Com en família, sexualitat i sentiment de sopluig

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes!!", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he recopilat quasi tots els comentaris en relació amb el tema del dia i, a més, he parlat amb els meus pares. Quan han entrat a ma casa, els he dit:

"— Jo continuaré escrivint, que encara en falta un poc, del tema que ara tracte".

Llavors, et respon ta mare:

"— No passa res. Tu escriu. Mentres, nosaltres, ací fem temps i estem més calentets i parlem el pare i jo".

Total: ens hem posat a redactar sobre "El llibre de fra Bernat", a reportar altres persones,... I, quan ja havíem fet la part de què havies parlat als teus pares, els hem afegit:

"— Hui ha eixit una part d'uns versos escrits entre els segles XIV i principi del segle XV, i apareix un tema de què ja escrigué en el 2009 un mallorquí, en relació amb la sexualitat matriarcal".

Tot seguit, els lliges part de l'article i ta mare t'ho comenta.

Hi havia bona avinença i, fins i tot, mentres que ells raonaven i tu feies la teua tasca, et senties en un ambient en què tots estan còmodes, acompanyats, es fan valença, com quan un fill té els seus pares darrere. I, ben mirat, com quan eres xiquet i jugaves a prop de ta mare (en el meu cas, amb una cuina, a nou anys).

Igualment, en eixe seny, ara s'acosta Nadal i he evocat eixes típiques fotos de família en què els avis eren pel centre, els pares en la seua línia. En la banda de davant, els néts. I, si hi havia algun xiquet de poc anys, més d'una vegada, amb la mà, agafat d'algun cosí dels majors. En la terra dels seus ancestres i en una terra on es parla la llengua materna de tots els teus familiars directes.

Finalment, vos pose uns mots que hem enviat a Rosa Rovira, en nexe amb el seu poema de Nadal: 

"— Bon dia, Rosa,

Felicitacions pel poema de Nadal. Ha agradat els meus pares. Ma mare li ha dit que es podria llegir en algun dinar familiar.

Mon pare ha decidit posar-lo en un calendari per a l'any vinent, que ell sol fer de fa anys ençà.

Avant les atxes.

Una forta abraçada.

Bon Nadal".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.