Mare de Déu de la Llet, matriarcat, maternitat i ancianes

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant les atxes", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he cercat sobre la Mare de Déu de la Llet, la qual sembla que és molt antiga i que, fins i tot, podria tenir relació amb el paganisme, i he trobat un article.

A més, prepares unes quantes publicacions en nexe amb aquest tema, per exemple, perquè té molt a veure amb els Pobles matriarcals i amb el paper de la mare i amb el lligam entre la Mare Natura i els fills.

De fet, per setembre de l'any passat, cercàrem el mot "matriarcat" en el "Nou diccionari de la llengua catalana" (*) i captàrem que el terme era associat, molt prompte, a la figura de la mare.

En eixe seny, són moltes les rondalles vernacles en què apareix la mare i, si no, la velleta, ambdues, amb el paper maternal i matriarcalista, receptives (per exemple, a xiquets), com qui fa d'educadora, molt encertada i que connecta amb els d'altres generacions i tot.

Finalment, diré que aquests detalls també han estat plasmats en molts comentaris sobre dones catalanoparlants nascudes abans de 1920.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com l'anciana bonhomiosa que ho fa acompanyada d'un xiquet i de persones creatives i maternals.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

(*) "Matriarcat": "m. Forma d'organització social que dóna la màxima importància social i política a la mare".

Figura en el "Nou diccionari de la llengua catalana", de Joan Baptista Xuriguera i publicat per Editorial Claret en 1993.