Creativitat en les aules, en recerques i en la vida quotidiana

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant sempre" i "Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre" i "Avant les atxes", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes!!!", M Teresa Hortoneda.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he comentat sobre unes paraules que un poc abans havia escrit a Mariona Iribarren Nadal en relació amb la seua tesi:

"— Un dia, pel 2005, vaig saber que hi havia una reunió per a tractar sobre un tema referent a les dones.

Com que jo, en Magisteri (curs 1993-1994), havia estat interessat pel tema de les dones en la Història de la Humanitat i més, me n'aní al lloc on es faria.

Hi esperava junt amb dones. 

En això, una que era del PSOE, em digué 'Açò és cosa de dones' (sic). I me n'haguí d'anar. Ben prompte, me'n recordí d'un anunci que feien en el programa de ràdio 'Carrusel Deportivo' de la 'Cadena Ser', en què unes dones joioses cantaven "Nuestros hombres beben Soberano [una beguda alcohòlica] porque Soberano es...'. I el locutor, amb joia, deia '¡Cosa de hombres!'.

Per aquells anys, potser durant el curs 2003-2004, anava a un curset d'una escola d'adults del poble (Aldaia, l'Horta de València) i una mestra parlava sobre el segle XVIII. Jo li diguí, en plena classe:

'— Lola. Ací, som unes quinze persones. I, quasi totes, sou dones. ¿Saps si hi ha alguna historiadora d'aquell segle en lo que ara és Espanya?'.

Em respongué:

'— Ai, Lluís, Lluís... Mira: ho buscaré'.

Unes setmanes després, la mestra, somrient, digué en l'aula:

'— Sí que hem trobat una historiadora: l'aragonesa...'".

Afegirem que, més d'una vegada, he pensat (i, després, he deduït i he comentat a altres persones), que, per exemple, formes part d'una associació en què, fa anys, que la presidència ha estat ocupada per una dona. I, més important: tots els presidents han estat molt oberts a suggeriments, han desenvolupat molt l'esperit comunitari i t'escolten i, en acabant, com que els has parlat amablement, no et critiquen, sinó que et diuen el seu punt de vista i respecten el teu.

Finalment, diré que l'amic Vicent Pla, de Benigànim (un poble valencià de la Vall d'Albaida, on és el famós taronger de la Beata), m'ha enviat la foto que veiem ací, junt amb unes paraules:

"— Amic Lluís: un any més, disfrutant de tu i dels teus escrits, tan interessants.

Et desitge un bon any 2025 amb molta Pau, amor i felicitats. 

Una abraçada per a tu i família".

Llavors, li respons:

"Gràcies per les teues paraules, Vicent. Són un present que no esperava rebre.

Gràcies, igualment, pels teus suggeriments, molt encertats, per la teua generositat i pels teus missatges.

Avant les atxes.

Una forta abraçada, Bon Nadal i Venturós Any 2025".

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bona Nit de Cap d'Any, Bon Nadal i Venturós Any Nou.

Poetes en pro de nous poetes i de la Mare Terra, protectora i mare

Prosseguint amb l’obra “Un poc de molt i un poc de res”, de l’escriptor d’Osona, en la composició “Poetes podem ser tots” (pp. 51-52), es reflecteixen trets matriarcals, com ara, la tendència a un estil de vida molt més igualitari i no piramidal:

“Poetes podem ser tots

si afaiçonem a la cara

el sentiment que ens amara

malgrat de no escriure mots.

 

No cal que siguem lletrats,

ni que ens hi trenquem la closca (...).

Cal vestir la nostra llar

amb la paraula prou pura

si ens subjuga la natura

o l’ombra se’ns torna far”.

 

Com podem veure, la poesia no va unida a un grup reduït, ni molt cultivat en lletres. A més, es pot escriure o llegir davant d’un públic (quan parla d’afaiçonar) i empiular amb el cor, amb els sentiments d'altri.

Igualment, els versos poden ser senzills (com, molt sovint, es plasma en molts poemes de la literatura matriarcalista, en el sentit de tocar els peus en terra, de ser realista, de reportar sobre detalls de la terra o de la natura d’on es viu o d’indrets catalanoparlants).

A banda, la persona apareix subjugada, dependent, de la natura (la qual representa la figura de la mare) i enllaça amb la Mare Terra: l’home (no sols, com ara, el marit, sinó tot lo masculí) en depén. De fet, en els Pobles matriarcalistes, no s'explota i se li sol demanar permís, així com un fill, més d'una vegada, ho faria a la mare. I més encara: la natura és portadora d’esperança, de llum, ella fa de guia: la dona salva l’home i el Poble.

Tot seguit, Ramon Pagès i Pla trau el sentiment de pertinença a la terra (però en nexe amb la noblesa de la persona):

“Si cerquem la llibertat

per una raó ben noble;

si lluitem pel nostre poble

o la seva dignitat...”.

 

En acabant, exposa unes paraules que lliguen amb la cultura colla (d’Amèrica del Sud)  com també amb el cristianisme: la figura masculina baixa a lo tel·lúric (en terres ameríndies, mitjançant els raigs solars; en el Nou Testament, quan Déu descendeix i el Nen naix en zona terrenal). Així, diu
“Si amb la fe més natural

del mar baixem a l’entranya;

si lloem la llum companya

que ens enfila al cim més alt...”.

 

La llum (lo masculí) s’endinsa en una part molt interior de la dona (ací podria tenir relació amb la llavor del semen i, de pas, amb l’embaràs) i, després, en veure la llum (el moment del naixement del nounat) s’acosta cap a un altre espai que toca terra (el cim de la jovenesa madura físicament) i, així, no se’n va al cel.

En els versos següents, altra vegada, la dona (sia l'obagor, sia la mare protectora, sia la mare que engega, sia la dona cercadora) salva el Poble (i, per consegüent, l’escriptor Ramon Pagès i Pla):

“Si trobem dintre la nit

un instant que el cor defensi

i faci parlar el silenci

per descobrir l’infinit...”.

 

Això, en un ambient matriarcalista, el qual si, com indica l’autor (encara que no diga res sobre matriarcalisme),

“Si vivim per estimar;

si flairem camins de roses

i sentint aquestes coses

sabem riure o bé plorar...

 

Malgrat de no escriure mots

si el sentiment que ens amara

afaiçonem a la cara...

poetes podem ser tots”.

 

Per tant, el poeta, amb la mirada cap als oïdors que estan oberts a escoltar versos, no solament pot connectar amb els altres en un entorn suau, grat, noble i receptiu als sentiments externs, ans pot portar moltes persones a ser escriptors de composicions.

Com a afegitó, la primera vegada que escriguí sobre aquests versos (el 30 de desembre del 2024), pensí la tendència, en els poemes de línia matriarcal, a concentrar simbolisme en poques paraules i de manera pregona, en lloc de cercar el barroquisme en l'expressió.

 

En pro de la cultura i del folklore vernacles en terres catalanoparlants

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre l'esperit comunitari en la tesi de Mariona Iribarren Nadal i hem coincidit que l'hem conegut molt, per exemple, en el barri on viuen els meus pares (on visquí fins al 2009, quan jo havia fet trenta-nou anys).

A més, captes que, per exemple, com més cap al darrer terç del segle XIX, més llibertat, més autonomia entre les dones com també que la dona feia de cap de colla del grup familiar i que els hòmens les deixaven fer (detall que ta mare et torna a confirmar en relació amb els seus avis).

Afegirem que hem escrit a Jordi Salat, un estudiós de les cultures matriarcalistes (per mitjà del seu interés, pregon, pel vernaclisme, és a dir, per lo autòcton, per lo de la terra on hom viu i que no és imposat pel poder de l'Estat, ni dels seus aliats, en el nostre cas, dels "botiflers"):

"— Justament, suara, pensava en tu, en relació amb lo que escrius en el teu llibre 'Vernaclística', en què connectes 'llengua vernacla' amb 'creativitat'.

