Empremta en la vida, comunitarisme i detalls matriarcals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Adés, mentres preparava aquest escrit, he evocat una conversa que he tingut hui amb un home (ací, José) de més de huitanta anys i que m'ha deixat empremta per dos motius: 1) perquè m'afavoria un ambient en què eren presents la sinceritat i redactar, exposar i comentar plasmant, dins de les possibilitats, la realitat i 2) perque, sense dir que em feia un consell, he fiat en els seus mots, perquè tu ja tens un mínim de vivències (més que quan eres un xiquet i, en acabant, més que en la teua joventut o quan passares a viure en una casa pròpia).

Igualment, comptes amb persones que, per exemple, en el seu paper d'administrador, tenen idees que posen en prova el bé de la comunitat (pot ser d'una finca, pot ser d'un barri...). Amb elles, contactes per telèfon i, algunes vegades, en l'oficina on treballen, i captes una manera molt democràtica de relacionar-se. I encerten molt.

Finalment, capim que, en el llibre "Aportació al cançoner popular de Mallorca", del folklorista n'Antoni Gili i Ferrer (1932-2010), hi ha trets matriarcals i lingüístics que et permeten aprendre i, ben mirat, aprendre a viure millor, que no necessàriament vol dir com si fosses un privilegiat, sinó per a fer una vida en què 1) la creativitat, 2) el realisme i 3) l'assertivitat fan acte de presència i que tu els tens entre els teus fonaments diaris junt amb el sentiment de pertinença a la terra.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.