Mares (i xiquets) amb mantellina lligats a la terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he comentat que quan, per exemple, molta gent viu una DANA i tu, en canvi, no ets afectat (en el seny més obert de la paraula), pots dir lo que li he amollat: "He tingut sort".

A més, li hem tret que un amic meu nascut en 1929 i que encara viu, Ricard Jové Hortoneda, català, aquells dies ens havia dit que allò li evocava la guerra: https://plomalliure.blogspot.com/2024/11/respostes-sobre-les-inundacions-en-el.html?m=0.

Llavors, quan veiem que hi ha qui et fa com un mantell, com la típica mantellina amb què mudaven moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, ens sentim (i romanem) emparats, protegits, com el nin de la foto que hui he posat, d'un quadre del segle XIX i que expose tot seguit.

Ben mirat, li he amollat: 

"— He observat que, quan sóc agraït i quan escric sobre temes relacionats amb el lligam entre la mare i la terra (com també entre el xiquet que mama i sa mare), dorm millor... i que, fins i tot, hi ha dies que note que els uns se me comencen a tancar i que, en acabant, m'és molt més fàcil dormir.

L'agraïment i la creativitat, com la del xiquet al costat de la mare, fan molt. I ets més lligat a la terra, a les arrels...".

Mentrestant, ta mare romania callada: ni una crítica, ni un mot. Simplement, com aquell qui diu, com la marona receptiva al fillet des que era nadó, com un perllongament de quan ella era prenyada.

En fi: un nexe entre la creadora i el creat, entre la part forta i que fa de sopluig i la creativa i de bon cor. I, quan els fills es fan grans, entre la mare ara velleta i el descendent de la primera generació i que és agraït a qui moltes vegades, el posava davall eixa capa que li feia viure i dormir amb la confiança que, en la vida, sempre hi ha hagut gent (i encara n'hi ha) que fa valença els més més petits i, altrament, la gent creativa.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.