Vull dir-te que, quan he escrit molt en llengua catalana, ha estat quan he desenvolupat més la creativitat. 

I, quan he fet estudis i recerques sobre folklore i cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i amb terres catalanoparlants, també.

En canvi, en el 2019, en començar a escriure sobre Sant Isidre (i sobre la seua entrada en relació amb els Sants de la Pedra, Abdó i Senent, també molt coneguts com Sant Nin i Sant Non, els quals són els protectors de molts llauradors valencians i, en menor mesura, de pagesos de Catalunya i de la Franja de Ponent, comencí a notar que em costava més de recopilar informació, que el treball resultava més feixuc i que, sovint, els qui em reportaven, estaven més per la llengua castellana i, si no, eren més indiferents a les arrels matriarcals de la Nació Catalana.

Gràcies per la teua recerca.

Avant les atxes i amb els teus projectes."

Per això, continuarem en l'estudi sobre el matriarcalisme i, com em digué Pere Riutort (qui era un savi, gràcies a la seua obertura i a la seua facilitat per a respondre de manera encertada, no sols perquè sabés moltes coses), en nexe amb "Cultura i folklore" (sic) vernacles en terres catalanoparlants, òbviament, incloent-hi la llengua autòctona. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bon Nadal i Bon Any Nou.

Les àvies de ma mare, ma àvia materna i ma mare: un tronc comú

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, durant una visita dels meus pares a ma casa, els he tret moltes fotos d'Aldaia (de fa uns vint anys), el poble on viuen, i, mentrestant, he sentit com si tots tres formàssem un tronc: els somriures, els nombrosos punt en comú, els records dels llocs, les coincidències en la qüestió artística i, de pas, ens centràvem més en la part positiva de la vida.

Després, copses poemes de Ramon Pagès i Pla en què es reflecteix el matriarcalisme i molts detalls que, en altres cultures, es considerarien femenins i, fins i tot, rebutjables.

En eixe sentit, de vesprada, hem enviat un correu electrònic a Mariona Iribarren Nadal:

"Bon dia, Mariona,

He llegit la pàgina 137 de la tesi, sobre les entrevistes d'Esther Borrell a dones de l'Alt Empordà.

Doncs bé: l'àvia paterna de ma mare nasqué en 1878; la materna, en 1885.

La primera, filla d'un jutge, molts dies (potser, llevat de dissabte i de diumenge) se n'anava amb una bossa mitjana plena de fesols cap a la ciutat de València. I conta ma mare que els venia i que se'n tornava a casa amb els seus dinerets.

Quant a la materna, tenia un xavalet a qui menava perquè fes algunes gestions.

En altres paraules, elles portaven la iniciativa. 

A banda, els marits els ho acceptaven.

Igualment, ma mare les defineix en tres paraules: 'Fortalesa i servici' (sic).

En relació amb ma mare (1943), li hauria agradat dur la drogueria dels seus pares (en què ma àvia materna n'era l'emprenedora) (...).

I, tocant les dones, i en generacions diferents, en l'estudi, m'han comentat que les dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 eren més felices i més obertes, més servicials i més humanitàries que les nascudes després de la guerra.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i Bon Nadal i Venturós Any Nou,

Lluís".

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bon Nadal i Venturós Any Nou.

Nota: La foto és treta de Twitter, després de cercar #folkloristes, i correspon a l'article "Folkloristes. Dones que van protegir la cultura popular". Text: Antoni Serés Aguilar; il·lustracions de Toni Galmés. https://x.com/toniseres/status/1360710214610264064?t=AO7lLn1Y3-YbpKLQalrJAw&s=09. 

"Déu te guard, bon hortolà", cançó de Nadal en el llibre "Romancer català", de Manuel Milà i Fontanals

 

Una cançó, de Nadal, i en línia amb el refrany “El llaurador, de bona gana, ho dóna”, és “De Betlem, partí la Verge” (p. 267), en què ella, a més, té la darrera paraula:

“De Betlem, partí la Verge, sols per anar a Natzaret;

ja en prengué per companyia al gloriós Sant Josep.

Quan ne són a mitja guia, a la Verge, vingué set,

n’atrapen un hortolà que pujava un mançaner.

‘-Déu te guard, bon hortolà. ¿No em faries una mercè?

¿No em daries una mançana, mançana del mançaner?’.

‘-Si pot ser, linda Senyora, vós mateixa colliu-vos-la’.

Josep vol alçar els seus braços, les branques ‘xecaren-se[1]:

‘-Ara crec, linda Senyora, que portau Déu verdader’”.

---

[1] “Aixecaren-se”, en forma reduïda.

Estaven molt interessades pel paisatge, com una part més de la vida

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿estaven interessades pel paisatge, com una part més de la vida que poguessen gaudir els fills i els néts?

Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes i Bon Nadal i Venturós Any 2025,

Una forta abraçada.

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 28 de desembre del 2025 ens escrigueren "Bon dia, Lluís,

Sí. L 'àvia, junt amb els pares, ens portaven a pasa algun dia (o algun cap de setmana) a llocs de muntanya a passar tot el dia al camp, sempre a prop d'algun riu o de fonts on es podia dinar i fer reunions de festes del lloc. Estava tot molt ben conservat. Sra aquests llocs estan molt abandonats, tret del Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, que es un lloc preciós" (Antonia Verdejo), "No. La terra només la percebien com a font de riquesa agrícola o ramadera. El paisatge, ni se'l miraven" (Xev Riudavets Cavaller), "Bon dia dels Sants innocents,

A les meves avantpassades, els interessava i eren coneixedores de la natura. Vivien d'ella i amb ella" (Joana Cabiscol Calvès), "Oh! I tant! Quan l'àvia va anar a viure a Barcelona, l'única cosa que enyorava eren els arbres i els ocells! Em recomanava descansar els ulls i el pensament mirant l'horitzó.

Veia el pas dels anys mirant com havien crescut els arbres" (Quima Estrada Duran), a qui escriguí "Interessant el vincle entre ta àvia i el creixement dels arbres i el pas dels anys"; "No massa" (Emili Rodríguez-Bernabeu), "Sí...: la mare" (Pepi Barberà), "A casa, ens parlaven de la natura: el sol, la lluna...

Era tooot un camp per gaudir i estimar. Jo recordo, de petita, que la iaia, estant a Rupit, em deia:

'— Les flors, les estimes?'.

Jo deia:

'— SÍ'. 

I ella em responia: 

'— Doncs, deixar-les viure: si les arrenques, es moriran'.

I jo, amb lo sensible que era, crec que les saltava per no trepitjar-ne cap" (Montserrat Cortadella), "No en tinc cap idea. La meva àvia catalana no era gaire present en la nostra vida, encara que visqués a uns trenta metres de casa, i no comunicava amb els néts com ho va fer ma mare o com ho fa la meva generació" (Lucila Grau).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada i Bon Nadal i Venturós Any Nou.

Mestres que aplanen recerques sobre les dones en la Història

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris sobre el tema del dia i, a més, li he comentat que havia trobat dues fotos de la darrera vegada que vaig assistir a la celebració de la festa de Sant Antoni, en el barri on visquí entre 1971 (quan nasquí) i maig del 2009. Fou en gener del 2020.

En aquell barri, captí molts detalls que, amb el temps, àdhuc, hui, he relacionat, no sols amb l'esperit comunitari (i amb el de barri) o, com ara, amb el tema del matriarcalisme, sinó, igualment, amb el de la dona en la Història.

I és que, en el darrer curs de Magisteri (en 1994), el mestre de "Didàctica de la Història" (Rafa Valls) ens digué que hi havia una altra manera d'ensenyar la Història i de presentar-la: la rama que estudia sobre la presència de la dona al llarg dels temps.

Llavors, tu, com que has estat interessat per temes referents a les dones i, igualment, encuriosit, un poc després d'acabar els estudis universitaris, te'n vas a la ciutat de València, parles amb un històric mestre d'Història (Enric Sebastià) i ell et comenta sobre una mestra del mateix ram.

En acabant, ja en el despatx d'aquesta mestra, ella em suggerí dues obres i me n'escrigué els títols. 

Posteriorment, anem a la biblioteca pública del poble i... ¡sí que hi havia uns volums d'una d'eixes dues obres! A banda, veus que el "Renaixement", per dir-ho així, fou masculí, però no femení. Parlem del curs 1994-1995.

Doncs bé: això ho hem vist durant la recerca sobre els Sants de la Pedra (quan ja havies accedit a obres com "Metafísica del sexe", de Julius Evola, per l'any 1997) i, més encara, en la del matriarcalisme.

En resum: un home, 1) més enllà del fet d'haver nascut, biològicament, home, 2) de sentir-se, sexualment, home, 3) pot estar interessat per temes relacionats amb les dones i amb Pobles matriarcals i pel matriarcalisme català.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bon Nadal i Venturós Any Nou.

El Carrer Sant Antoni, d'Aldaia, el 18 de gener del 2020

Festa de Sant Antoni, en el 2020.

Fiu aquestes fotos de cals meus pares estant.

Censurades per Facebook (arran del blocatge que em féu de tres comptes a nom meu, entre setembre i octubre d'enguany, perquè el tema del matriarcalisme els fa nosa), presents en l'ordinador portàtil. Les he retrobades hui, adés.

Nasquí en Aldaia en 1971 i em sent en nexe amb la cultura tradicional valenciana, amb l'aborigen, de línia matriarcalista i d'arrels catalanes i, per descomptat, amb la llengua catalana.

Eixe sentiment començà en aquest barri. 

I prossegueix en Alaquàs, un altre poble valencià de la comarca de l'Horta de València.

Ensenyar folklore i gaudir-lo amb didàctica

 Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, en relació amb el tió, m'ha dit que n'havien reportat en un programa televisiu.

Llavors, li expliques en què consisteix i, a més, com que ella capta la diferència entre com es fa en Catalunya (segons les respostes) i com en Mallorca, li afiges:

"— Podríem dir que, en Catalunya, té a veure amb fer possible que la Mare Terra i la terra estiguen fèrtils, mentres que, en Mallorca, el tronc té com a finalitat garantir el caliu en la casa, en la família, en el col·lectiu".

Igualment, hem copsat que, si presentem paraules com "cagar", "pegar al tronc" (amb la semblança amb el ball de bastons, en què els pals toquen el sòl perquè la terra continue amb vida i que, a més, puga garantir la pervivència dels qui la tracten bé i li agraeixen lo que ella els proporciona) i "donar presents i acollida" al tronc (a la Mare Terra) i, més encara, ho expliquem amb didàctica i connectant el vocabulari del tema amb els símbols i amb punts en comú amb altres Pobles matriarcalistes i, àdhuc, amb la vida quotidiana, l'aprenent copsa el missatge i, al capdavall, fins i tot, veus que fa comentaris a un nivell molt encertat en relació amb lo que ja tens molt assimilat.

Tot això fa que prosseguesques en el camp creatiu, però dedicat a l'antropologia, a l'etnologia (Pobles), al folklore i, òbviament, a l'ensenyament.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bon Nadal i Venturós Any 2025.

Fer cagar el tió: amb didàctica i com qui exposa

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!" i "Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre la Segona Festa de Nadal i he escoltat amb atenció comentaris que em feia i hem vist que coincidien amb els d'altres poblacions catalanoparlants.

A més, li expliques sobre el fer cagar el tió i copses que, si, per exemple, exposes què simbolitza cagar (la generositat, l'agraïment) i, a banda, ho empiules amb el paganisme i amb cultures anteriors al cristianisme i amb la Mare Terra, no sols la paraula "cagar" perd eixa mena de resistència a prosseguir en el tema (o, pitjor encara, a tractar-lo), sinó que l'altre capta què hi ha darrere dels personatges, de la festa, de la tradició i es ben acollida. 

En eixe sentit, podríem dir que passa amb molts punts de la recerca sobre el matriarcalisme català i més. 

En el cas de l'estudi, com algunes vegades he dit a ma mare, amb paciència i una canya junt molta didàctica, tocar els peus en terra, unir informacions d'autodidactes (i, millor encara, de persones molt creatives i obertes), fa que puguem comptar amb una diversitat de fonts que, en enllaçar-les (i, si no pot ser, en plasmar-les en un text expositiu, és a dir, un tema rere l'altre), fa possible que els altres capten lo que, si haguéssem fet com si fos a nivell acadèmic (i amb un llenguatge elevat o, per exemple, per a un grup reduït de persones), no hauria estat ben acollit, ni, àdhuc, altra vegada, hauria estat agraït per persones interessades per les tradicions i per lo relatiu a les terres catalanoparlants i a altres indrets on viuen Pobles matriarcalistes.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bon Nadal i Venturós Any Nou.

El dia de Nadal, com quan visites un amic

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant les atxes!" i "Endavant , sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ho hem fet sobre dues dones de més de huitanta anys. La primera, prioritza molt l'honor; la segona, anar de festa. I hem coincidit.

Després, parles amb un cosí i et sents com qui ho fa amb una persona de molta confiança, com si tots dos estiguéssem en una conversa en casa, cadascú en la seua butaca i en un ambient de cordialitat, com si ambdós fóssem un ressò de l'altre.

Més avant, hem fet una qüestió a un valencià, sobre la festa de Sant Esteve en el País Valencià. Ens ha confirmat que ací fou festiva fins a 1994. I tu li addueixes:

"— D'acord.

És que és d'eixes coses que un dia trobes en Internet i, més avant, o bé no passa igual, o bé, fins i tot, han eliminat la publicació".

Finalment, vos diré que hem tornat a fruir de dos torrons casolans i, sobretot, del fet que els han elaborats persones de la terra i que, així, promouen lo autòcton, de la mateixa manera que tu en l'estudi sobre el matriarcalisme català.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bon dia de Nadal, Bon Nadal i Venturós Any Nou.

Nadal en festa i amb bona avinença

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he posat en Twitter una cançó de Nadal, "Davall d'una penyeta", i, un poc després, una persona ha plasmat una lletra i, més avant, el filòleg Josep Maria Virgili i Ortiga li ha comentat sobre la composició "El dimoni escuat".

A més, veus que, en un forn del poble ("Mariper"), havien posat un escrit de Nadal en la llengua vernacla (el qual adjuntem ací). I tu, immediatament, els ho agraixes, ja que és una manera més de promoure-la.

En eixe sentit, recordem quan, a mitjan dels anys huitanta del segle passat, amb motiu de la Nit de Nadal, anàvem a cals avis materns i, quan el rei estava a punt de fer el discurs, un oncle deia als nebots:

"— Per favor: un moment de silenci, que va a parlar el rei".

I tots, calladets.

En haver acabat el monarca, començàvem a sopar i, com que hi havia un espai en què els adults també volien veure què aportaven els xiquets (i algun nét ja jove) en pro del grup, els deien:

"— Vinga, va: ¿quines cançons sabeu que ens puguen alegrar la festa?".

Llavors, més d'u de nosaltres, responia:

"— Jo!, jo!, jo en sé una!".

I ells et deien:

"— Doncs, vinga: canta-la, a veure si és bonica".

