb ella, fins al punt que el relat ve a dir-nos que tothom (tant si és adult, com si és jove, com si és un xiquet) convé que siguem receptius al nen que tots portem dins.

De fet, com que el rei d'aquesta narració es preocupa per la xica, no la deixarà caure i, per això, entre d'altres coses, 1) se'n va a per ella i la cerca, 2) la troba, 3) aconsegueix que li la donen els homenets que la tractaven bé, que la tenien com a mestressa i que li eren respectuosos, 4) és atent a l'evolució de la filla, 5) li fa de pare, 6) fa possible que ella es desperte (com quan no deixes que caiga el catxirulo que voles) i, al capdavall, 7) viuen junts.

Finalment, direm que hi ha rondalles vernacles en llengua catalana, en què el personatge masculí desenvolupa prou lo part maternal, acollidora i una harmonia i una senzillesa que li permeten no pretendre destacar entre la gent (però tampoc caure en la mediocritat) i prosseguir com qui empunya les regnes de la seua vida, bondadós i obert.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan et reuneixes amb mestres (i amb alumnes) de la vida i amb persones receptives a les arrels, a la terra on viuen i a la llengua vernacla.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Estratègies per a fer bona harmonia i amb empremta

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre dues dones que administren bé una finca (i, podem pensar, que moltes més).

El fet és que, quan parles amb elles, quan les veus, quan les escoltes, etc., captes que tenen present els clients, que són amables, que tenen més paciència que un ruc, que són complidores, que són justes, que exposen com van les coses (i de manera que el client puga confiar en elles).

A banda, li hem afegit que això comporta un ambient en què, quan molts veïns ens veiem i raonem un moment sobre temes del col·lectiu i en nexe amb les administradores, no sols hi ha bona harmonia, sinó que, es crea eixa bona avinença que aplana la resolució i que perdure eixe lligam de confiança entre les tres parts: de veí a veí i de veïns a encarregades.

Finalment, diré que és un dels millors exemples que he conegut de gestió (en altres paraules, de política) i que li he agregat que, quan, en la tardor del 2014, vaig dirigir la reforma de la casa que m'havia comprat feia poc, un fuster em digué:

"— M'agrada treballar amb tu, perquè hi ha hagut cases en què fas la faena i els amos estan damunt de tu. I tu no ho fas".

La resposta de ma mare ha estat que ella tampoc no pressiona qui va a sa casa.

Adduiré que, sobre aquells treballadors que orquestrí, les meues estratègies, sovint, eren 

1) deixar-los fer, 

2) cada cert temps, telefonar-los, 

3) de bon matí, anar a la casa, veure i escoltar 

i 4) menjar, més d'una vegada, junt amb ells. I vos puc dir, amb el cor en la mà, que, quan acabaren les obres, la gran majoria (entre aquests treballadors i els membres de la immobiliària), em somrigueren.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la mare que alleta el nen i permet que, amb bonesa, desenvolupe la seua creativitat.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mestres i alumnes de bon cor i en pro de la natura

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, a més, he fet un comentari a una dona que, en acabant, m'ha respost amb aquests mots:

"— Bon vespre, 

Jo he estat jove i no he d'amagar que em van educar amb llibertat, sempre que tingués seny.

Però intenta seguir com ets, el teu tarannà: és bo i afectuós. M'has ensenyat molt en aquest temps que ens coneixem; no sé per quant, encara que espero que per molts anys més. Espero haver-te ajudat.

Una abraçada molt forta".

Després, li hem afegit:

"— Com més sentiment de pertinença a la terra, més respectades són les dones, els xiquets, els vells i la resta de persones... i la natura.

La recerca ho reflecteix".

Llavors, et diu unes paraules molt sucoses:

"— La terra és la terra, Lluís. No l'hem de deixar perdre, ni que la facin malbé. Tots tenim el mateix sol, cel, lluna i estels. Si tothom es preocupés de la seva terra i, entre tots, féssim pinya, el món aniria millor. 

El meu avi sempre em deia com el llibre 'Todos a una, se puede'.

Sempre he dit que els cognoms no defineixen la persona, sinó el que fa i com actua envers els altres".

Hi estic molt d'acord i, sobretot, agraesc la seua resposta.

Finalment, vos diré que persones així fan possible que veges les coses d'una manera més oberta i, igualment, acollidora, com quan ensenyes a diferents alumnes i cada u et conta la seua versió i les reps amablement.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo i com quan ets entre estudiants amb vivències que et permeten estar en nexe amb la realitat.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mestres que respecten els aprenents i que deixen empremta

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, com he escrit adés a la psicòloga María José (https://x.com/majosevn/status/1929427146822308125?t=2SWll4BYNDYcZC5DyKX10Q&s=19), "he tingut una conversa telefònica de més de cinquanta minuts amb ma mare, afectada per la DANA en la comarca de l'Horta de València". I vos puc assegurar que, en acabar el diàleg, no me n'he penedit, ans al contrari: lo primer que he pensat ha estat que, més d'una vegada, he necessitat qui m'escoltàs perquè em sentís emparat, que hi havia hagut amb qui havia pogut parlar i amb qui m'havia pogut fiar.

A banda, copses que la recerca et permet comptar amb una mena de biblioteca que, com aquell qui diu, reportarà sobre temes diferents i que, gràcies a la col·laboració desinteressada de molts, ompli buits, enllaça i, de pas, plasma una realitat que estava dispersa i que, com qualsevol investigador, ara és més unida i, ben mirat, com els qui viuen en una casa en bona harmonia i en què tots poden parlar de gust, puix que saben que el seu punt de vista junt amb les seues vivències i les qüestions que trauen, etc. són ben rebudes i ho seran.

És com aquells dies que, quan un alumne venia a les classes de "Valencià" de franc i ens demanava "Lluís: he llegit que... És així?", "¿Podries dir-me / explicar-me açò, aquest tema?"... I nosaltres, amb la mateixa actitud que davant d'un xiquet o bé d'algú d'altres edats, li déiem:

"— Sí. Mira: això... / podries... / pots provar...".

Finalment, com que no els forçava i procurava que hi hagués bona harmonia i un ambient de credibilitat i acollidor, tant persones de més de setanta anys (o de huitanta i tot!) com també eixos estudiants, em comentaven:

"— M'agrada estar amb tu, perquè no em critiques pel fet que no sàpia coses que tu sí que saps i per com m'ho expliques".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan, amb esperit creatiu i bonhomiós, te'n vas a volar un catxirulo, com el nen que està junt amb la mareta.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El matriarcalisme en les zones rurals, la cova i els nens

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares, en un ambient de bona harmonia, en què ens aclarim entre tots, en què la veu és agradable i reflecteix cordialitat.

A més, has rebut un missatge en relació amb la qüestió d'ahir per a l'estudi, respons a qui te l'ha enviada, l'escrius en una llibreta i la poses en la web.

Més avant, hem copsat que la fastuositat, el fer-se destacar, etc., no estaven presents en Alaquàs (vila de l'Horta de València) pels anys vint del segle passat.

Aleshores, trobes un exemple més d'actitud matriarcalista, la qual direm que es plasma més (i de bon espai) en les zones rurals i no precisament pròximes a les grans ciutats.

Finalment, he capit que, per una banda, hi ha la política de partit i, per una altra, ser tu qui porta la política... de la teua vida, és a dir, ser com la velleta que empunya les regnes de la seua vida i receptiva als nens i disposada a escoltar els qui li parlen i a prosseguir en la cova amb el cordó que la lliga als ancestres i als petits,... i que toca els peus en terra.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, en un ambient molt acollidor i dialogant, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.