Lletra a les àvies de ma mare, nascudes en el segle XIX

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Francisca Farre.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

<<Lletra a les meues besàvies maternes, Consuelo (1878) i Amparo (1885).

Bona nit,

Fa molts anys, ma mare ja em parlava de vosaltres i també, per exemple, de l'avi Francisco.

A més, el 15 de febrer del 2020 fiu una entrevista a ma mare. Li demaní sobre les vostres vides, sobre com responíeu als altres, sobre com vivíeu, sobre com vos organitzàveu...

I ella, que se sentia de gust i tranquil·la, em deia moltes coses (algunes, m'eren noves).

Sé que fa més de cinquanta anys ben llargs que no viviu entre els vostres néts (i també entre alguns besnéts que l'àvia Consuelo, aplegà a conéixer).

També vull dir-vos que, escoltant vivències paregudes a les vostres (i a les dels vostres marits) i, per descomptat, llegint-ne, puc veure que éreu dones arriscades, realistes, valentes, fortes, bondadoses, amb molta espenta i que, com ara, acollíeu gent de totes les edats.

Vos afegiré que ja tinc cinquanta-quatre anys i que, com més tracte un estudi que faig, més puc veure que les dones que parlàveu valencià i que, com vosaltres, havíeu nascut en el darrer terç del segle XIX o abans de 1920, la gran majoria éreu dones ben tractades, ben considerades, de bon cor, que véieu amb bons ulls la maternitat...

Finalment, dir-vos que em sent molt identificat amb molta de la vostra manera de ser i de respondre als altres, entre d'altres coses, perquè tinc molta tendència a dir les coses pel seu nom i, a més, perquè em sent lligat a la terra: la tinc com eixa Mare que empara els seus fills i com eixa velleta a qui els altres no li giren l'esquena, sinó que estan receptius a la seua saviesa i a la seua paciència.

Una forta abraçada i besos a vosaltres i a l'avi Francisco i a l'avi Miquelet,

Lluís, fill de Consuelo, la vostra néta nascuda en 1943>>.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que escolta persones de la seua edat i d'altres.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.