Àvies i mares pacients, creatives i "maternals"

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he copsat detalls en què estàvem totalment d'acord, com ara, la intuïció i la facilitat amb què els nens de pocs anyets capten com és un adult o bé qui tenen al costat o ben pròxim. 

I tot venia per unes paraules de Montserrat Cortadella, qui, durant un temps, havia tingut al seu costat la seua besàvia, amb paciència i receptiva:

"— La meva besàvia m’explicava rondalles i sempre eren d’àvies entenedores, tendres i de bon fer.

Jo era bastant petita i vaig estar al llit un mes i ella estava al meu costat explicant-me les rondalles”.

Afegirem que adés hem llegit que un amic, Carles Gisbert, d'ací a poc, traurà un llibre que ens podria ser interessant, pel cap baix, del punt de vista antropològic, per a la recerca, almenys, per a determinats trets que figuren en llegendes vernacles de terres catalanoparlants: "Espais sagrats, màgics i desconeguts del País Valencià". 

És més: en estudiar el simbolisme que hi ha en molts relats autòctons i, ben mirat, anteriors a 1932, capeixes que aquells catalanoparlants de fa més de cent anys anys (i, àdhuc, de la segona meitat del segle XIX), no sols eren creatius, sinó que estaven molt relacionats amb la Mare Natura, eren "molt maternals" i, per això, de bon cor i, més d'una vegada, amb saviesa de la vida.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que fa via acompanyada d'un nen de pocs anys, com en moltes narracions de fa més de noranta anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.