Pobles i dones terrenals i maternals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit un escrit en Twitter per part d'una noruega, Marina Trades (https://x.com/i/status/2071640845879595518), en relació amb la llengua catalana i, de pas, amb la cultura vernacla (ací, amb lleugers retocs):

"— Catalans/es, ¿sabeu per què als totalitaris espanyols els irrita tant que una noruega d’adopció hagi decidit transmetre l’herència 'NO-espanyola' de la seva nació d’origen CAT a una nova generació de 'catalano-noruecs' nascuts a l’estranger?

Doncs és molt senzill. Llegiu.

El que més els espanta són les noves generacions de catalans nascuts fora del marc mental colonial de Catalunya .

Perquè, a Catalunya, el poder colonial ho controla tot: institucions, relats, propaganda, poders fàctics i la imposició de la llengua colonial sota l’eufemisme d’un fals bilingüisme.

És tan extrem el totalitarisme que pateixen que, fins i tot, gosen legitimar l’alteració històrica deliberada de l'equilibri demogràfic de Catalunya amb l’objectiu de reduir el pes relatiu de la població autòctona, en favor de l’assentament massiu d’onades de colons procedents d’Espanya.

No sols això, sinó que, per acabar de demostrar la situació greu de colonialisme de manual que pateix Catalunya, assagen d’associar la llengua dominant amb el progrés, amb la modernitat i amb l’estatus social, i han intentat reduïr la llengua autòctona de Catalunya als àmbits familiars o informals.

Hi ha molts altres exemples de patrons d’assimilació colonial utilitzats per imperis totalitaris i genocides com l’espanyol.

Per això, el que més temen és que catalans educats en entorns altament democràtics i fora del seu àmbit de poder, observin de la seva veritable naturalesa".

Igualment, hem capit el tema de la maternitat, en una rondalla del segle XIX: una noia s'atansa al una balena, hi penetra, la balena li fa de mare i, encara que li dóna fil, en acabant, com quan volem un catxirulo, fema que torne a la balena i, així, hi ha un lligam amb la terra.

Finalment, dir-vos que, per exemple, en contalles mallorquines del segle XIX, és ben plasmat el paper maternal i una cultura tel·lúrica i connectades amb lo terrenal: la provecta quan acull un nen o una adolescent..., com en aquesta narració.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.