Paraules de hui:
"Avant les atxes", Lola Carbonell.
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant sempre", Montserrat Cortadella.
"Avant les atxes", Vicent Pla.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, després, he rebut un llibre sobre Bèlgida (agraesc la generositat de Vicent Pla, qui m'havia plasmat unes fotos per a l'estudi).
I, sobretot, adés, hem escrit aquest missatge a Mariona Iribarren Nadal:
"Bona nit, Mariona,
A primera hora de la nit, he llegit la frase que encapçala aquest correu electrònic ["'la mare sempre és potenciadora de l'infant', en les cultures matriarcalistes"] i vull escriure-vos alguns comentaris:
1) El meu joc preferit és volar un catxirulo (estel).
2) He captat que lo que ja escrivia en el 2021 (la figura de la mare, la del fill i que podrien estar en relació amb el matriarcalisme) era un fet.
3) En la pàgina 47 de la tesi, vós parleu d'una manera semblant a algunes frases que jo escriguí en el 2015 a partir d'uns fets reals (però canviant el meu nom per Andreu), com podreu veure en aquest enllaç: https://que-rebona-
4) Fa poc, en aquesta setmana (i, igualment, altres vegades), he dit a ma mare i a altres persones que participen en la recerca sobre el matriarcalisme català, que els atorgue molta facilitat per a desenvolupar la creativitat...
5) ¿No és això lo que empiuleu entre les comunitats, els Pobles, les cultures o, si ho preferiu, les societats... matriarcalistes, i que la mare, no sols s'encarrega que el fill estiga creatiu, sinó, a més, d'actuar en pro d'un ambient més favorable a la creativitat i no, com ara, amb una mena de religiositat de "portar més recte que una vara" els altres, el proïsme?
6) Afegiré que, de xiquet, un joguet amb què gaudia era... una cuina. Fins que tindria uns deu anys (1981). Ma mare, enguany, m'ha dit que, com que m'agradava, ella considerava que calia permetre-m'ho. És més: recorde que jugava relativament pròxim a ella (en el xalet) i anava a demanar-li una miqueta de menjar de veres.
7) Tot això, m'ha ajudat a captar el lligam entre a) el meu joc preferit, b) el joguet i c) la manera de relacionar-me (no sols en la recerca, sinó, a banda, quan he jugat amb xiquets de pocs anys, i quan he ensenyat a xiquets, a adolescents i, principalment, a adults en classes de franc)... i u dels motius pels quals estic interessat per lo matriarcal i per la maternitat (de xiquet ençà).
Gràcies pel vostre estil i, òbviament, per la tesi, la qual m'evoca la d'Angie Simonis (2013).
Avant les atxes.
Una forta abraçada i Bon Nadal,
Lluís".
I tu, de bon matí, també vas a l'era.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada