"Gràcies pel teu interés" i lligams amb la realitat

Paraules de hui:

"Que trobis per a la teva tasca", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Bona, aquesta [cançó]!", Tere.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre temes diferents i, això sí, referits a eixes professions en què el lligam entre qui fa de cap i els altres va unit amb les relacions humanes i en què la sensibilitat juga un paper important (per exemple, els metges).

Així, li lliges un poema que figura en un llibret de la catalana Rosa Rovira (recopilació d'escrits del 2000 al 2011) i trobes punts en comú amb un text extens d'un amic dedicat a la medicina, al voluntariat en Càritas i al camp: Pep Capdevila (1949). I, tot seguit, et diu:

"— Fa poc, la metgessa a què vaig (a qui diuen Rosa), em digué que una xiqueta li havia dibuixat una rosa i que ella l'havia posat en la consulta".

També hem respost a un missatge que ens havia enviat una amiga catalana, Dyana Basi, en nexe amb la DANA en l'Horta de València:

"— Bon vespre, Dyana,

Els cal reforçament d'ànims. En la finca (...), els entrà metre i mig d'aigua. Per això, més d'un dia que parle amb ma mare (amb qui ho faig la majoria de les vegades), ho fa sobre el tema.

Ha estat un fet, en molts aspectes, semblant als efectes d'una guerra, com m'escrigué l'any passat Ricard Jové Hortoneda (nascut en 1929).

Tracte de fer possible que no decaiguen (...).

Fa uns dies, consultí fotos de la DANA en la vila on viuen i devia ser molt fort aquell dia i, més encara, les conseqüències en la psicologia de la gent.

Així, un amic que hi viu, un dia em digué que preferia pintar en sa casa i eixir poc, perquè així podríem dir que li resultava terapèutica. Ell eixia al carrer i hi havia moltes persones tristes.

Gràcies pel teu interés".

Finalment, diré que, mentres li redactava aquests mots, he sentit que hi havia un empelt entre lo que exposes i la realitat i, després, que estaves de gust amb la teua pell, que li reportaves com més d'una una mare ho fa amb un fill creatiu i bonhomiós.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.