Ancians, desvalguts i petits sota la capa maternal

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant", Àngels Benaiges Martí.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i m'ha comentat sobre un capellà que coneguérem més de trenta anys arrere i que, tot i ser fill d'una família pobra, era senzill, interessat pels més febles, obert a les novetats, un home acollidor que, si podia, feia possible que la seua capa també cobrís els desvalguts. 

A banda, tenia bon seny de la humor i estava lligat a la terra. Altrament, hem deduït que era molt agraït als qui, malgrat ja ser ancians, aportaven en la parròquia i hi donaven vida..., fins al punt que, quan aquests vells ja s'havien mort, si ell captava que alguns antics parroquians estaven en una missa que ell feia en una altra vila, era capaç d'evocar-los quan passava al record pels difunts.

Igualment, àdhuc, entre gent que no són capellans, hi ha qui, de manera simple i creativa, acull amb gratitud.

Tot seguit, afegirem una anècdota en relació amb la figura de la mare. Més de vint anys arrere, una xiqueta que devia tenir tres o quatre anys, em demanà per què els hòmens no teníem mamelles tan grosses com les dones. Llavors, li dius:

"— És que els hòmens les tenim de segona categoria. 

Però, quan tu seràs com ta mare, si tens algun fillet, veuràs que ell mamarà la lleteta que tu, gràcies a les teues mamelles, li podràs donar perquè ell cresca ben alimentat i, de pas, li diràs cosetes, l'acaronaràs, li ensenyaràs cançons, veuràs què et vol dir... I més coses que fan les dones amb fills".

Aleshores, amb paciència i amb paraules fàcils i per a l'edat, els xiquets capeixen el missatge i hi ha bona harmonia. Ah!: qui diu xiquets, diu persones d'altres edats, fins i tot, ancianes, com ja feien moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, mitjançant la senzillesa.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.