Finalment, ells comentaven "Sí que és bonica, sí" o, per exemple, "Doncs, a mi, no m'havien ensenyat la cançó. Gràcies, rei / reina". I, així, la vellesa (l'avi i la formalitat), en línia amb l'hivern simbòlic, donava pas a l'esperança, a la infantesa i hi havia bona avinença entre els qui hi érem.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bona Nit de Nadal, Bon Nadal i Venturós Any Nou.

Afavorir la creativitat en els nens i en els altres

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una dona més jove que jo (ací, Maneu), qui ha fet de formadora i molt oberta, que prioritza l'autenticitat, amb bona empatia i que toca els peus en terra.

Principalment, hem tractat sobre ensenyament i sobre educació. Així, li hem dit:

"— Jo, amb els adults que, per exemple, participen en l'estudi sobre el matriarcalisme, faig com feia amb uns xiquets de pocs anyets".

Després, li afiges:

"— Els donava molta llibertat, però amb intenció que ells poguessen desenvolupar la seua creativitat. Cançons, rondalles, dibuixos, pintures...

Tu els dius '¿Has sentit alguna rondalla? ¿Quines en saps?'.

Si, a més, et demanen sobre alguna cosa o sobre algun tema, i no saps quina és la resposta, els dius 'Mira: si puc, t'ho diré '. Això és lo que feies amb dones a qui ensenyaves 'Valencià' i tenien algun dubte. Tractaves que, el dia següent, tinguessen la resposta".

Llavors, Maneu ens ha comentat que això és bo, perquè fa que eixa llibertat vaja unida amb el realisme i, igualment, amb el fet que l'adult que porta la iniciativa, estiga en contacte i en connexió amb el xiquet, amb l'altre i que fruesca l'altra banda.

Més avant, li hem dit:

"— I, si no, quan els xiquets et diuen 'Per què?', 'Per què?'. Els respons amablement, els expliques amb didàctica les coses, de manera que ho entenguen i que copsen què els vols dir".

Aleshores, Maneu ens ha dit:

"— Els 'Per què?', 'Per què?'... Això ho fan molt els xiquets, a determinada edat".

Finalment, la vesprada ha prosseguit i he copsat que val la pena ensenyar, plasmar una recerca, relacionar-te amb els altres i explicar les coses.... amb el mateix estil que empraries amb un nen. I que, així, podríem dir que enllaces amb l'altra banda de la mateixa manera que quan voles un catxirulo: 1) paciència, 2) senzillesa, didàctica, 3) tocar els peus en terra i 4) afavorir la creativitat dels altres. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Foto facilitada hui per Antonia Verdejo. Gràcies.

Poesia, projectes, reculls i persones que toquen els peus en terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant sempre" i "Sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Ma. Teresa Hortoneda.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares durant una visita a ma casa i he comentat a ma mare que una amiga catalana ha tret alguns llibres de poesia i que me'ls havia donat per a l'estudi sobre el matriarcalisme. Llavors, ella m'ha dit:

"— Hi ha gent que té gust per a la poesia".

Entre les seues lletres, copses molts trets matriarcals, una actitud favorable al sentiment de pertinença, que toca els peus en terra, la natura, senzillesa...

Més avant, hem rebut un correu electrònic de Daniel Gros:

"— "Hi tens un ventall immens de projectes i de reculls innombrables de persones, poetes, pedagogs, persones del poble assenyades tocant la realitat de la terra valenciana...

Hi tens una biblioteca que, ben endreçada, està per anar projectant crides a la participació de les persones que vivim als Països Catalans, per a fer recerca de les marques que la nostra llengua comuna va deixant en la nostra cultura i perquè no es perdi i ens la robin i ens la potinegin en ser país sense empara política, sense Estat, sempre depenent de l'invasor secular anomenat Castilla i ara España. Aquesta és la nostra situació sociopolítica, econòmica, cultural i religiosa!". 

Afegirem que li plasmes unes paraules:

"— Gràcies, Daniel, pel teu comentari. Faig un estudi en què done entrada a quasi tots els comentaris i a quasi totes les persones, sempre que plasmen un mínim d'educació en el tracte o bé que reflecteixen que també volen tocar els peus en terra".

Finalment, adduïrem unes línies d'una altra amiga catalana, de despús-ahir:

"— No perdem mai l'esperit de Nadal, ni la innocència dels infants".

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Pobles matriarcals que preserven i que ensenyen tradicions

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Vicent Pla.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Gràcies pel detall. Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris sobre el tema del dia i, a més, li he demanat que em confirmàs si la música de la nadala "Toca el campanari blanc" era la que jo recordava.

I, no sols et diu que sí, que així és com calia cantar-la, sinó més: que, quan passen més de seixanta anys des que aprenem una cosa i a penes la traiem (ací, una cançó), pot haver-hi dubtes i alteracions de la lletra. 

Llavors, li hem dit:

"— Jo tenia la lletra, que, entre tu, la teua germana i jo, l'havíem treta en desembre del 2019. I hem tingut sort, perquè jo l'havia posada en un blog durant el Nadal de l'any passat.

I malgrat la dalla de Facebook, s'ha pogut preservar".

Igualment, després, l'hem enviada a unes quantes persones i un amic, molt obert i que li agrada la música (toca la guitarra i té gust per al cant), m'ha posat:

"— És bonic i molt per al poble.

Gràcies" (sic).

Adduirem que, encara que em posassen davant un taló de cinc-cents euros a canvi d'anar-nos-en a altres terres i de fer-hi vida i de desenvolupar allí la creativitat dedicada a l'estudi sobre el matriarcalisme (o, per exemple, sobre altres temes), no ho faríem:

1) Visc en una cultura tradicional caracteritzada per un desenvolupament creatiu alt (encara que no dedicat a l'elitisme), en què la dona és ben tractada i en què les relacions entre hòmens i dones són molt bones.

2) En els Pobles matriarcals, abunda la senzillesa. I m'agrada, la considere molt important i l'abrace, així com donaria la mà a un xiquet de pocs anys.

3) Ací connectes amb la terra i, de rebot, amb lo maternal, amb la llengua vernacla que usaven els teus avantpassats del segle XIX (i eren catalanoparlants d'arrels catalanoparlants), els teus avis, les teues àvies, els oncles, les ties,... i la resta de familiars directes. La mateixa que predominava en el barri on nasqueres i en què visqueres fins als trenta-huit anys... I la mateixa que use quasi sempre, en què em resulta més fàcil parlar, redactar, escriure,...

4) Perquè estic interessat perquè perduren tradicions matriarcalistes que encara tenen vida.

5) Perquè ací també hi ha mitjans com Internet, com els telèfons mòbils i, òbviament, persones de bon cor, que et permeten (i que et fa més senzill i més grat) dedicar-te a lo que més fa que la teua vida tinga sentit i que podem dir que ja et venia del tercer curs de Magisteri (el darrer, 1993/1994): la història de les dones, l'antropologia, l'etnologia, l'art autòcton i la llengua vernacla. 

6) I ara, a més, la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i el folklore (rondalles, música, refranys, la figura de la mare i la de l'àvia, balls, poemes, pintura, escultura...). 

7) I perquè les arts són llargues i l'activisme és breu, però no la sexualitat matriarcal, ni lo eròtic (molt units a la creativitat).

Això sí: tots els dies et connectes amb la realitat, amb els altres i, al capdavall, ho escrius i ho ensenyes, per mitjà de la didàctica. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Creativitat que ompli xiquets, estudiants, adults... i a nosaltres

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Francisca Farré.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia, he plasmat els seus i, a banda, hem tractat sobre l'ensenyament d'una llengua, en aquest cas, a partir de vivències meues i de les seues.

Així, en la tardor de 1998, després d'haver aprovat "el Superior", el qual et permetia estar en igualtat junt amb qui hagués acabat "Filologia catalana", aproven que et presentes a una selecció per a veure qui faria de mestre de valencià per a mares d'estudiants d'un institut.

Ja com a triat, en el despatx del director, li diem:

"— Jo, en relació amb 'Valencià', tinc Magisteri, 'el Superior'' i uns llibres de Pere Riutort, que fou mestre meu en Magisteri".

I et responen:

"— Eixos llibres estan molt bé, però podries ensenyar també amb articles i amb temes d'actualitat".

En començar el curs, i amb dones amb un domini baixíssim de la llengua vernacla, recorreguí a la cançó "Ja no canta el capellà" (per a aprendre nombres). 

Immediatament, vaig afegir escrits d'un report sobre drets humans, usí traduccions que fiu del castellà i que aprofitàrem per a tractar sobre "Dia internacional / mundial de... (contra... / a favor de...)", segons el calendari: Gandhi, Martin Luther King, etc..

A més, com ens digué Pere Riutort en sa casa, on anàrem a demanar-li suggeriments, i ens en proposà, "Gramàtica, no més de deu minuts, perquè, si no, s'avorriran" (sic).

Afegirem que una cosa pareguda fas amb l'estudi sobre el matriarcalisme: 1) uns, et diuen unes coses; 2) uns altres, t'envien documents, fotos; 3) n'hi que t'aporta poemes, cançons, missatges... I, com que, tu els aplanes que puguen desenvolupar la creativitat, com quan ets junt amb un xiquet de pocs anys, entre tots, s'aconsegueix un resultat que va més enllà de lo majoritari, aneu per camps no fressats i, al capdavall, fins i tot, ta mare et comentà fa pocs dies:

"— Com que deixes que et posen de tota classe de poesia, de temes, d'escrits,...  n'ix un treball amb diferents versions... i, totes, interessants i que enriqueixen el tema".

Hi estic totalment d'acord.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bon Nadal.

Nota: La foto que adjunte me l'ha enviada, suara, Rosó Garcia Clotet. Gràcies. 

En pro de la maternitat i del desenvolupament creatiu i matriarcal del fill

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, després, he rebut un llibre sobre Bèlgida (agraesc la generositat de Vicent Pla, qui m'havia plasmat unes fotos per a l'estudi).

I, sobretot, adés, hem escrit aquest missatge a Mariona Iribarren Nadal:

"Bona nit, Mariona,

A primera hora de la nit, he llegit la frase que encapçala aquest correu electrònic ["'la mare sempre és potenciadora de l'infant', en les cultures matriarcalistes"] i vull escriure-vos alguns comentaris:

1) El meu joc preferit és volar un catxirulo (estel).

2) He captat que lo que ja escrivia en el 2021 (la figura de la mare, la del fill i que podrien estar en relació amb el matriarcalisme) era un fet. 

3) En la pàgina 47 de la tesi, vós parleu d'una manera semblant a algunes frases que jo escriguí en el 2015 a partir d'uns fets reals (però canviant el meu nom per Andreu), com podreu veure en aquest enllaç: https://que-rebona-estas-tu2.webnode.cat/news/lanim-del-catxirulo.

4) Fa poc, en aquesta setmana (i, igualment, altres vegades), he dit a ma mare i a altres persones que participen en la recerca sobre el matriarcalisme català, que els atorgue molta facilitat per a desenvolupar la creativitat...

5) ¿No és això lo que empiuleu entre les comunitats, els Pobles, les cultures o, si ho preferiu, les societats... matriarcalistes, i que la mare, no sols s'encarrega que el fill estiga creatiu, sinó, a més, d'actuar en pro d'un ambient més favorable a la creativitat i no, com ara, amb una mena de religiositat de "portar més recte que una vara" els altres, el proïsme? 

6) Afegiré que, de xiquet, un joguet amb què gaudia era... una cuina. Fins que tindria uns deu anys (1981). Ma mare, enguany, m'ha dit que, com que m'agradava, ella considerava que calia permetre-m'ho. És més: recorde que jugava relativament pròxim a ella (en el xalet) i anava a demanar-li una miqueta de menjar de veres.

7) Tot això, m'ha ajudat a captar el lligam entre a) el meu joc preferit, b) el joguet i c) la manera de relacionar-me (no sols en la recerca, sinó, a banda, quan he jugat amb xiquets de pocs anys, i quan he ensenyat a xiquets, a adolescents i, principalment, a adults en classes de franc)... i u dels motius pels quals estic interessat per lo matriarcal i per la maternitat (de xiquet ençà).

Gràcies pel vostre estil i, òbviament, per la tesi, la qual m'evoca la d'Angie Simonis (2013).

Avant les atxes.

Una forta abraçada i Bon Nadal,

Lluís".

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones que fan recerques i que preserven la cultura tradicional vernacla catalana

Paraules de hui:

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

"Endavant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit la cançó de Nadal que m'havia enviat Felip Munar i Munar (1960), mestre i folklorista mallorquí. I, no sols li ha agradat, sinó que, com el xiquet que a penes ha fet món, et comenta que devia estar feta per un home versat en el tema. I li he adduït que sí, que de feia uns trenta anys ençà.

Més avant, hem raonat en nexe amb la recerca sobre el matriarcalisme i sobre unes paraules que figuren en aquesta entrevista a Josep Guzmán, a què accedírem enguany  ("Conèixer la història local genera sentiment de pertinença"), publicada en la web del diari "Zona-Sec", del barri Poble Sec, de la ciutat de Barcelona: http://zona-sec.cat/2024/04/02/josep-guzman-coneixer-la-historia-local-genera-sentiment-de-pertinenca. A banda, li addueixes que ara fas una cosa pareguda. 

Finalment, de nit, mentres llegies part del llibre "Vernaclística", de Jordi Salat (en la versió del 2024), has copsat que, de la mateixa manera que Joaquín Martí i Gadea (1837-1920), un folklorista valencià, tenen un estil creatiu i com el xiquet amb una actitud renovadora d'idees, constructiva i tocant els peus en terra.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Reis que demanen, que recopilen i que comparteixen al servici del regne

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he comentat que el poeta Miquel Banús i Blanch (1939) com també Joan Sala Vila (1929, i que encara viu) són persones a favor dels xicotets detalls. En el cas de l'escriptor de Rupit, plasma versos en què apareixen flors, fonts, abelles i punts geogràfics i de la contrada, la mare en la casa i el nen ben a prop, etc..

A més, li lliges alguns poemes, alguns comentaris que ell posa i, després, coincideixes en preferir els petits detalls, en lloc de les grans fites.

De fet, eixos detalls són com una recerca: un familiar, una amiga, u que ens reporta per Internet (o bé per mitjà de les xarxes socials) o, com ara, per correu electrònic, etc., fan possible que, pas a pas i, òbviament, acompanyats d'eixa disposició favorable a la creativitat no elitista i com el lligam entre la mare i la filla, recopilem i que, després, puguem compartir-ho amb els altres. 

Això, com llegia un dia en un diccionari sobre simbologia, és com la figura del rei: ell publica edictes, dóna órdens, modera, fa que li paguen tributs o que li lliuren part de les collites i, en acabant, lo que ha arreplegat, ho aprofita per a crear al servici dels habitants del regne, del territori. 

En altres paraules: 1) tu fas qüestions, escrits i comentaris, 2) les persones que s'interessen pel tema, dediquen part del seu temps i ens reporten. I, al capdavall, 3) tu, com a organitzador, com a promotor i com a protector del projecte i dels qui li donen vida, el fas accessible: als qui t'han fet costat i als altres. Al cap i a la fi, no tots formen part del nostre exèrcit, però sí que són de l'espai sota la nostra potestat. 

Finalment, diré que, captant aquest simbolisme de l'arquetip del rei, resulta més fàcil copsar els missatges de moltes rondalles.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bon Nadal.

En pro de la llengua vernacla, de la cultura aborigen i... Bon Nadal 2024

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, tartana!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ma. Teresa Hortoneda.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, a mitjan conversa (en part, sobre l'avi d'una amiga catalana), li he dit que el padrí provenia de terres castellanoparlants:

"— L'home s'integrà, fins i tot, lingüísticament" (sic).

Llavors, et respon:

"— Això és lo primer, això és lo primer" (sic).

En eixe sentit, podríem dir que sí, perquè cada Poble reflecteix la seua cosmovisió per mitjà de la llengua vernacla (en el nostre cas, la llengua catalana).,

A més, de nit, veus que un amic català, Daniel Gros, cristià, amb bona empatia i amb comentaris molt sucosos (no sols per a l'estudi sobre el matriarcalisme), que toquen els peus en terra, amables i que plasmen una disposició a escoltar el proïsme, t'ha enviat aquestes fotos per a Nadal. r

Finalment, li he escrit i les he compartides amb altres persones.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bon Nadal 2024.

Nota: La foto amb dues representacions de Nadal fou feta fa uns dies en ma casa.

Ambdues eren repartides per la Parròquia de l'Assumpció, d'Alaquàs: la del Nen (2019) i la de Nostra Senyora, Sant Josep i el Nen Jesús (2020). 

Agraesc aquest detall parroquial.

En defensa de lo vernacle, de les arrels, de la llengua i oberts

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant!!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb unes persones i quan, una d'elles, m'ha demanat sobre un llibre, ha llegit el títol:

"— 'Arrelats'".

I tu els afiges:

"— Sí: 'Arrelats. Les famílies més antigues de Catalunya'. És un llibre que eixí a principis del 2021 i en què exposen sobre famílies que, per exemple, viuen en un mas, com ja ho feien a mitjan segle XVIII.

De fet, moltes d'eixes famílies hi vivien abans del segle XVI.

I, en totes, es reflecteixen molts trets matriarcals.

A banda, en alguns casos, podem llegir llegendes".

Afegirem que, a les darreries del 2013, un cosí meu havia fet un arbre genealògic en què, fins i tot, captem avantpassats nascuts en el primer quart del segle XIX.

Finalment, en honor a la veritat, quan el reps (encara que siga referent a la teua rama més directa per part de pare i de mare), copses un nexe amb ells i, en el teu cas, igualment, trobes més motius per a l'estudi sobre el matriarcalisme i, sobretot, un sentiment de pertinença a la terra,... començant per la llengua vernacla i, de pas, per lo indígena. Per això, prossegueixes amb la recerca i, de rebot, en la defensa de la cosmovisió vinculada amb la llengua catalana i amb el matriarcalisme i dels Pobles matriarcalistes.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Allargar la mà en defensa dels Pobles matriarcalistes i de lo vernacle

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

"Avant, sempre avant", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del dia (per cert, molt sucosos) i, a més, li he parlat sobre una foto que he vist hui en Twitter:

"— Un xiquet d'un any o menys, blanc com la neu i que està al costat de sa mare, qui l'agafa, allarga la mà a un negre com el carbó".

Llavors, et diu:

"— Blanc com la neu. I la mare, com era?".

I li hem adduït:

"— La mare, també: blanca com la neu. I, a més, el negre somriu al xiquet, qui no aplegaria als dos anys.

A més, qui l'havia posat en Twitter, escriu que el racisme s'ensenya, que no és natural en les persones".

Més avant, copses que això és igualment aplicable a les llengües vernacles i a les cultures matriarcalistes. 

En eixe sentit, u dels llibres més atrevits que he llegit (de publicació reduïda i xicotet, com quan se'n fa a nivell familiar o, per exemple, amb motiu d'unes noces) és "'La Abuela Damiana'. Vivències que perduren". L'autor, qui visqué cinc anys en contacte amb la cultura colla, d'Amèrica del Sud i matriarcalista, ho plasma en l'estil i exposant fets que, quasi segur, serien silenciats o bé tergiversats, amb intenció de tractar de justificar lo que no encaixa amb una defensa dels Pobles autòctons ni, de pas, de la Mare Terra.

Finalment, el meu agraïment a Jordi Salat, un estudiós de la llengua i de la cultura catalanes com també de l'art romànic d'arrels catalanes, pensador, etc., qui hui m'ha allargat la mà per poder escriure en la revista "Ona Blava", de Badalona (Catalunya) i creada fa poc. Li hem enviat un article amb part de la recerca sobre el matriarcalisme.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Aquest és el tweet a què ens referim: https://x.com/David_eficaz/status/1867543850392183007?t=IKSipSzrNZi7XckvWN5sqQ&s=19.

Poemes, cançons i rondalles vernacles,... millora de les dones

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui,  entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, tu estàs disposat a reportar-li així com ella ho fa a tu.

Afegirem que, després de plasmar uns poemes del llibre de Miquel Banús i Blanch, copses que, entre les persones amb un sentiment de pertinença a la terra i que es dediquen a la poesia, 1) n'hi ha que trauen el tema de la llengua, el de la mare i que, per exemple, 2) n'hi ha qui exposa molt sobre la natura i que enllaça amb els xicotets detalls de la terra i de la vida. 

Podríem dir 3) que la senzillesa, dir les coses pel seu nom (allò de "les coses, com són") i fruir de lo que ens ofereix la Mare Terra, pareix que siga alguns trets comuns en aquestes persones i en altres escriptors de la mateixa corda.

No debades, se sol dir que, com ara, els llauradors són gent plana, sincera, de bon cor com també realistes, amb un llenguatge molt en nexe amb lo terrenal, amb facilitat per a empiular amb els altres, a poc que el proïsme siga mínimament obert i sensible.

Finalment, m'atreviria a dir que, si connectem més amb poemes, amb cançons i amb rondalles tradicionals i vernacles en llengua catalana (en els tres camps, anteriors a 1932),... ens trobarem que, si els promocionem, pot millorar molt la situació de les dones en el dia rere dia. Ara bé, per a això, cada u s'hauria de fer càrrec de la llengua que posa per davant de les altres, eixa que, com diuen alguns, porta u en el cor: llavors, captem una relació fructífera, amable i creativa entre la part conservadora (la mare) i la renovadora (la filla). Jo me'n faig de la meua, com moltes persones que conec ho fan de la seua. I, òbviament, assumir que cada llengua va unida a una cosmovisió, a una manera d'entendre la vida.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Poemes de Nadal i per a nens i cançons i refranys antics

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he llegit unes paraules que havia rebut de Montserrat Cortadella en un missatge:

"— 'Com que sóc tan petiteta 

i no coneixo a ningú del món,

només a la papa i a la mama,

les neules i els torrons'.

És una cosa que, de petita, recitava el dia de Nadal, fins que no era més gran i els poemes els fèiem a l'escola".

Aleshores, ta mare et respon, per telèfon, amb un comentari molt sucós i que també t'és útil per a l'estudi sobre el matriarcalisme:

"— 'Tan xicoteta que sóc,

una olla no sé posar;

però, si m'isquera

un xic ben ros,

no el deixaria escapar'.

Això ho ensenyaven als xiquets, quan tenien la llengua de drap".

Afegirem que, suara, Vicent Pla ens ha reportat amb dues fotos del llibre "Bélgida y su término municipal", de l'arqueòleg Mariano Jornet Perales, 1869-1953, obra publicada per primera vegada en 1932:

"— Mira, Lluís: és este.

Passa que hi ha refranys i cançons antigues".

Finalment, li he plasmat:

"— Ens interessa lo antic perquè reflecteix més el matriarcalisme, de la mateixa manera que, si fem qüestions en relació amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, en lloc de fer-ne sobre dones nascudes després de la guerra.

No obstant això, també interessa què diuen, què escriuen i què comenten persones que conegueren gent del primer quart del segle XX. Per exemple, perquè poden afegir informació i, de pas, podem veure com ha evolucionat (semblances, diferències i punts en comú)".

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

Ací teniu les fotos a què ens referim.

Lletra en defensa de la sensibilitat, de la Mare Terra i de la llengua vernacla

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant les atxes!" i "Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he trobat una lletra (en castellà, "carta") en la bústia i, més avant, he escrit aquestes paraules:

<<Bon dia, Rosa, i Bon Nadal,

Gràcies, altra vegada, pel teu escrit, ara, de Nadal.

Quan, de bon matí, me n'eixia un moment a comprar, he vist la lletra en la bústia. I he pensat en tu ("Serà un escrit de Nadal. Li agrada escriure, la poesia").

Felicitacions, igualment, pel contingut, el qual sembla que, en part, t'ha sorgit en relació amb les inundacions (malauradament, una part més del present).

(...) Igualment, estan molt agraïts per la solidaritat que han rebut de voluntaris i de persones altruistes o bé dels qui es posen en contacte amb ells i amb més persones,... i desitjarien que els polítics que fan de caps (els batles, el president valencià i el seu equip, el president del govern espanyol...) tinguessen un mínim de sensibilitat (ara, sobretot, diem empatia) amb els afectats.

Això ens porta a dir (i a assumir, és a dir, a acceptar) que no podem canviar el món, ni qui no es proposa escoltar els sentiments aliens, ni les necessitats d'altri, però sí fer com els nens i com les mares mentres que els nadons alleten: tenir present els altres i no deixar-los caure i estar oberts a comptar amb ells (encara que siga puntualment i amb bones intencions, no per aprofitar-nos-en).

Al cap i a la fi, fets com la pandèmia o les inundacions en el País Valencià han posat de manifest que els éssers humans no podem prescindir de la Mare Terra, però ella sí que pot viure, prosseguir, sense nosaltres. 

¡Quina llàstima que, per a aplegar a eixe extrem, haja de passar, com ara, una dana o bé un problema greu a nivell mundial!

Bo: 

Bon Nadal i Venturós Any 2024 a tu, a la família i a les altres persones que estimeu i que faciliten que hi haja bona avinença entre ambdues bandes.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem 

Alaquàs (l'Horta de València), a uns 6km de la ciutat de València.

****

Nota: En català, diem "Quan arribarà Nadal", "Per Nadal...", "Bon Nadal", "Bones Festes"...

però no usem les formes "el Nadal", ni "els Nadals", ni "Bons Nadals",ni "Feliç Nadal", ni "Felices Festes",... les quals abunden en les xarxes socials entre persones de menys de seixanta anys. 

En tinc cinquanta-tres i, de xiquet, ja volia parlar-lo i escriure'l de manera genuïna. (En començar a plasmar-lo per escrit, s'inicià el meu interés per redactar-hi i guanyí agilitat i destresa per a connectar idees i per a exposar).

Sí que podem emprar "En el Nadal de l'any passat...">>.

Ni tampoc usarem "Nit Bona " (Nit de Nadal), ni "Nit Vella" (Nit de Cap d'Any), ni, òbviament, "nadalenc" (còpia del castellà "navideño") com tampoc "cançons nadalenques" (imitació de "canciones navideñas"), però sí "cançons de Nadal", "nadales".

Al cap i a la fi, són llengües diferents i cap de les dues hauria d'acceptar cap intent de submissió a una altra, sota la justificació que les llengües evolucionen. 

Així, ¿què pensarien els castellanoparlants d'arrels castellanes i residents en terres tradicionalment castellanes, si fos al revés i la llengua que hi penetràs amb força fos la catalana? Doncs que, els qui hi estimassen la llengua autòctona, en defendrien el seu ús genuí.

***

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

Un escrit de Gabriel Bibiloni, sobre castellanismes en relació amb les festes de Nadal: https://bibiloni.cat/blog/els-hispanismes-de-nadal-2/. És extens.

Tocant els peus en terra i vivint com la mare que alleta

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant!" i "Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Moltes gràcies a tu. Fas una bona feina recollint històries senzilles de la gent normal. Si no fos per aquestes recopilacions teves, potser no es coneixerien mai", Lui Sarrià.

****

Hui, entre d'altres coses, he tornat a escriure versos de Miquel Banús i Blanch en relació amb el Collsacabra i, si voleu que vos siga sincer, una de les coses que copses és que convé viure cada dia, allò que moltes persones diuen els xicotets detalls. I lo que altres et dirien del dia rere dia. I, com em digué Pere Riutort en el 2018, "Ars longa, vita brevis" ("L'art és llarg, la vida és breu").

Per això, quan lliges què és la vida segons algunes persones i d'acord amb tweets de fa poc, penses que, com t'escrigué un amic en el 2020 sobre la cultura colla (d'Amèrica del Sud i matriarcalista) com a semblança amb la valenciana (i, per extensió, amb la vinculada amb la llengua catalana), "No teoritzen. Viuen i actuen". 

En altres paraules: no es dediquen a filosofar, ni a la cosa celestial (encara que tinguen la seua filosofia de vida i que, com ara, pensen i tinguen present la teoria): simplement, en dediquen menys temps i, com solem dir, toquen els peus en terra.

Finalment, com els llauradors, saben que, per exemple, si no plou, no plou; si ha fet saó, ha fet saó i, en acabant, fan lo que, a partir del contacte amb la natura, amb la terra i d'acord amb la saviesa que ha passat de generació en generació i fruit d'estar amb els altres i, òbviament, d'escoltar, com la mareta ho fa, com ara, amb el nadó i amb els xiquets de pocs anys, consideren que podria donar millors resultats (això sí, no sols per a ells, sinó per a la gran majoria del col·lectiu, del poble, de la comarca, de la terra on viuen).

Doncs bé: això és lo que faig en la recerca sobre el matriarcalisme català (és a dir, sobre lo vernacle en terres catalanoparlants i en catalanoparlants d'arrels catalanoparlants), motiu pel qual recórrec molt a rondalles, a llegendes, a cançons tradicionals, a poesia popular i a escrits de fa més de cent anys i, originàriament, plasmats en la llengua aborigen.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Aquesta foto és d'una obra de Miquel Torner de Semir (1938).

Les persones som altruistes i bondadoses per naturalesa

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Montserrat Cortadella.

****

Hui, de bon matí, he anat a comprar. I, quan era en caixa, la dependenta m'ha dit en castellà unes quatre o cinc vegades paraules com "corazón" i, no tantes,"cariño".

Si, aleshores, ja et crida l'atenció i, a banda, ho recordes per a un altre dia, en eixir cap a casa, evoques el tema de la bondat, de les persones que forgen ponts i que, a més, ho fan de manera natural: com se sol dir, els naix lliures, com aquell qui diu, de cap manual d'instruccions per a quedar bé.

En eixe sentit, molts dies ens trobem gent que encara conserva eixa bonesa de quan som molt xicotets. Com a exemple, per octubre del 2010, me n'aní a parlar amb un amic, molt obert i psicòleg. Li ensenyí un escrit publicat en Internet: en el 2009, s'havia fer un estudi en Alemanya i el resultat era que els xiquets menors de vint-i-quatre mesos, agafaven un objecte i el donaven immediatament a qui, àdhuc, els l'havia llançat un poc lluny. Per això, es considerava que les persones som altruistes per naturalesa.

Llavors, l'amic em respongué joiós:

"— ¡Es confirma lo que deia Rousseau!" (sic).

Rousseau era un pensador i un pedagog suís del segle XVIII.

Finalment, afegirem que hui hem captat que una dona ens volia tornar la part que ella sabia que no li corresponia i que resultava d'un favor que havia acceptat fer-nos. Li ho agraesc: reflecteix el seu bon cor i la seua honradesa.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: En aquest enllaç, https://www.masterenmindfulness.com/una-investigacion-demuestra-que-el-hombre-es-bueno-por-naturaleza, hi ha un text que formava part d'aquell article i també es fa al·lusió a Alemanya i als nens.

Recerques i comentaris que afavoreixen el desenvolupament creatiu i el maternal

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit algunes pàgines de la tesi de Mariona Iribarren Nadal "Dona, cos i ecologia" (2017) i he copsat l'interés que captaves: no sols pel tema (molt), sinó per l'estil obert, creatiu, receptiu i tocant els peus en terra. A més, exposa sobre la maternitat, un tema que m'ha atret, fins i tot, quan, amb uns deu anys, ma mare i jo anàvem a l'hospital i jo veia alguna mare acompanyada d'un fill, principalment, si eren molt petits.

Igualment, quan passes a un treball que féu la valenciana Otero Masià Doménech (en el 2022), el sentiment és semblant i trobes trets matriarcalistes que empiulen amb el paper de la dona en la cultura tradicional valenciana, això és, en la vinculada amb la llengua catalana.

A banda, ambdós escrits ens evoquen l'estudi d'Angie Simonis (publicat en el 2013) referent a Demèter, la deessa grega de l'agricultura, elaborat amb un estil dialogant i receptiu.

Ara bé: també és d'agrair que hi haja persones que, així com aquestes tres ho plasmen en recerques, elles ho fan en comentaris, en poemes senzills (en la forma) i molt sucosos, en què, per exemple, es reflecteix el sentiment de pertinença a la terra, una actitud en pro de la realitat, la figura de la mare i celebracions (no necessàriament, majestuoses, ni oficials) que connecten amb lo vernacle i amb lo tel·lúric.

Així, entre ambdós grups i, òbviament, terceres persones i altres fonts, pots comptar amb més opcions per a redactar (i per a reportar) sobre un tema que et facilita el desenvolupament creatiu, com quan voles un catxirulo (estel) en Pasqua.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Pactes amb bons vincles i bona avinença amb els altres

Paraules de hui:

"Endavant sempre", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant sempre!!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, a migdia, el catxirulo ha volat amb més facilitat i he escrit comentaris en relació amb el tema del dia.

Més avant, en reps més i, a banda, després de pensar un moment en la paciència i en el paper tan bo que pot fer per a una recerca que resulta que, com més va, més temes fan que, en part, siga una explanació, això és, una exposició sobre punts que, normalment, no es tracten i que, en més d'una ocasió, cal aclarir.

Igualment, proposem pactes amb persones que ens informen i, així, plasmar reports seus i, de pas, protegir-los. 

En eixe sentit, una vegada, ma mare em digué de fer algunes retocs, perquè hi havia persones que encara viuen i que preferirien que no figurassen els noms d'alguns familiars seus i, en acabant, aplegueu a un acord i, de rebot, com si fossen relacions entre un botiguer i els clients: continuen els vincles i la bona avinença entre ambdues parts.

Finalment, vos assegure amb el cor en la mà, que, així, podem fer recerques que vagen lluny, atrevides, que toquen els peus en terra i en línia amb el matriarcalisme reflectit en la gran majoria de les rondalles vernacles anteriors a 1932 i en la cultura tradicional i en el folklore de terres catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Relacions que van a bon port

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui ha estat d'eixos dies semblants a quan voles un catxirulo en Pasqua i, encara que, durant molt de temps abans de dinar, no s'empina, a mitjan vesprada, te'n vas a un escampat, a intentar que ho faça i ara sí que vola.

En eixe sentit, altra vegada, captem quant aplana el camí si no pressionem, si permetem que ens escriguen lo que consideren millor, o bé més adient, o, per descomptat, sobre temes que els donen corda i que s'ajusten a la qüestió del dia.

Finalment, et plasmen comentaris que reflecteixen unes dones i un estil de vida en què, sobretot, elles fan els papers que, en moltes rondalles en llengua catalana, desenvolupa el rei (lo que, en psicologia, es diu l'arquetip del rei). Un exemple n'és l'àvia que fa de moderadora, que escolta dos néts i que, al capdavall, diu a cada banda què hauran de fer. I ho fa tractant-les bé i, així, fent possible que les relacions entre la padrina i els néts (i, de rebot, entre tots dos i els pares) vagen a bon port, que hi haja un vincle. 

Gràcies pels vostres comentaris al tema de hui, per a l'estudi sobre el matriarcalisme.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones que explanen sobre temes molt silenciats

Paraules de hui:

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i m'ha dit que aquesta setmana, en una emissora, un home havia exposat sobre Pere Riutort (la seua aportació al País Valencià, la tasca, com era,...). I, a mesura que ma mare m'ho descrivia, li he dit que era cert i que coincidia amb comentaris que Pere Riutort plasma en la seua explanació.

A més, li hem explicat què és una explanació i, per a posar-li-ho més fàcil, li n'hem llegit una part en què ell reflecteix en què consisteix.

Un poc després, li afiges que l'autor del llibre sobre l'àvia Damiana (una matriarca de la cultura colla, d'Amèrica del Sud i matriarcalista), ací, Josep, no sols també redacta sobre qüestions que no solen aparéixer, sinó amb informació que, normalment, no figura en la majoria dels escrits i que toca els peus en terra.

Llavors, ens ha dit que Josep, en més d'una reunió, tracta sobre temes d'actualitat: això sí, a partir d'una manera més oberta i que, a més, podríem qualificar d'atrevida (ací, en nexe amb la religió en la societat en què vivim).

Finalment, més avant, trobes dos escrits en relació amb les padrines de dues catalanes i tries la part que consideres que va més en línia amb la recerca sobre el matriarcalisme i, altra vegada, copses dones que afavoreixen el desenvolupament dels altres (fins i tot, dels xiquets i dels jóvens): saviesa, creativitat i bona avinença.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Escrits i comentaris sobre àvies i sobre la maternitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he comentat que havia vist el refrany "A qui es burla, el dimoni li furga; a qui es torna a burlar, li torna a furgar", publicat hui per Josep Maria Duran en un grup de Facebook. És una dita que he oïda i ma mare (1943) m'ha respost que és molt coneguda i que, àdhuc, se sol dir completa.

A més, trobes un altre escrit en relació amb una àvia i, encara que havia nascut després de 1930, es reflectia el matriarcalisme.

Igualment, cerquem enllaços sobre el tema i en captem referents a lo maternal i la figura de la mare. I, tot això, en poemes i, a banda, acompanyat de comentaris.

Finalment, quant als comentaris, cal dir que, més d'una vegada, afigen informació que ens pot ser útil per a la recerca (i per al dia rere dia), per exemple, junt amb una tesi sobre la dona en què també es tracten temes com el cos, l'arbre, l'ecologia i la maternitat, àdhuc , units al simbolisme (*). I, així, lo que no apareix en un llibre o en la premsa, ho fa en aquestes publicacions i, al capdavall, les incorpores, perquè té molt a veure amb trets dels Pobles matriarcalistes, sobretot, si la informació empiula amb persones que havien nascut abans de 1920 i si les fonts són d'aquell període.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

(*) "Dones, cos i ecologia. Dona arbre", de Mariona Iribarren Nadal: https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/15843/tmin_20180110.pdf?sequence=1&isAllowed=y