Poemes, cançons i rondalles vernacles,... millora de les dones

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui,  entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, tu estàs disposat a reportar-li així com ella ho fa a tu.

Afegirem que, després de plasmar uns poemes del llibre de Miquel Banús i Blanch, copses que, entre les persones amb un sentiment de pertinença a la terra i que es dediquen a la poesia, 1) n'hi ha que trauen el tema de la llengua, el de la mare i que, per exemple, 2) n'hi ha qui exposa molt sobre la natura i que enllaça amb els xicotets detalls de la terra i de la vida. 

Podríem dir 3) que la senzillesa, dir les coses pel seu nom (allò de "les coses, com són") i fruir de lo que ens ofereix la Mare Terra, pareix que siga alguns trets comuns en aquestes persones i en altres escriptors de la mateixa corda.

No debades, se sol dir que, com ara, els llauradors són gent plana, sincera, de bon cor com també realistes, amb un llenguatge molt en nexe amb lo terrenal, amb facilitat per a empiular amb els altres, a poc que el proïsme siga mínimament obert i sensible.

Finalment, m'atreviria a dir que, si connectem més amb poemes, amb cançons i amb rondalles tradicionals i vernacles en llengua catalana (en els tres camps, anteriors a 1932),... ens trobarem que, si els promocionem, pot millorar molt la situació de les dones en el dia rere dia. Ara bé, per a això, cada u s'hauria de fer càrrec de la llengua que posa per davant de les altres, eixa que, com diuen alguns, porta u en el cor: llavors, captem una relació fructífera, amable i creativa entre la part conservadora (la mare) i la renovadora (la filla). Jo me'n faig de la meua, com moltes persones que conec ho fan de la seua. I, òbviament, assumir que cada llengua va unida a una cosmovisió, a una manera d'entendre la vida.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.