Arrels del segle XIX, dones majors i folklore

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Contxi Enjuanes.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia com també part del llibre "Les famílies més antigues de Catalunya", publicat en març del 2021, en què és plasmat el tema.

A més, copses que, entre eixes paraules redactades, escrits del segle XIX i el teu punt de vista en això, hi ha moltes coincidències i, de fet, ja en el vespre, ho captes en una rondalla de l'esmentat segle.

Igualment, en aquesta narració, una princesa que no sembla tenir tant de pes com son pare, és qui decideix (i qui determina) amb qui es casarà. I ho fa... amb un jove de bon cor.

Finalment, diré que, a vegades, ens demanem com és que ens sentim tan identificats amb composicions anteriors al segle XX (bé poètiques, bé musicals) i veiem que, el fet d'haver estat receptiu en el camp del folklore, a majors, a poesia festiva d'autors nats en el darrer quart del segle XIX o un poc després, fa que, com aquell qui diu, absorbesques (com el tronc que xupla de les arraïls) i, de pas, capim que, gràcies a eixa simpatia amb moltes dones ja grans, has pogut recopilar informació i detalls que són afegits a la recerca i que fan que predomine la foscor, eixe diàleg entre la mare i la xiqueta en casa, la creativitat i trets que se solen considerar femenins.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que ho fa acompanyada d'una xiqueta.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.