Respectuosos amb la terra que els acull

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys (ací, Llorenç), sobre temes d'actualitat i, a més, li he comentat un cas d'una estrangera natural d'Amèrica del Sud i que fa uns tres anys que viu en el País Valencià.

És una dona de més de quaranta anys que, en el camp de les valors, prioritza la justícia. A més, un dia digué a un home un poc més major:

"— Jo pense que, quan u que se'n va a una altra terra, ha de ser respectuós amb la manera de ser d'on ha passat a viure, interessar-se per la cultura tradicional, per la llengua de la zona, encara que u porte molt d'on vivia".

Llavors, ens ha dit Llorenç:

"— És que això facilita que se'n senta part i les relacions".

Quant a la música mallorquina recopilada per l'historiador i folklorista mallorquí Antoni Gili i Ferrer en el Tom II d'"Aportació al cançoner popular de Mallorca", copses que, algunes cançons en què hi ha animals, pareixen faules: tenen un missatge. Ben mirat, n'hi ha en què es reflecteix la manera de ser d'un Poble. 

Finalment, dir-vos que hem parlat amb un català i que, com a migdia, en acabant, capim fins a quin punt prosseguir en una investigació lligada a la terra on vivim i a gent que els seus pares, els seus avis i els familiars (besavis i tot) usaven la llengua vernacla, fa que estiguem més còmodes, més creatius i més realistes i que, de rebot, fruïm de la vida i del sentiment de pertinença a la terra.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.