Paraules de hui:
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, no sols he plasmat els seus, sinó que he capit un nexe entre ella i jo: ens interessaven els sainets. Ella n'havia vist; jo, n'havia llegit i n'havia comentat per a la recerca i, fins i tot, molts anys arrere, en comprí uns quants (tots ells, valencians) amb intenció d'aprendre vocabulari.
Tot començà un dia d'abril del 2004, quan passí per ca Pere Riutort, en la ciutat de València. Em donà una bossa amb molts llibres (encara conserve els de llengua) amb una valor total de 125€ ("Ací tens vint-i-cinc mil pessetes").
Aleshores, comencí a extraure'n vocabulari, a interessar-me pel que hi havia en el País Valencià del segle XIX i, després, de l'existent en poemes i en escrits publicats en Aldaia (la vila de l'Horta de València on jo vivia), en els llibres de festes patronals...
Per això, quan lliges cançons, poemes de qualsevol època (però en llengua catalana), en altres escrits..., sents un lligam amb la mare, amb la terra i no atorgues tanta importància als partits polítics, ni a associacions activistes i, en canvi, molta més a lo tel·lúric, perquè no te n'apartes: és com un eixart entre la marona i el nin que vol aprendre, descobrir, afegir i, així, comptar amb més temes de què tractar amb els altres, però, majoritàriament, de gust de ser fill de les arrels i acollidor dels qui li reporten sobre la cultura vernacla en terres catalanoparlants.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada