La llengua i la cultura tradicional vernacles i els meus ancestres

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares i, per exemple, els he llegit un missatge que m'havia enviat una catalana qui la vespra havia dormit a menys de 20ºC i amb una paret d'un metre d'amplària. Frescor.

Adduirem que adés hem llegit uns mots de la psicòloga María José sobre els pares. I, en nexe amb ma mare, li hem respost:

"— Hi estic totalment d'acord, María José,

En febrer del 2015, uns mesos després de passar a viure en la casa que jo m'havia pagat voluntàriament i sense cap cèntim de fora, diguí a ma mare tres vegades, si més no: 'Si demà morira el pare, tu podries viure en la casa'.

Uns dies després ho comentí a un amic i psicòleg. Em respongué:

'— Li has donat vida, a ta mare'.

I, ara, com més avança la recerca, més sent ma mare com un perllongament de maternitat".

És més: sovint, mentres lliges la investigació i et prepares per a fer-la amb lleugers retocs, no sols t'identifiques amb molts comentaris que et posen (o que t'han dit o que has trobat) relatius a dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i al folklore, sinó que, per exemple, evoques paraules com "ancestral" i "vernacle", mots que he consultat adés, per primera vegada, en el DCVB i, vés per on, tenen una connotació favorable al matriarcalisme.

Així, "ancestral" fa al·lusió als avantpassats i, quant a "vernacle" el vincula amb "Pertanyent a la contrada natal" i agrega que es diu, especialment, de la llengua.

Finalment, com que he nascut en la comarca on ara visc (des que nasquí i en què nasqueren quasi tots els meus avantpassats del primer quart del segle XIX en avant) i, igualment, em sent molt més identificat amb la llengua catalana (la que ells parlaven i que passaven de generació en generació), t'interesses per la cultura tradicional autòctona i per la que té a veure amb la llengua que ells empraven a nivell informal i entre si.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que ho fa acompanyada d'un xiquet i acollidora.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.