Fills que tornaven a ca la mare

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren sobre fills que tornaven a ca la mare? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 5 d'agost del 2026 i posteriorment comentaren "No" (Lurdes Gaspar), "Si restaven vidus o divorciats" (Octavi Font Ten), "No. Abans, no solia passar. Ara, sí" (Àngels Sanas Corcoy), "No, mai" (Emili Rodríguez Bernabeu), "No, perquè l'àvia sempre deia 'Si us caseu o aneu a fora de la vila,... a casa, només en celebracions'" (Lydia Quera), "No. A les cases pairals, no hi tornaven; i, si no es casaven, no en sortien" (Margarita Pou Marfany), "Ho desconec" (Xec Riudavets Cavaller), "No solien tornar-hi.

La iaia tenia un germà el qual se'n va anar i no van saber mai més res de la seva persona.

I ara: alguns, se'n van tard; altres, no en parteixen. I molts, hi tornen: sigui per treball, sigui per separacions, etc." (Àngels Benaiges Martí), "No es va escaure" (M Pilar Fillat Bafalluy), "Doncs no els semblava gens malament. Suposo que el seny de pertinença era més fort que ara. Sempre deien que, com a casa i amb els teus, enlloc. I el fet de tornar, no el criticaven, ben el contrari" (Àngel Blanch Picanyol), a qui escriguí "Sobre eixe sentiment, hui he parlat amb ma mare i li he dit que, a vegades, és el retorn dels fills que han passat a 'ser un home' (o a 'ser una dona') i que, en més d'un relat, s'emporten els pares allà on ells passaran a viure com a adults. En el fons, és com continuar en relació amb la terra, amb la mare. I, de pas, com un signe d'agraïment"; "No sé res" (Lurdes Closa), "Noo. No varen dir mai res, ni ho varen mencionar. Una vegada vaig estar-hi a punt i la mare i el pare em varen dir 'Aquí tens casa teva, però, primerament, resol els problemes. Se't va avisar'" (Montserrat Cortadella), "Suposo que, quan tenien els nens ben petits o perquè eren grans i estaven sols, potser sí que havien tornat a casa. En la meva família, no havia passat això" (Maria Dolors Sala Torras).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.