Didàctica, senzillesa i proximitat en una recerca

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i he escrit els que ella em feia.

Mentrestant, tractaves que la distància entre algunes persones i nosaltres fos menor. Així, li dius: "Ara, un comentari d'un barceloní que visqué uns cinc (o sis) anys en Bétera [, una vila valenciana,] en els anys huitanta".

Igualment, li hem adduït "Una mestra molt oberta i d'uns setanta-cinc anys ha escrit...".

En el fons, és com quan parles amb un xiquet o amb algú que no és tan versat en un tema: fer-li'l assequible fins a un nivell amb què tu i l'altre (o més) pugueu entendre-vos: lo que, sovint, es diu "didàctica".

És molt útil perquè ambdues bandes puguen estar en una relació molt pròxima. Així, en una de les converses que tinguí amb Pere Riutort, recorde que, parlant parlant, tragué el mot "gosadia" i, tot seguit, em demanà:

"— ¿Saps què vol dir 'gosadia'?" (sic).

I li responguí:

"— Audàcia, atreviment...".

Després, prosseguí la conversió i, de pas, el lligam. 

Per això, des que jo tenia uns vint-i-un anys i feia explicacions a ma mare (per a uns estudis secundaris que ella es volia traure i que se'ls tragué), he tingut molta tendència a adobar el terreny als altres mitjançant un llenguatge que combina els cultismes (si n'hi ha) i el llenguatge específic d'un tema (o bé d'un camp), amb vocabulari de l'edat i amb la simplicitat, perquè hi haja un bon empelt entre ambdues parts.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.